Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Dades: eleccions europees 2019

Espanya cau sis llocs en el rànquing europeu de qualitat democràtica des del 2010

Un nou estudi del prestigiós índex V-Dem apunta que el principal descens de l'Estat és en el camp de la democràcia electoral per les retallades en llibertat d'expressió i associació

per Roger Tugas, 20 de maig de 2019 a les 17:15 |
L'estat espanyol està cada cop més allunyat de les posicions capdavanteres de la Unió Europea (UE) pel que fa a qualitat democràtica. Així ho revelen les últimes dades del prestigiós rànquing V-Dem, elaborat per més de 3.000 acadèmics d'arreu del món i que valora més de 450 indicadors de 178 països. En els propers dies farà públic l'informe sencer relatiu al 2018, però en les dades ja avançades evidencia que, tot i millorar respecte el 2017, Espanya ha caigut de la posició 10 a la 16 d'entre els 28 estats de la UE en els darrers vuit anys.

 
Aquesta classificació produeix cinc rànquings diferents sobre diversos aspectes de la qualitat democràtica: electoral, liberal, igualitària, participativa i deliberativa. Si es fa la mitjana dels cinc índexs, amb puntuacions entre 0 i 1, Espanya se situa amb un 0,718, lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, de 0,697. Tot i això, té més estats que el separen del líder, Dinamarca (0,82), que del cuer, Hongria (0,403).


Entre els països amb millor qualitat democràtica s'hi troben també Suècia (0,813), Estònia (0,811), Portugal (0,783) i Holanda (0,774), mentre que tanquen la classificació, junt a Hongria, Romania (0,437), Bulgària (0,489), Croàcia (0,558) i Polònia (0,561). Per contra, el 2010 encapçalaven la classificació Suècia (0,813), Dinamarca (0,848), Alemanya (0,847) i França (0,833), però aquests dos estats han caigut posicions els darrers anys, com Espanya. La part baixa, en canvi, no ha canviat massa durant aquest temps, excepte per la incorporació de Polònia.

Novetats en els rànquings

A nivell mundial i pel que fa a un sisè índex sintètic que elabora V-Dem en els seus informes definitius, Espanya es trobava el 2017 al lloc 35. En aquesta nova edició, l'organisme ha incorporat nous aspectes per afinar les classificacions, com l'exclusió per gènere, grup social o socio-econòmic o situació urbana-rural, la confiança en les institucions, l'accés als serveis públics segons grups, i variables sobre societat digital. És per aquesta globalitat en l'anàlisi que el del V-Dem és un dels rànquings més usats a nivell acadèmic, per damunt d'altres de més mediàtics com el del The Economist.

Sigui com sigui, Espanya no és l'estat que perd més posicions durant aquest període. França n'ha baixat deu, i Alemanya i la República Txeca, vuit cadascuna, mentre que, per contra, Estònia i Irlanda n'han pujat també deu cadascuna. Al seu torn, Àustria ha caigut set posicions, una més que Espanya, i Luxemburg n'ha avançat nou; Letònia, vuit; Itàlia, set; i Holanda, sis.


Cau la puntuació quasi arreu

De fet, analitzant directament la variació en la puntuació mitjana dels cinc índexs, la majoria d'estats veuen com la seva qualitat democràtica ha empitjorat els darrers vuit anys. De mitjana, és ara 0,06 punts inferior a la UE, en l'escala entre 0 i 1, passant del 0,761 a 0,697. Només millora, de fet, a quatre estats, que són Letònia (+0,025), Estònia (+0,024), Irlanda (+0,011) i Luxemburg (+0,01), mentre que perden més de 0,2 punts Hongria (-0,23) i Polònia (-0,22) i més de 0,1 punts Croàcia (-0,13), Romania (-0,11), República Txeca (-0,1) i Àustria (-0,1).
 
EVOLUCIÓ DE LA MITJANA DELS ÍNDEXS V-DEM DE QUALITAT DEMOCRÀTICA DE DIVERSOS ESTATS DE LA UE (ENTRE 0 I 1)

 
Analitzant per separat cada índex, la principal patacada d'Espanya ha estat en el de democràcia electoral, on cau del lloc 9 al 20 a causa de les retallades en llibertat d'expressió i associació, mentre que també li penalitza el caràcter hereditari del cap d'estat. Notable també és el salt del lloc 10 al 18 pel que fa a democràcia igualitària, a causa del negatiu repartiment dels recursos durant la crisi i els alts nivells de desigualtat.

Pel que fa a l'índex de democràcia liberal, que mesura la llibertat individual o els rols dels poders executiu, legislatiu i judicial, Espanya passa del lloc 10 al 16, entre altres motius, pel poc control de l'executiu per part de les cambres legislatives. Quant a la democràcia participativa, que inclou l'avaluació de la participació de la societat civil o la descentralització dels estats, tan sols retrocedeix quatre posicions, però perquè ja partia del lloc 16. Li penalitza l'escàs nivell associatiu i el nul ús dels referèndums. En democràcia deliberativa, que mesura la qualitat del debat polític, les argumentacions o la capacitat de debats amplis, Espanya passa del lloc 10 al 14.
 
PUNTUACIÓ DELS ESTATS EUROPEUS EN CADA ÍNDEX DE V-DEM, SEGONS TIPUS DE DEMOCRÀCIA MESURADA (ENTRE O I 1)

 
El rànquing de V-Dem produeix el conjunt de dades més gran del món sobre democràcia, amb 19 milions de dades que van des del 1789 al 2018, elaborades per més de 3.000 acadèmics i experts de cada país, mesurant centenars d'atributs i paràmetres. La seva seu es troba al departament de ciència política de la Universitat de Göteborg i té el suport, entre molts altres, de la UE.

En el darrer informe complet, fet públic fa un any, alerta que, per primer cop des del 1979, el nombre de països que avancen en democràcia és el mateix que el dels que en retrocedeixen, 24. En concret, avisa que la llibertat d'expressió, els mitjans de comunicació o la societat civil estan més en perill a determinades zones i identifica "tendències inquietants" a Brasil, la Índia, Polònia, Rússia, Turquia o els EUA.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació