L'home del temps d'ERC

Des de la platja de Bogatell, Ernest Maragall va inaugurar la campanya anunciant el naixement del "vent republicà". Deu dies després, el diumenge es desvetlla núvol però, arribat el migdia, de brisa fresca, ni gota. Queda tot just una setmana perquè les urnes determinin qui guanya les eleccions municipals i sembla que a Barcelona res es mou. L'etern empat. Ara els números diuen que Ada Colau, ara diuen que Maragall, ara un tracking diu que un dels dos pren avantatge, i ara un altre diu que no, que és l'altre qui agafa embranzida. Ni els un donen per apuntalada l'alcaldia ni altres veuen segura l'oportunitat de guanyar. 

Mentre esperen un cop d'aire que els faci passar per davant, els republicans celebren el seu míting central sota un sol de justícia en plena denúncia de la injustícia de tenir candidats a la presó i a l'exili. De nou, Oriol Junqueras i Raül Romeva es planten via pantalla al mercat de Sant Antoni de Barcelona, que no han pogut veure inaugurat, traient el cap des de Soto del Real per la finestra al món que suposa per a ells la tecnologia. Amb la venia, sempre, de la Junta Electoral. "Llibertat, llibertat, llibertat", reclamen els assistents al míting. 

Si aquest dissabte va ser Junqueras qui va saludar els seus fills per videoconferència a l'acte de Sant Vicenç dels Horts amb una petició als veïns -"Cuideu-me'ls- que va esberlar-li la veu, aquest diumenge és Romeva qui fa esforços per contenir l'emoció quan agraeix que la Diana Riba, la seva parella, hagi acceptat el repte de ser la veu dels presos a Europa anant de número dos de la candidatura. Minuts després de la connexió amb Soto del Real, l'altra excepcionalitat, la de l'exili, aterra des de Ginebra. Explica Marta Rovira que a la ciutat suïssa no fa un dia tan radiant com el de Barcelona. 

Però el que pot ser interpretat com un bon dia per a uns, és tota una inclemència meteorològica per a uns altres. Sense protector solar, és certament molt fàcil que el míting central d'ERC deixi una molesta empremta a la pell de qualsevol. Maragall, avesat a parlar sempre de la climatologia de la campanya, ho defineix com un "sol groc republicà". Per molt que el dia acompanyi, verbalment trona i llampega. En la recta final de tota cursa electoral sempre apedreguen retrets. Els republicans s'adrecen als seus dos principals competidors: Ada Colau i el PSC. A la primera li recorden que no obrís les escoles l'1-O, al segon el situen com a còmplice de la repressió i, per si algú considerés que és poc, alerten del còctel que pot suposar que tots dos estiguin disposats a posar-se d'acord per governar. 

Amb una mà de visera, amb barrets improvisats, mocadors que troben nova utilitat, paraigües anti-sol o esgarrapant qualsevol petita ombra. Al final, tothom vota com vol. O com pot

Amb una mà de visera, amb barrets improvisats, mocadors que troben nova utilitat, paraigües anti-sol o esgarrapant qualsevol petita ombra. Al final, tothom vota com vol. O com pot. Hi ha qui ha decidit mirar-se el míting un xic més lluny i més còmodament des de la terrassa d'un bar cervesa fresca en mà i qui, estant fent el típic vermut de festiu, s'ha trobat amb un míting que ni preveia ni esperava però que li entra amb el menú pel mateix preu. 

Dues hores llargues de discursos. Però quan ja hi ha algú lamentant-se perquè el novè vent, "el republicà" anunciat per Maragall al Poblenou, no bufi avui per eixugar una mica la suor, sembla que el "sol republicà" dona per acabada la jornada abans d'hora. La treva justa per permetre que tots hagin pogut parlar. El temps de reacció és pràcticament nul quan, tot just després d'una grisor sobtada, la inestabilitat de la primavera es fa present. Ja ho diu el refranyer popular, que un sol de forat, plou més que cap. Aleshores, però, Ernest Maragall, que també ha hagut de trobar refugi precipitadament, ja no hi era per posar nom al nou fenomen meteorològic. Segur que hagués tingut una explicació.