eleccions municipals 2019

Discrepàncies i desconfiança entre candidats de Barcelona per la regulació dels lloguers

La consellera de Justícia portarà aquest dimarts a la taula del Govern un decret per permetre que els ajuntaments regulin el lloguer, que ha generat dubtes entre els candidats a l'alcaldia de Barcelona

per Andreu Merino, Casal del Pou de la Figuera, 20 de maig de 2019 a les 13:25 |
El debat s'ha celebat al Casal del Pou de la Figuera | ACN
L'accés a l'habitatge és la segona principal preocupació dels barcelonins, segons la darrera enquesta municipal feta pública al gener. El preu del lloguer ha pujat més d'un 36% a la ciutat des del 2013, i durant el 2018 es van dur a terme 2.381 desnonaments. La insuficiència del parc públic d'habitatge i la llista d'espera a la mesa d'emergència completen un escenari que fa cada cop més difícil viure a la capital catalana.

Per això, el debat organitzat aquest dilluns al Casal del Pou de la Figuera per la PAH, el Sindicat de Llogaters, la FAVB, l'Observatori DESC, l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i Crític ha esdevingut un dels actes més rellevants en el mac de la campanya de les eleccions municipals. Hi han participat l'alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC), Anna Saliente (CUP) i Albert Civit en representació de Junts per Catalunya, substituït a la part final del debat per la número dos de la llista, Elsa Artadi.


El debat ha estat marcat per la regulació dels preus del lloguer, després que el departament de Justícia anunciés el 16 de maig que aquest dimarts portarà a la reunió del consell executiu del Govern una proposta de decret llei per legislar els topalls dels preus d'arrendaments urbans i permetre als ajuntaments que puguin establir límits. 

Barcelona en Comú, ERC i la CUP s'han posicionat a favor de legislar per regular els lloguers, mentre que JxCat ha demanat utilitzar l'índex de preus de referència ja actiu i el PSC és partidari de bonificar i sancionar fiscalment els propietaris en funció del respecte que tinguin pels preus de referència fixats per l'administració.

A l'espera del decret anunciat per Justícia

Colau ha recordat que els comuns sempre s'han mostrat favorables a la regulació i ha recordat que fins ara ni el govern espanyol ni la Generalitat havien avançat en aquest sentit. "No s'ha fet per manca de voluntat política", ha etzibat. "La Generalitat només ha volgut fer un índex amb voluntat orientativa i ara diuen que estan a favor de regular", ha apuntat en referència a l'anunci fet per justícia. Pel fet que hagi sorgit poc abans de les municipals, Colau ha expressat "desconfiança" envers la proposta.


Maragall ha acusat Colau de fer una "exhibició de sucursalisme". "Sembla que prefereixi que la regulació del lloguer l’aprovi Sánchez quan sigui que el Govern, que està disposat a fer-ho", ha dit, alhora que treia ferro a les discrepàncies públiques entre JxCat i ERC sobre el decret llei que ha impulsat Justícia, en mans dels republicans, i que no està garantit que s'aprovi per les reticències mostrades pel departament de Territori i Sostenibilitat, en mans dels postconvergents i del qual depèn actualment l'àrea d'habitatge de la Generalitat.

Per la seva banda Albert Civit, representant de JxCat a l'inici del debat, s'ha limitat a insistir per l'aposta de la seva candidatura per utilitzar els índexs de preus de referència que ja estan en vigor. "L''objectiu és que els lloguers estiguin un 25% per sota dels preus de mercat", ha demanat. Civit ha evitat insistir en la negativa expressada per Artadi durant la campanya. La número dos de Quim Forn, ja avisar que JxCat no era favorable a regular el lloguer "a cop de decret".

L'anunci del nou projecte de decret també ha provocat retrets per part de la CUP. L'alcaldable, Anna Saliente, ha lamentat que el Govern no compartís amb el grup parlamentari de la CUP l'esborrany de la mesura, sumant-se així a les crítiques que va expressar en el mateix sentit la setmana passada el Sindicat de Llogaters. Saliente ha demanat veure la proposta abans de valorar-la i ha assegurat que l'objectiu dels cupaires és que el preu dels arrendaments no superi el 20% dels ingressos de la unitat familiar. Maragall, al seu torn, ha justificat l'acció del govern assegurant que el decret "encara s'ha de treballar".

Mentrestant, Collboni ha insistit que la millor via per garantir l'accés a l'habitatge a través del lloguer no és establir límits de preus per llei, sinó bonificar i sancionar els propietaris en funció de si respecten o no els preus de referència fixats per les administracions. "Les desgravacions en l'IBI i l'IRPF poden ser un estímul", ha defensat.

Retrets entre Govern i Ajuntament

Els retrets entre l'Ajuntament i el Govern en matèria d'habitatge han estat una constant en el darrer tram de mandat i aquest dilluns no ha estat una excepció. Colau ha recordat que actualment el consistori assumeix el 80% de la inversió en habitatge quan en realitat li correspondria només el 40%, ja que l'altre 60% és responsabilitat de la Generalitat. Al debat entre alcaldables, l'alcaldessa ha passat a l'atac contra Maragall.

En primer lloc li ha retret que durant la seva etapa al consistori amb el PSC, els governs socialistes van prioritzar els pisos públics en propietat, que en moltes ocasions han acabat incorporant-se al parc públic. Pel que fa a la seva etapa de conseller, Colau ha recriminat al republicà, i de retruc a JxCat, que la Generalitat no s'hagi "enfrontat" a la Sareb, als fons voltor i als bancs. Maragall s'ha defensat passant a l'atac contra l'acció de govern de Pedro Sánchez, al qual els comuns donen suport, i ha assegurat que al president espanyol li han "tremolat les cames" a l'hora d'enfrontar-se als lobbies.

Civit ha reconegut que "la Generalitat no pot anar amb la cara tan alta" en relació a les polítiques d'habitatge impulsades des del Govern però ha argumentat que el mandat de Colau no ha satisfet les expectatives anunciades per Barcelona en Comú. 

De relació amb el sector públic a "expulsar" els fons voltor

L'altra gran qüestió que s'ha abordat al debat ha estat la relació que ha de tenir l'Ajuntament amb el sector privat en matèria d'habitatge. Colau ha reivindicat la mesura aprovada durant el seu mandat que obliga les promotores a reservar el 30% dels pisos de nova construcció a habitatge social, i que ara Barcelona en Comú vol ampliar al 50% per "corresponsabilitzar" encara més el sector privat envers l'emergència habitacional que viu la ciutat.

La CUP també defensa l'ampliació al 50% però ha defensat que la meta és aconseguir una constructora pública. "El provat no vol construir habitatge social, construïm-lo des de l'Ajuntament", ha reclamat, a més d'instar el consistori a "expulsar" els fons voltor i a expropiar sense compensació econòmica els pisos buits de grans tenidors. Mentrestant Maragall ha titllat d'"insuficient" la mesura del 30% i ha calculat que amb aquesta normativa Barcelona només aconseguirà un centenar d'habitatges socials cada any. Colau ha aprofitat per tornar a criticar el Govern, del qual Maragall va formar part.

L'alcaldessa ha recordat que el departament de Territori va forçar una negociació entre Generalitat i Ajuntament per l'aplicació de la mesura, un cop aquesta ja tenia la llum verda del ple municipal. En aquest sentit, Colau ha lamentat que la postura del Govern obrís la porta a moltes constructores per sol·licitar llicència d'obres abans que la norma fos vigent.

Més enllà del 30%, Collboni ha negat que Barcelona pugui fer polítiques d'habitatge sense tenir en compte el sector privat i ha demanat mantenir la col·laboració público privada actual. "Qui ha de construir són els privats però l'última paraula la té el sector públic", ha afirmat.

Colau defensa la gestió de l'emergència

Pel que fa a l'emergència habitacional, el PSC proposa que l'Ajuntament pugui avalar econòmicament davant del propietari famílies en risc de perdre l'habitatge. També, la creació d'un fons de 15 milions d'euros per assistir famílies que no puguin pagar la hipoteca.

Maragall ha demanat col·laboració "de debò" entre les administracions per pal·liar l'emergència, mentre que Colau ha assegurat que Bacelona en Comú es va trobar una situació "desastrosa" quan va entrar a l'Ajuntament. L'alcaldessa ha reivindicat la creació de la unitat d'emergència i ha xifrat en 7.000 els desnonaments aturats pel consistori en l'actual mandat. Actualment, més de la meitat de famílies amb dret a un pis d'emergència a Barcelona encara no han rebut amb immoble i Colau ha argumentat aquest fenomen amb l'ampliació dels criteris per ser-ne beneficiari que s'ha fet durant el seu mandat.

En els casos més extrems, l'emergència habitacional deriva en casos de sensellarisme. Precisament aix+o és el que ha reivindicat l'activista sense sostre Lagarder, que ha irromput al debat per retreure als partits les seves polítiques en matèria d'habitatge i contra l'exclusió social. Lagarder ha estat frenat per agents de paisà de la Guàrdia Urbana, que mentre el retenien l'han fet sagnar per la boca i que finalment l'han expulsat de l'equipament.

Un cop finalitzat el debat, membres de grups en defensa del dret a l'habitatge que venien d'aturar tres desnonaments esperaven els candidats a la porta del casal. "Cap veïna, fora del barri", cridaven. Més enllà de les propostes dels alcaldables, l'acció d'aquests grups és des de fa anys una eina per pal·liar l'emergència habitacional. Són els mateixos grups que ja tenen preparada la seva llista de demandes, a punt per a l'alcalde o alcaldessa que entri a la plaça Sant Jaume després de les eleccions municipals.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació