17
de maig
del
2019
Actualitzat
el
21
de novembre
a les
14:30h
La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ha presentat un recurs de súplica al Tribunal Suprem contra la denegació del suplicatori. Aquesta és una figura legal que l'alt tribunal espanyol ja va desautoritzar, el mateix dia que també anunciava que no s'oposaria a deixar-los en llibertat el proper 21 de maig -i ara també el dia abans- per assistir a les sessions constitutives del Congrés i el Senat.
Pel que esgrimia el tribunal, el suplicatori no es podia tramitar ja que Rull, Sànchez i Turull ja estaven processats abans de ser declarats electes. Així doncs, i com també refermava la Fiscalia, no se'ls podria protegir d'accions penals perquè la figura legal hauria de tenir "caràcter previ a la inculpació o el processament". Aplicar el suplicatori, per tant, suposaria una "ingerència al poder judicial", ja que hi ha un judici en curs.
Segons els presos, però, el procés penal s'ha d'entendre com un recorregut amb "diverses fases" que culmina amb una "sentència ferma", i que la jurisprudència constitucional parla d'immunitat "de forma genèrica", respecte de possibles processos penals. En aquest sentit, consideren que el Tribunal Suprem s'hauria d'inclinar per la interpretació "més garantista dels drets dels acusats electes" i, per tant, remetre el suplicatori a les cambres.
Però fins i tot la defensa dels presos va més enllà, ja que recorda a l'alt tribunal que té "l'obligació" de "posar en coneixement de les cambres l'existència d'una causa penal que pot afectar un diputat o senador electe ja processat".
Pel que esgrimia el tribunal, el suplicatori no es podia tramitar ja que Rull, Sànchez i Turull ja estaven processats abans de ser declarats electes. Així doncs, i com també refermava la Fiscalia, no se'ls podria protegir d'accions penals perquè la figura legal hauria de tenir "caràcter previ a la inculpació o el processament". Aplicar el suplicatori, per tant, suposaria una "ingerència al poder judicial", ja que hi ha un judici en curs.
Segons els presos, però, el procés penal s'ha d'entendre com un recorregut amb "diverses fases" que culmina amb una "sentència ferma", i que la jurisprudència constitucional parla d'immunitat "de forma genèrica", respecte de possibles processos penals. En aquest sentit, consideren que el Tribunal Suprem s'hauria d'inclinar per la interpretació "més garantista dels drets dels acusats electes" i, per tant, remetre el suplicatori a les cambres.
Però fins i tot la defensa dels presos va més enllà, ja que recorda a l'alt tribunal que té "l'obligació" de "posar en coneixement de les cambres l'existència d'una causa penal que pot afectar un diputat o senador electe ja processat".
Recurs de la defensa de Sàn... by on Scribd