18
de maig
del
2019
Actualitzat
el
19
de maig
a les
16:15h
Els desnonaments amb data oberta continuaran sent una realitat a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) insisteix a avalar una pràctica que consisteix a no concretar el lloc i hora exactes del llançament a la persona que ha de ser desnonada, tot i que la darrera reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) la prohibeix explícitament. Barcelona és l'epicentre d'aquest fenomen, que a la capital catalana es va multiplicar per sis entre el 2017 i el 2018, passant de 8 a 47, pràcticament un per setmana. Els jutges catalans van donar llum verda a aquest tipus de desnonaments abans de la reforma legal i ara asseguren a NacióDigital que no tenen intenció de fer marxa enrere.
La reforma de la LEC introduïa el matís que les resolucions judicials haurien de fixar el "dia i hora exactes" del llançament. La reforma s'emmarca en el reial decret de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer acordat l'1 de març i va entrar en vigor amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 5 del mateix més.
Els jutges, però, mantenen vigent l'acord pres pels magistrats de primera instància de Barcelona al gener. Com tots els acords que pren el TSJC, no és vinculant però estableix el criteri a seguir i avala les ordres de desnonament per sorpresa. Així ho justifica el titular del jutjat de primera instància 30 de Barcelona, Roberto Gacía Ceniceros, membre de la sala de govern de l'alt tribunal. "La reforma legislativa es va anunciar com una prohibició dels llançaments amb data oberta però a l'hora d'analitzar l'articulat de la llei tampoc queda clar que sigui així", argumenta. La tesi dels jutges és que la reforma legal només afecta la part relativa a la notificació dels desnonaments per impagaments de lloguer, però no a la seva execució. Dit d'una altra manera, un primer avís de desnonament mai pot ser amb data oberta però, sí no es pot complir la resolució judicial, s'obre la porta als llançaments per sorpresa.
García Ceniceros insisteix que els magistrats tenen l'obligació de garantir l'execució de les resolucions judicials. Unes execucions que, arran de l'acció de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge com la PAH o el Sindicat de Llogaters, molts cops no es poden dur a terme. "Els jutges s'havien de plantejar la disjuntiva d'assignar novament desnonaments amb data tancada, sabent que s'estaven produint aquest tipus de suspensions", diu. El magistrat considera que els drets de les persones desnonades no són vulnerats ja que tenen l'opció de presentar recursos a les decisions judicials, tot i que no tinguin garantida una alternativa habitacional. Tot i l'augment exponencial de llançaments per sorpresa a Barcelona, García Ceniceros qualifica la pràctica de "mesura excepcional".
En línies similars s'expressa la jutgessa degana de Barcelona, membre de la sala de govern del TSJC i de Jutges per la Democràcia, Mercè Caso. "Seria un error interpretar la reforma legal de forma extensiva", al·lega. "Si hi ha grups que impedeixen el compliment de la resolució judicial, només queda fer ús de la força pública", afegeix.
La jutge Patricia Brotons, membre de la sala de govern del TSJC i de l’Associació Professional de la Magistratura, considera "capciós" assegurar que l'alt tribunal no respecta la reforma de la LEC. Igual que Caso i García Ceniceros argumenta que la nova legislació només afecta el moment en què els jutjats emeten el primer requeriment de desnonament.
A títol personal. Brotons demana una "interpretació normativa" d'acord amb la "realitat social". "La paralització de molts llançaments per la intervenció de tercers fa que si no es duu a terme el llançament en l'hora exacta fixada, aquest no es podrà fer i comportaria importants conseqüències socials", defensa. En aquest sentit, argumenta que la responsabilitat no pot atribuir-se a la justícia perquè no té “facultats” en aquest àmbit.
Discrepàncies entre els jutges
Amb tot, García Ceniceros admet que el criteri establert no genera unanimitat entre els jutges. "Hi ha companys que entenen que, per prudència, per atendre situacions de vulnerabilitat i per sensibilitat social, no estan ordenant desnonaments oberts", explica.
Caso, però, qüestiona que la vulnerabilitat social sigui un denominador comú de tots els casos. "Hi ha circumstàncies on hi ha abusos i màfies. També s'han col·locat nens en immobles on no es viu per aparentar situacions de vulnerabilitat", assegura.
La PAH i el Sindicat de Llogaters, en peu de guerra
El reconeixement de l'aval als desnonaments oberts per part del TSJC ha provocat que la PAH i el Sindicat de Llogaters, que demanen la dimissió de Caso, constatin que la pràctica es continuarà reproduint. La plataforma ha anunciat que ha rebut sis nous casos de llançaments per sorpresa mentre que el sindicat n'ha informat de dos. NacióDigital ja va documentar un cas d'avís de desnonament sense data fixada a l'Hospitalet de Llobregat, ordenat posteriorment a la reforma legal vigent des del 5 de març.
El portaveu de la PAH Santi Mas de Xaxàs acusa de "prevaricació" el TSJC. "El poder judicial està fent de legislador", argumenta. Mas de Xaxàs critica que tot i el coneixement que el govern espanyol havia presentat la reforma com una prohibició d'aquesta pràctica, els jutges en segueixen fent una "interpretació contrària". En aquest sentit, el portaveu del sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, considera que l'alt tribunal es passa "per l'arc del triomf" la reforma de la LEC i demana als jutges que siguin "garantistes i cautelosos".
Palomera qualifica de "salvatges" els desnonaments per sorpresa. Un cop la persona rep l'avís que la faran fora de casa, té constància que durant un període que acostuma a durar quinze dies la comitiva judicial, acompanyada d'agents de la Brigada Mòbil o de l'Àrea de Recursos Operatius dels Mossos d'Esquadra, poden presentar-se en qualsevol moment a l'habitatge per executar el desnonament. Això fa molt difícil que els col·lectius puguin evitar presencialment el llançament i els grups en defensa de l'habitatge denuncien els greuges d'exclusió social i psicològics que pot comportar aquesta pràctica a les persones desnonades.
La jutge degana, però, discrepa. "Es veu com una cosa horrorosa però des del minut u la persona que rep l'avís sap que té l'obligació de sortir, no és necessari que la vinguin a fer fora, és la seva pròpia responsabilitat", defensa.
L'oposició a aquesta opinió és ferma i, com va avançar NacióDigital, el Tribunal Constitucional té sobre la taula des del mes de març un recurs d'empara presentat per una veïna de Barcelona que va patir un desnonament amb data oberta. La comissió de defensa de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), l'Observatori DESD i la PAH van impulsar la mesura amb l'argument que aquesta pràctica suposa una vulneració de drets fonamentals. Entre d'altres, el dret a una tutela judicial efectiva, a la inviolabilitat del domicili, a la intimitat personal i familiar, i a la integritat moral.
"Capitalisme o altres models que garanteixin els drets de tothom"
La interpretació de la llei no es pot deslligar de la situació d'emergència habitacional que es viu a diferents punts de Catalunya. A Barcelona, per exemple, més de la meitat de les famílies amb dret a un pis d'emergència a la ciutat encara esperen un immoble. Durant el 2018 es van validar 442 peticions a la Mesa d'Emergència però només es van adjudicar 197 immobles, segons dades del Consell de l'Habitatge Social de Barcelona, principalment a causa de la insuficiència del parc públic d'habitatge.
Des de la sala de govern del TSJC, Caso i García Ceniceros reconeixen la manca de recursos en matèria d'habitatge però situen la pilota a la teulada de les administracions. "No ha de ser la propietat qui respongui, els serveis socials han de donar opcions", diu la degana. En aquesta línia, García Ceniceros planteja la possibilitat que siguin els serveis socials qui tinguin l'última paraula sobre si un desnonament en concret s'ha d'executar o no, tot i que assegura que això plantejaria també "dubtes de constitucionalitat". "És perillós que una administració que no sigui el poder judicial digui quan s'han d'executar les resolucions judicials", argumenta.
Des del febrer hi ha un debat obert entre l'Ajuntament de Barcelona i el TSJC sobre la relació que hi ha d'haver entre els dos actors en relació a l'emergència habitacional. El consistori exigeix a l'alt tribunal que els jutges comuniquin amb més antelació al consistori els processos de desnonament. Actualment, quan l'Ajuntament rep informació sobre un cas de llançament, només pot actuar de manera preventiva en el 20% dels casos. En el 60% només té marge per actuar el mateix dia del desnonament i el 20% restant correspon a altres casuístiques.
La jutge degana, però, demana responsabilitats a les administracions. "Cal fer passes per garantir que el dret a l'habitatge sigui prioritari", planteja. "Podem viure en el capitalisme o en altres models que garanteixin els drets de tothom", conclou.
La reforma de la LEC introduïa el matís que les resolucions judicials haurien de fixar el "dia i hora exactes" del llançament. La reforma s'emmarca en el reial decret de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer acordat l'1 de març i va entrar en vigor amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat el dia 5 del mateix més.
Els jutges, però, mantenen vigent l'acord pres pels magistrats de primera instància de Barcelona al gener. Com tots els acords que pren el TSJC, no és vinculant però estableix el criteri a seguir i avala les ordres de desnonament per sorpresa. Així ho justifica el titular del jutjat de primera instància 30 de Barcelona, Roberto Gacía Ceniceros, membre de la sala de govern de l'alt tribunal. "La reforma legislativa es va anunciar com una prohibició dels llançaments amb data oberta però a l'hora d'analitzar l'articulat de la llei tampoc queda clar que sigui així", argumenta. La tesi dels jutges és que la reforma legal només afecta la part relativa a la notificació dels desnonaments per impagaments de lloguer, però no a la seva execució. Dit d'una altra manera, un primer avís de desnonament mai pot ser amb data oberta però, sí no es pot complir la resolució judicial, s'obre la porta als llançaments per sorpresa.
Els desnonaments oberts a Barcelona s'han multiplicat per sis entre el 2017 i el 2018, passant de 8 a 47
García Ceniceros insisteix que els magistrats tenen l'obligació de garantir l'execució de les resolucions judicials. Unes execucions que, arran de l'acció de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge com la PAH o el Sindicat de Llogaters, molts cops no es poden dur a terme. "Els jutges s'havien de plantejar la disjuntiva d'assignar novament desnonaments amb data tancada, sabent que s'estaven produint aquest tipus de suspensions", diu. El magistrat considera que els drets de les persones desnonades no són vulnerats ja que tenen l'opció de presentar recursos a les decisions judicials, tot i que no tinguin garantida una alternativa habitacional. Tot i l'augment exponencial de llançaments per sorpresa a Barcelona, García Ceniceros qualifica la pràctica de "mesura excepcional".
En línies similars s'expressa la jutgessa degana de Barcelona, membre de la sala de govern del TSJC i de Jutges per la Democràcia, Mercè Caso. "Seria un error interpretar la reforma legal de forma extensiva", al·lega. "Si hi ha grups que impedeixen el compliment de la resolució judicial, només queda fer ús de la força pública", afegeix.
La jutge Patricia Brotons, membre de la sala de govern del TSJC i de l’Associació Professional de la Magistratura, considera "capciós" assegurar que l'alt tribunal no respecta la reforma de la LEC. Igual que Caso i García Ceniceros argumenta que la nova legislació només afecta el moment en què els jutjats emeten el primer requeriment de desnonament.
A títol personal. Brotons demana una "interpretació normativa" d'acord amb la "realitat social". "La paralització de molts llançaments per la intervenció de tercers fa que si no es duu a terme el llançament en l'hora exacta fixada, aquest no es podrà fer i comportaria importants conseqüències socials", defensa. En aquest sentit, argumenta que la responsabilitat no pot atribuir-se a la justícia perquè no té “facultats” en aquest àmbit.
Discrepàncies entre els jutges
Amb tot, García Ceniceros admet que el criteri establert no genera unanimitat entre els jutges. "Hi ha companys que entenen que, per prudència, per atendre situacions de vulnerabilitat i per sensibilitat social, no estan ordenant desnonaments oberts", explica.
Caso, però, qüestiona que la vulnerabilitat social sigui un denominador comú de tots els casos. "Hi ha circumstàncies on hi ha abusos i màfies. També s'han col·locat nens en immobles on no es viu per aparentar situacions de vulnerabilitat", assegura.
La PAH i el Sindicat de Llogaters, en peu de guerra
El reconeixement de l'aval als desnonaments oberts per part del TSJC ha provocat que la PAH i el Sindicat de Llogaters, que demanen la dimissió de Caso, constatin que la pràctica es continuarà reproduint. La plataforma ha anunciat que ha rebut sis nous casos de llançaments per sorpresa mentre que el sindicat n'ha informat de dos. NacióDigital ja va documentar un cas d'avís de desnonament sense data fixada a l'Hospitalet de Llobregat, ordenat posteriorment a la reforma legal vigent des del 5 de març.
El portaveu de la PAH Santi Mas de Xaxàs acusa de "prevaricació" el TSJC. "El poder judicial està fent de legislador", argumenta. Mas de Xaxàs critica que tot i el coneixement que el govern espanyol havia presentat la reforma com una prohibició d'aquesta pràctica, els jutges en segueixen fent una "interpretació contrària". En aquest sentit, el portaveu del sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, considera que l'alt tribunal es passa "per l'arc del triomf" la reforma de la LEC i demana als jutges que siguin "garantistes i cautelosos".
El Tribunal Constitucional haurà de decidir si els desnonaments per sorpresa s'ajusten a la legalitat
Palomera qualifica de "salvatges" els desnonaments per sorpresa. Un cop la persona rep l'avís que la faran fora de casa, té constància que durant un període que acostuma a durar quinze dies la comitiva judicial, acompanyada d'agents de la Brigada Mòbil o de l'Àrea de Recursos Operatius dels Mossos d'Esquadra, poden presentar-se en qualsevol moment a l'habitatge per executar el desnonament. Això fa molt difícil que els col·lectius puguin evitar presencialment el llançament i els grups en defensa de l'habitatge denuncien els greuges d'exclusió social i psicològics que pot comportar aquesta pràctica a les persones desnonades.
La jutge degana, però, discrepa. "Es veu com una cosa horrorosa però des del minut u la persona que rep l'avís sap que té l'obligació de sortir, no és necessari que la vinguin a fer fora, és la seva pròpia responsabilitat", defensa.
L'oposició a aquesta opinió és ferma i, com va avançar NacióDigital, el Tribunal Constitucional té sobre la taula des del mes de març un recurs d'empara presentat per una veïna de Barcelona que va patir un desnonament amb data oberta. La comissió de defensa de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), l'Observatori DESD i la PAH van impulsar la mesura amb l'argument que aquesta pràctica suposa una vulneració de drets fonamentals. Entre d'altres, el dret a una tutela judicial efectiva, a la inviolabilitat del domicili, a la intimitat personal i familiar, i a la integritat moral.
"Capitalisme o altres models que garanteixin els drets de tothom"
La interpretació de la llei no es pot deslligar de la situació d'emergència habitacional que es viu a diferents punts de Catalunya. A Barcelona, per exemple, més de la meitat de les famílies amb dret a un pis d'emergència a la ciutat encara esperen un immoble. Durant el 2018 es van validar 442 peticions a la Mesa d'Emergència però només es van adjudicar 197 immobles, segons dades del Consell de l'Habitatge Social de Barcelona, principalment a causa de la insuficiència del parc públic d'habitatge.
Més de la meitat de les famílies de Barcelona amb dret a un pis d'emergència a la ciutat encara esperen un immoble
Des de la sala de govern del TSJC, Caso i García Ceniceros reconeixen la manca de recursos en matèria d'habitatge però situen la pilota a la teulada de les administracions. "No ha de ser la propietat qui respongui, els serveis socials han de donar opcions", diu la degana. En aquesta línia, García Ceniceros planteja la possibilitat que siguin els serveis socials qui tinguin l'última paraula sobre si un desnonament en concret s'ha d'executar o no, tot i que assegura que això plantejaria també "dubtes de constitucionalitat". "És perillós que una administració que no sigui el poder judicial digui quan s'han d'executar les resolucions judicials", argumenta.
Des del febrer hi ha un debat obert entre l'Ajuntament de Barcelona i el TSJC sobre la relació que hi ha d'haver entre els dos actors en relació a l'emergència habitacional. El consistori exigeix a l'alt tribunal que els jutges comuniquin amb més antelació al consistori els processos de desnonament. Actualment, quan l'Ajuntament rep informació sobre un cas de llançament, només pot actuar de manera preventiva en el 20% dels casos. En el 60% només té marge per actuar el mateix dia del desnonament i el 20% restant correspon a altres casuístiques.
La jutge degana, però, demana responsabilitats a les administracions. "Cal fer passes per garantir que el dret a l'habitatge sigui prioritari", planteja. "Podem viure en el capitalisme o en altres models que garanteixin els drets de tothom", conclou.