MAPES Les famílies de Pedralbes ingressen 6,4 cops més que les de Ciutat Meridiana

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada barri, es desplega el seu nom, la seva renda familiar disponible (en relació a la mitjana de Barcelona, que és 100) i la població que hi viu. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Barcelona és una ciutat amb una desigualtats internes molt profundes, l'economia està molt mal repartida. Si es calcula en base a la renda familiar disponible mitjana a la ciutat, a la qual es puntua amb 100, les rendes relatives dels barris varien molt. On la renda és més baixa és a Ciutat Meridiana, on se situa en el 38,6 -poc més d'un terç de la mitjana-, just per sota de la Marina del Prat Vermell-Zona Franca (40), Vallbona (40,9), Torre Baró (46,5), la Trinitat Vella (47,1), la Trinitat Nova (48,2) i les Roquetes (49,7), els quals tampoc no arriben ni a la meitat de la renda familiar disponible mitjana.

De fet, 49 dels 73 barris se situen per sota de la mitjana barcelonina, els quals suposen dos terços del total. Això es deu a que les famílies d'alguns barris acumulen molta riquesa, fins i tot assolint més del doble que la mitjana a Pedralbes (en un índex de 248,8) i a les Tres Torres (215,8). Si es compara amb Ciutat Meridiana, la renda familiar disponible a Pedralbes és 6,4 cops superior, tot i que aquesta aquesta mesura calcula els ingressos de què disposen els veïns que poden destinar al consum o a l'estalvi, incloent tant les remuneracions laborals com les prestacions socials que reben sovint les classes populars i els jubilats, i restant-hi els impostos que paguen més elevats els més rics.

Una ciutat d'autònoms i pimes

Pel que fa al tipus d'empresa a la ciutat, aquest cada cop està més decantat cap al sector terciari, ja que el nombre d'empreses industrials ha caigut de 8.524 a 6.0917, des del 2009. Les vinculades a la construcció tampoc han remuntat la crisi i han passat de 20.027 a 14.755, en el mateix període. El nombre de comerços, però, també ha caigut de 36.141 a 31.732, mentre que la terciarització ha vingut sobretot de la mà de l'increment de les empreses immobiliàries (de 10.454 a 15.233) i d'administració (de 10.644 a 14.370).
 
Pel que fa al tamany de les empreses, Barcelona és -com la resta del país- una ciutat d'autònoms i pimes. 108.015 de les empreses no tenen assalariats, les quals representen un 59% del total, mentre que 44.086 en tenen un o dos, un 24,1% del total. Un 83,1% del total, per tant, tenen menys de tres empleats. I escassament 1.098 en tenen 100 o més, un 0,6%.

I aquesta tendència s'ha anat accentuant des del 2009. Des de llavors, el nombre d'empreses sense assalariats ha crescut un 5,9% i les d'entre un i dos treballadors ho han fet un 1,8%. La resta, en canvi, han descendit, i més d'un 10%, en el cas de les empreses d'entre 6 i 49 assalariats. Només han crescut també les de més de 200 empleats, passant de 517 a 530.
 
El tipus de comerços també varia molt d'un districte a un altre. On se'n concentren més és a l'Eixample, on hi ha el 23,7% del total de la ciutat, mentre que, a Les Corts, tan sols n'hi ha el 4,2%. Per tipologies, però, els pesos varien. A Ciutat Vella, on hi ha el 13,7% dels comerços -segon districte on n'hi ha més-, no n'hi ha cap sobre automoció i, en canvi, hi ha el 18,6% dels d'oci i cultura. En canvi, a Sarrià-Sant Gervasi, on hi ha el 9,9% dels comerços de la ciutat, s'hi troben el 17,9% dels comerços d'automoció.


Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada districte, es desplega el seu nom, el percentatge de comerços que hi ha respecte el total de Barcelona, i el percentatge que hi ha de cada tipus de comerç, també respecte el total de Barcelona d'aquell tipus. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.