17
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
20:48h
L'habitatge és la principal problemàtica a set comarques catalanes i, per tant, és un dels punts centrals de debat en la campanya de les eleccions municipals. La darrera reforma del mercat de lloguer impulsada pel govern espanyol -que té les competències a través de la Llei d'Arrendaments Urbans- no va abordar finalment la limitació dels peus d'arrendament per llei i el paper que ha de tenir l'administració en aquest sentit ha evidenciat les discrepàncies entre els partits independentistes en l'eix social, especialment entre les candidatures a Barcelona, on l'accés a l'habitatge és la segona principal preocupació dels barcelonins.
Tot plegat després que aquest dijous el departament de Justícia anunciés, deu dies abans de les eleccions, l'impuls a un nou decret llei perquè el Govern legisli el topall de preus i estudiar la possibilitat que també ho facin els ajuntaments. Justícia preveu que l'import dels arrendaments quedi fixat per llei partint de l'índex de referència de preus de lloguer, després que el ple del Parlament del 9 de maig aprovés una moció d'ERC (partit del qual forma part la consellera Ester Capella), que instava el Govern a prendre mesures legislatives per regular el lloguer. La proposta va comptar amb el suport de Junts per Catalunya (JxCat), Catalunya en Comú i la CUP, mentre que Ciutadans, PSC i PP hi van votar en contra.
Tot i que JxCat va votar-hi a favor, la seva candidata a Barcelona i fins fa poques setmanes portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha acusat els republicans i Capella d'utilitzar electoralment l'anunci del decret. "Hi ha hagut precipitació perquè d'aquí a una setmana hi ha eleccions", ha afirmat Artadi en una entrevista a TV3 aquest divendres. La candidata postconvergent argumenta que ha de ser el departament de Territori, liderat pel seu company de files Damià Calvet i de qui depenen les polítiques d'habitatge, qui abordi la regulació, encara que una part s'ha de fer partint del Codi Civil, sobre el qual té competències Justícia.
La comissió executiva hauria d'aprovar inicialment l'expedient del decret llei el 21 de maig però les discrepàncies entre Capella i Calvet, que sempre s'ha mostrat partidari de prioritzar acords amb el sector privat per davant de la regulació pública, genera dubtes sobre el compliment del calendari desitjat per Capella.
Sobre la possibilitat que els ajuntaments també regulin, Artadi ha retret a Capella que "vengui duros a quatre pessetes" per no concretar quines potestats tindrien els ens locals. Més enllà del debat competencial, JxCat també ha qüestionat que calgui una regulació dels arrendaments. De fet, Artadi va assegurar el 14 de maig que JxCat descartava impulsar aquesta regulació "a cop de decret".
Colau: "La dreta no s'hi sol posar bé"
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha intervingut en el debat obert entre els partits que integren el Govern per dirigir un missatge a ERC. "La dreta no s'hi sol posar bé per fer polítiques d'esquerres", ha etzibat.
En aquest sentit, Colau ha demanat al candidat republicà a l'alcaldia, Ernest Maragall, que no "traslladi" a Barcelona l'acord amb JxCat que els republicans mantenen a la Generalitat. En la mateixa línia que Artadi, Clau ha criticat que Justícia hagi anunciat el nou decret de regulació de lloguers durant la campanya de les municipals. "No és afortunat", ha valorat.
Tot i la crítica, Colau s'ha mostrat disposada a treballar la proposta després de les eleccions. Al ple sortint de les eleccions del 26-M, hi haurà fragmentació a l'hora d'abordar el debat. Els comuns, ERC i la CUP són favorables a la regulació del lloguer, mentre que Barcelona pel Canvi-Ciutadans i el PP s'hi oposen. JxCat defensa que la regulació sigui "molt acotada" i el PSC aposta per regular els arrendaments a través d'incentius fiscals.
El Sindicat de Llogaters, "sorprès"
El debat institucional també ha arribat a l'arena dels moviments socials. El Sindicat de Llogaters es mostra "sorprès" amb l'anunci de Justícia. "Vol regular els lloguers a corre-cuita, a pocs dies d’unes eleccions municipals", afirmen en un comunicat.
El sindicat considera que la mesura s'ha anunciat amb "opaccitat" i retreu al Govern que hagi anunciat la mesura sense treballar-la conjuntament amb les entitats que defensen el dret a l'habitatge. "Després d’haver-nos reunit amb la Conselleria la setmana passada, se’ns va assegurar que se’ns facilitaria el text legal per tal de poder-lo valorar, però, a hores d’ara, encara no hi hem tingut accés", asseguren.
El col·lectiu demana que, un cop fet l'anunci, el decret s'acabi aprovant i no es quedi en una "maniobra electoralista".
Tot plegat després que aquest dijous el departament de Justícia anunciés, deu dies abans de les eleccions, l'impuls a un nou decret llei perquè el Govern legisli el topall de preus i estudiar la possibilitat que també ho facin els ajuntaments. Justícia preveu que l'import dels arrendaments quedi fixat per llei partint de l'índex de referència de preus de lloguer, després que el ple del Parlament del 9 de maig aprovés una moció d'ERC (partit del qual forma part la consellera Ester Capella), que instava el Govern a prendre mesures legislatives per regular el lloguer. La proposta va comptar amb el suport de Junts per Catalunya (JxCat), Catalunya en Comú i la CUP, mentre que Ciutadans, PSC i PP hi van votar en contra.
Tot i que JxCat va votar-hi a favor, la seva candidata a Barcelona i fins fa poques setmanes portaveu de l'executiu, Elsa Artadi, ha acusat els republicans i Capella d'utilitzar electoralment l'anunci del decret. "Hi ha hagut precipitació perquè d'aquí a una setmana hi ha eleccions", ha afirmat Artadi en una entrevista a TV3 aquest divendres. La candidata postconvergent argumenta que ha de ser el departament de Territori, liderat pel seu company de files Damià Calvet i de qui depenen les polítiques d'habitatge, qui abordi la regulació, encara que una part s'ha de fer partint del Codi Civil, sobre el qual té competències Justícia.
La comissió executiva hauria d'aprovar inicialment l'expedient del decret llei el 21 de maig però les discrepàncies entre Capella i Calvet, que sempre s'ha mostrat partidari de prioritzar acords amb el sector privat per davant de la regulació pública, genera dubtes sobre el compliment del calendari desitjat per Capella.
Sobre la possibilitat que els ajuntaments també regulin, Artadi ha retret a Capella que "vengui duros a quatre pessetes" per no concretar quines potestats tindrien els ens locals. Més enllà del debat competencial, JxCat també ha qüestionat que calgui una regulació dels arrendaments. De fet, Artadi va assegurar el 14 de maig que JxCat descartava impulsar aquesta regulació "a cop de decret".
Colau: "La dreta no s'hi sol posar bé"
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha intervingut en el debat obert entre els partits que integren el Govern per dirigir un missatge a ERC. "La dreta no s'hi sol posar bé per fer polítiques d'esquerres", ha etzibat.
En aquest sentit, Colau ha demanat al candidat republicà a l'alcaldia, Ernest Maragall, que no "traslladi" a Barcelona l'acord amb JxCat que els republicans mantenen a la Generalitat. En la mateixa línia que Artadi, Clau ha criticat que Justícia hagi anunciat el nou decret de regulació de lloguers durant la campanya de les municipals. "No és afortunat", ha valorat.
Tot i la crítica, Colau s'ha mostrat disposada a treballar la proposta després de les eleccions. Al ple sortint de les eleccions del 26-M, hi haurà fragmentació a l'hora d'abordar el debat. Els comuns, ERC i la CUP són favorables a la regulació del lloguer, mentre que Barcelona pel Canvi-Ciutadans i el PP s'hi oposen. JxCat defensa que la regulació sigui "molt acotada" i el PSC aposta per regular els arrendaments a través d'incentius fiscals.
El Sindicat de Llogaters, "sorprès"
El debat institucional també ha arribat a l'arena dels moviments socials. El Sindicat de Llogaters es mostra "sorprès" amb l'anunci de Justícia. "Vol regular els lloguers a corre-cuita, a pocs dies d’unes eleccions municipals", afirmen en un comunicat.
El sindicat considera que la mesura s'ha anunciat amb "opaccitat" i retreu al Govern que hagi anunciat la mesura sense treballar-la conjuntament amb les entitats que defensen el dret a l'habitatge. "Després d’haver-nos reunit amb la Conselleria la setmana passada, se’ns va assegurar que se’ns facilitaria el text legal per tal de poder-lo valorar, però, a hores d’ara, encara no hi hem tingut accés", asseguren.
El col·lectiu demana que, un cop fet l'anunci, el decret s'acabi aprovant i no es quedi en una "maniobra electoralista".