Eleccions municipals 2019

Colau exigeix a Maragall «que no s'apropiï de l'1-O»

La candidata de Barcelona en Comú demana al candidat d'ERC que no utilitzi "la mobilització democràtica i transversal" per dividir les forces d'esquerres i provocar "baralles partidistes".

per Roger Arnau , Gràcia (Barcelona), 17 de maig de 2019 a les 20:55 |
Ada Colau, aquest divendres al vespre a l'acte 'Barcelona ciutat de drets' al barri de Gràcia. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ada Colau ha exigit a Ernest Maragall que no utilitzi l'1-O per dividir les forces d'esquerres i provocar "baralles partidistes". La candidata de Barcelona en Comú ha afirmat que els polítics tenen la responsabilitat "d'estar a l'alçada" i ha demanat, referint-se al cap de llista d'ERC a les eleccions municipals, que "ningú s'ha d'apropiar una mobilització popular, àmplia i transversal" com la de l'1 d'octubre. 

La líder dels comuns ha retret al candidat dels republicans que cada dia l'acusi de ser ambigua. En aquest sentit, Colau ha estat contundent: "Nosaltres, ambigüitat? tot el contrari. Hem estat ferms en tot moment, sense condicionar mai la nostra fermesa democràtica en cap negociació política. Mai hem volgut mercadejar i a l'1-O hi hem participat, perquè hem estat a peu de carrer i hem defensat les escoles, que són de tots i de totes, no són d'un partit o d'un altre".


Colau ho ha dit en el context de l'acte electoral 'Barcelona ciutat democràtica, ciutat de drets', una conferència sobre la defensa dels Drets Humans que s'ha celebrat aquest divendres al vespre a l'Orfeó Gracienc, al barri de Gràcia de la capital catalana. Com era inevitable, l'1 d'octubre ha estat un dels temes més tractats a l'acte que, al marge de Colau, també ha comptat amb la intervenció de l'economista i activista Arcadi Oliveres i del diputat electe al Congrés Jaume Asens, la persona que, com a tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ha impulsat la resposta judicial del consistori a les càrregues policials de l'1-O.

"Cap lliçó de resposta democràtica i antirrepressiva"


Ha estat en aquest context que Colau ha reivindicat que "l'1-O és de la gent" i l'ha definit con "una de les grans experiències de mobilització democràtica de la ciutat i el país de les darreres dècades". Així, la candidata ha exigit a Ernest Maragall i a ERC la defensa del "valor importantíssim del vot pacífic, democràtic i transversal" i ha afegit que "aquest tresor de mobilització, els partits d'esquerres l'han de cuidar". 

Així, Colau -que ha retret a Maragall que Esquerra no hagi volgut governar, segons ella, amb "l'executiu més popular, més republicà i més d'esquerres que ha tingut aquesta ciutat els darrers quaranta anys"- ha insistit que els comuns no han estat "gens ambigus" en aquesta qüestió: "Quan hi va haver les càrregues brutals i injustificades que van generar més de 300 ferits a la nostra ciutat, ràpidament vam crear una unitat especial per donar assessorament psicològic i jurídic a totes les persones agredides", ha apuntat la candidata.


En aquest sentit, la cap de llista de Barcelona en Comú ha destacat que "immediatament" el consistori va personar-se a la causa. "Resulta que som la institució catalana que més ha actuat contra la impunitat de les càrregues", ha afirmat la cap de llista dels comuns, que ha avisat a Maragall que no acceptarà "cap lliçó de resposta democràtica i antirrepressiva".

"Si no entràvem a les institucions, ho hagués fet l'extrema dreta"

L'Orfeó Gracienc ha quedat petit per assistir a l'acte d'aquest divendres al vespre que ha reivindicat Barcelona com a "ciutat referent en la defensa dels Humans i la lluita contra l'extrema dreta". Jaume Asens, que ha estat el tinent d'alcalde responsable de l'àrea de Drets de la Ciutadania, ha assegurat que els comuns se senten "fills" de la PAH, el 15-M i de l'1-O i ha avisat que "l'antídot" contra el feixisme és reduir la "sensació de malestar" de la qual s'alimenta.
 
En aquest sentit, el diputat electe d'En Comú Podem al Congrés ha defensat que persones com ell o Colau van decidir entrar en les institucions, entre altres qüestions, per "barrar" el pas a l'extrema dreta. "Si no ho fèiem nosaltres, sabíem que aquest espai l'ocuparien les forces reaccionàries", ha destacat i ha alertat que el poder de l'extrema dreta és atreure les altres formacions cap a les seves tesis.

Interrupcions per denunciar els desnonaments a Barcelona

Quan Asens defensava les polítiques fetes en matèria d'habitatge des de l'Ajuntament, una de les 200 persones que omplien l'auditori de l'Orfeó Gracienc ha interromput la intervenció de l'encara tinent d'alcalde. "A més d'acompanyar-nos, ens donareu alternatives habitacionals a totes les persones que estem quedant al carrer cada dia amb desnonaments oberts?", ha preguntat la senyora des del públic, mentre lluïa una pancarta de protesta. Aquesta reivindicació ha estat seguida per la intervenció d'una altra assistent, catedràtica universitària i de 58 anys, que ha explicat la seva situació i la de 250 veïns del barri de Gràcia que també han estat desnonats: "Com pot ser que veïns del meu barri lloguin una habitació per un sou que jo no puc pagar?", ha preguntat.

Colau, que ha escoltat les dues intervencions amb atenció, ha garantit que "ningú es demanarà més a si mateix què poden fer garantir el dret a l'habitatge" i ha assegurat que intervencions com aquestes "no l'incomoden". La candidat dels comuns ha afirmat que han fet "tot el que se'ls ha acudit" i ha posat com a exemples la creació d'una unitat específica contra els desnonaments, la promoció de l'habitatge social i haver impulsat l'obligació que les noves grans promocions destinin el 30 % a habitatge social. 

La cap de llista de Barcelona en Comú ha assegurat que el context "és duríssim" després "d'anys i anys de polítiques neoliberals a escala global, estatal, catalana i de ciutat". Colau ha afirmat que "aquestes polítiques al llarg de dècades han convertit en una mercaderia un dret fonamental". La candidat ha assegurat que fa quatre anys sabia que "no seria fàcil" i que es trobaria amb situacions d'emergència habitacional, però ha destacat que "han aturat més de 7.000 desnonaments" durant l'últim mandat.

Així, Colau ha volgut enviar un missatge d'esperança: "Evidentment amb quatre anys no es pot revertir 40 anys de polítiques de liberalització, ara bé, amb quatre anys s'han fet coses que deien que eren impossibles. I si hem pogut fer això, amb quatre anys i governant en minoria, jo estic segura que el proper mandat podrem fer molt i molt més".

Arcadi Oliveres i els Drets Humans

L'economista i impulsor de Procés Constituent Arcadi Oliveres ha participat per segona vegada en aquesta campanya a un acte de Barcelona en Comú. Ho ha fet valorar quin és ara mateix l'estat dels Drets Humans al món, un any després del setantè aniversari de la seva Declaració Universal. Oliveres ha assegurat que pel que fa als drets polítics i civils hi ha hagut alguna millora i ha posat com a exemple la reducció del número de penes de mort sentenciades.

Tot i així, ha destacat que entre les qüestions més negatives i ha la desigualtat social. "Ha crescut enormement el diferencial de renda entre els més rics i els més pobres", ha explicat. I s'ha referit a l'informe d'Oxfam que indica que les 26 persones més riques del món acumulen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial. Oliveres també ha valorat negativament la destrucció planetària, l'empitjorament de la cursa armamentística i, sobretot, també ha destacat que la democràcia és "feble" i la informació "empitjora".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació