"El Baix Llobregat és l'únic lloc d'Europa on ser de la dreta és millor que ser de l'esquerra". Ho diu perquè Sant Vicenç dels Horts està a la dreta de la riba i perquè allà està casa seva, la seva gent i aquell hort on li agrada trobar la pau fora de la política. La plaça Onze de Setembre està perfumada d'una barreja d'aroma de paella i pollastre a l'ast i fa estona on els veïns tenen clavada la mirada a la pantalla, que de moment té només una fotografia fixa.
I de sobte, apareix. Oriol Junqueras, acompanyat de Raül Romeva, torna per primera vegada en un any i mig a Sant Vicenç dels Horts. No ho fa com voldria -"Estem bé, però estaríem molt millor amb vosaltres", diu esbossant un mig somriure que batalla amb l'emoció del moment-, però no amaga la il·lusió de retrobar-se amb cares conegudes del poble del qual en va ser alcalde durant quatre anys.
Connectar per videoconferència és, per al líder d'ERC, una petita finestra al municipi que l'ha vist créixer i que veu créixer també els seus fills. "Us veig en una pantalla petita d'un ordinador i em sembla que veig un nen que és en Lluc. Hola Lluc, hola Joana, hola Neus!", exclama des de Soto del Real amb la veu lleugerament rovellada.
Però empassant-se un torrent d'emocions, va a la idea: el míting. És conscient que retenir l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts per a la republicana Maite Aymerich, que el va rellevar a l'Ajuntament, serà difícil. "Deixeu-vos la pell, hem de guanyar, no pot ser que cap vot es perdi pel camí, votem pel projecte que hem construït durant tants anys", demana Junqueras.
El paradigma del projecte d'ERC per a Catalunya
De fet, el projecte amb voluntat aglutinadora que va teixir el líder d'ERC a Sant Vicenç és el paradigma del que pretenen fer els republicans per a Catalunya quan apel·len a la representació del "80%". El full de ruta basat en muscular-se i sumant sense preguntar a la gent "d'on ve" sinó "cap a on va" i si és independentista o no. "Pensem en els fills de tothom posant com a prioritat l'escola, la feina i la família. És la mateixa recepta que volem aplicar a Catalunya i Europa", resumeix líder republicà.
Membres dels Free Junqueras, els escuders i amics personals a qui l'exvicepresident va demanar, la nit abans d'anar a declarar a l'Audiència Nacional sabent que no tornaria, que vetllessin pel benestar de la seva família, aplaudeixen efusivament des de les primeres files. Romeva ho constata: "L'Oriol no para de parlar de Sant Vicenç".
Junqueras imagina el dia de la seva llibertat. "Podré passejar i parlar amb tots vosaltres i passejar també per Barcelona per saludar l'alcalde Maragall", afirma mentre l'alcaldable a la capital catalana s'ho escolta mirant-se de reüll les enquestes que apunten que possibilitats té, però que res està clar. Però Junqueras vol, sobretot, veure la passera del Llobregat. La va imaginar mentre era alcalde i s'ha fet una realitat durant el seu empresonament. "Vull creuar la passera", exclama. Perquè el dia que la creuï voldrà dir que, efectivament, està en llibertat. Avui, almenys ha pogut mirar pel forat del pany de casa seva. Durant 20 minuts li ha semblat que tornava a casa.
