MAPES El deute públic de 171 ajuntaments supera els 500 euros per veí

Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el deute del 2017, la població i el deute per habitant. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Els comptes municipals estan molt més sanejats que els de l'Estat o la Generalitat. Malgrat tot, alguns ajuntaments catalans encara presenten nivells d'endeutament elevats i, en 171 dels 947, aquest era superior als 500 euros per veí, en el tancament del 2017 -les últimes dades disponibles-. I en nou casos, major de 2.000 euros per habitant.

L'ajuntament més endeutat és el d'Ogassa (Ripollès), amb 4.144,7 euros per cadascun dels seus 228 veïns, seguit per Aguilar de Segarra (Bages), amb 3.954,4 euros per habitant; els Omells de na Gaia (Urgell), amb 3.851,9; Pujalt (Anoia), amb 3.408,9; Santa Susanna (Maresme), amb 3.204,1; Capolat (Berguedà), amb 3.161,6; Creixell (Tarragonès), amb 2.418,5 euros; l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), amb 2.223,6 euros; Portbou (Alt Empordà), amb 2.133,7 euros; i, com a primera ciutat, Reus (Baix Camp), amb 1.966,3 euros. Per contra, 301 ajuntaments no tenen cap deute, per bé que tots són petits i lluny dels 10.000 habitants, excepte Piera (Anoia), Abrera (Baix Llobregat) i Matadepera (Vallès Occidental).

Com més gran, més deute

Els municipis petits, de fet, són els que tenen deutes inferiors. Els veïns de pobles amb menys de 200 habitants haurien de pagar 208,3 euros cadascú per sufragar els deutes dels seus ajuntaments, una quantitat que creix a mesura que els municipis són més grans, superant els 400 euros en el cas dels d'entre 5.000 i 20.000 habitants, fregant els 500 euros en els d'entre 20.000 i 100.000 habitants i assolint els 689,2 euros en les ciutats més grans (triplicant els pobles petits). Excepte Barcelona, on el cost seria de 517,6 euros per habitant.
 
Sigui com sigui, la majoria d'ajuntaments han reduït l'endeutament els darrers anys, entre 2014 i 2017. En aquest període, 124 consistoris l'han erradicat del tot, entre els quals, Piera i Abrera, però també l'han rebaixat molt Vila-Seca (Tarragonès), que va eixugar-ne el 99,9%; Sant Pere de Ribes (Garraf), que ho va fer en un 95,2%; el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), un 93,9%; o Barberà del Vallès (Vallès Occidental), un 87,4%.

En canvi, 53 ajuntaments van incrementar el deute, i els que ho van fer més, en termes absoluts, van ser Viladecans (Baix Llobregat), en 23,9 milions; Girona, en 9,3 milions; Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), en 5,5 milions; i Palafrugell (Baix Empordà), en 5,4 milions. Vuit municipis, fins i tot, van més que duplicar el deute del 2014, per bé que es tracta de pobles petits o la xifra inicial era reduïda i, per tant, l'increment és poc rellevant en termes globals.


Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, el deute, la població i el deute per habitant, tant del 2014 com del 2017, i l'evolució del deute absolut entre aquests anys. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.