Forn tira del carro, Collboni ven seguretat, Carmena somia i votem més que l'ajuntament

El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i la dada de la campanya electoral del 26-M

18 de maig del 2019
Actualitzat a les 21:01h

El protagonista

Després d'un començament molt discret, amb poca presència mediàtica per culpa de la Junta Electoral i en el qual es trobava a faltar que es llegissin textos seus als mítings, Joaquim Forn ha tingut protagonisme a l'acte central de Junts per Catalunya al mercat de Sant Antoni. Com ordenen els vells cànons, ha fet una crida a "passar el rasclet" per mobilitzar al màxim el vot tradicional de CiU a la ciutat. Forn, que coneix com ningú la base electoral, sap que toca, sobretot, mobilitzar els propis per tenir opcions i remuntar les enquestes. I això vol dir "moral de victòria", a més de versatilitat per "pactar amb qui calgui" un cop es faci amb l'alcaldia.


La proposta

Manuel Valls es desinfla i cap enquesta el situa ja amb possibilitats de ser alcalde de Barcelona. Emergeix Jaume Collboni i, davant els dos grans aspirants Ada Colau i Ernest Maragall, ell és el que vol aparèixer com a sinònim d'ordre i establishment per erigir-se en l'alternativa capaç d'atreure vot conservador. I això vol dir ser el candidat més creïble en matèria de seguretat. Al Raval, s'ha fet acompanyar del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha arribat a dir que "no es pot viure" a la ciutat, per prometre 1.400 policies més. Sense complexos.


La frase

"Volem ser la locomotora de progrés de Madrid, d'Espanya i del món". Ho ha dit Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid que ha trencat amb Podem i es presenta amb la nova plataforma Más Madrid, que a la comunitat té de candidat Íñigo Errejón. Han fet un acte massiu a la Casa de Campo i les enquestes els van de cara. Poden ser grandiloqüents.


La dada

Catalunya està dividida en partits judicials. Són divisions territorials establertes per l'administració de Justícia. Existeixen des de mitjans del segle XIX, i solen estan integrades per diversos municipis d'una mateixa província. A la capital o poble més important és on acostuma a haver-hi la seu del jutjat de primera instància i instrucció, que té la jurisdicció sobre tota aquella zona. Actualment n'hi ha 49 a Catalunya: 25 a Barcelona, nou a Girona, set a Lleida i vuit a Tarragona. I per què són importants? Perquè cadascun d'ells, en funció de la població, escull per la via indirecta, a partir dels vots de les municipals, els diputats provincials. Ho explica Aida Morales en aquesta informació. Diumenge que ve també triem diputacions, consells comarcals, el Consell General d'Aran, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.