Ada Colau: «Som més a prop que mai de regular els lloguers, és la nostra prioritat»

Ada Colau arriba a la seu de la Casa Orlandai -espai en el qual conversarà amb NacióDigital- acompanyada del seu cap de gabinet en aquests quatre anys, Manu Simarro, persona de la màxima confiança i la seva ombra en campanya. A la terrassa de l'associació cultural de Sarrià, els clients que esmorzen a l'aire lliure, aprofitant el matí de sol, observen amb certa sorpresa l'arribada de l'alcaldessa. Somriu, saluda els treballadors de l'equipament i accedeix a fotografiar-se abans de l'entrevista. Colau ha completat la primera part de la cursa electoral del 26 de maig confiada de les possibilitats de retenir l'alcaldia i deixant enrere els ensurts amb la confecció de la llista, tot i que el duel amb Ernest Maragall s'endevina igualat. Diu que se sent optimista perquè compta amb "el projecte més sòlid" de ciutat i que s'imposarà amb més suports que el 2015. "Estic contenta de com està anant", repeteix abans d'entrar en matèria. La conversa s'allargarà més d'una hora. 

La candidata a batre té la campanya on volia: Barcelona en Comú se situa frec a frec a les enquestes amb ERC i el debat pivota en les propostes municipals. Colau ha pogut explicar l'obra de govern, seguint el guió fixat per la sala de màquines dels comuns. Ara bé, les turbulències pel serial sobre la designació fallida de Miquel Iceta com a senador han tornat a polaritzar el debat a Catalunya en l'última setmana, una situació que no acostuma a beneficiar electoralment els comuns. Tanmateix, la candidatura no ha comès patinades rellevants, amb l'excepció de l'anunci -discutit pel to electoralista- dels 4,5 milions que l'Ajuntament recaptarà per la llicència d'obres de la Sagrada Família. La campanya ha estat còmoda, fins ara, per a Colau. I l'aspirant a revalidar l'alcaldia exhibeix la feina feta i visualitza el camí d'un segon mandat. Els electors decidiran.

"Hem demostrat que es pot governar per a la majoria"

Els comuns es feliciten d'haver situat debats que eren perifèrics en el centre de la discussió política. "Clarament, hem canviat l'agenda", sosté Colau. "El que més ens ha distingit són les polítiques valentes de confrontar privilegis que fins ara eren intocables", afegeix per referir-se els lobbys. L'enumeració inclou la lluita contra l'"oligopoli energètic", amb la creació d'un operador públic; la determinació per avançar en la municipalització de la gestió de l'aigua; les multes imposades a entitats financeres i fons voltors per "especular amb l'habitatge"; i el marcatge constant per regular l'activitat d'operadors a escala mundial, com Airbnb, Uber o Cabify. "Hem demostrat que es pot governar per a la majoria", sosté per defensar l'actuació a l'Ajuntament. L'autocrítica se centra en el desconeixement de la maquinària municipal en els primers mesos de mandat i en els erros comesos a l'àrea de Cultura, reconduïts amb la incorporació de Joan Subirats, projectat com a número dos de la candidatura. 

"Vam avisar de la bombolla del lloguer"

Però és en la carpeta d'habitatge en la qual Colau es juga la credibilitat, pel seu passat com a activista, i potser la possibilitat d'un segon mandat. L'ascens desbocat del preu de compra i lloguer és avui un dels principals maldecaps dels barcelonins. I l'habitatge s'ha convertit en un dels debats capitals de la campanya a Barcelona. És cert que Colau ha desplegat una artilleria de propostes -des de la reserva d'un 30% per a habitatges assequibles en noves promocions, que ara vol elevar al 50%, fins a l'ampliació del parc públic de pisos-, però el problema persisteix. Colau no se sent frustrada. "Estic orgullosa d'una cosa: hem fet tot el que podíem fer des de l'Ajuntament. Hem explorat vies que no s'havien explorat, com corresponsabilitzar els privats. El que m'indigna és que a l'inici del mandat vam avisar que s'estava cuinant una bombolla del lloguer. I vam avisar que s'havia de regular", recorda l'alcaldessa per referir-se a la responsabilitat compartida de la Generalitat i l'Estat. "Hem estat més proactius que ningú", insisteix.

"En habitatge, hem explorat vies que no s'havien explorat, com corresponsabilitzar els privats"

El preu abusiu dels lloguers encara no s'ha regulat, tot i la insistència dels comuns i la pressió d'ERC per fer-ho ara des de la Generalitat. Ella batalla per tancar un acord d'esquerres al Congrés que permeti, tal com expressa Colau, atendre "les polítiques socials urgents i desateses" -com la regulació del lloguer- i "començar una fase estable de diàleg amb Catalunya". "En el seu moment, Pedro Sánchez ens va fallar. El desembre passat es va comprometre amb mi a Barcelona a aplicar la regulació, i no va complir. Estic segura que van existir pressions del sector immobiliari especulatiu. Però ara tenim majoria per fer-ho", exposa la líder de Barcelona en Comú. "Som més a prop que mai de regular els lloguers. Si una cosa ha ensenyat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) és que sí que es pot i que és qüestió de perseverar. És la nostra prioritat", respon quan se li qüestiona com actuaria avui si, en l'actual situació, complís la funció d'activista en funció del dret a l'habitatge.
 
De la "revolució verda" a la seguretat

Colau fixa dues grans prioritats per al proper mandat: "Els reptes del model de ciutat són la lluita contra les desigualtats i l'especulació, i en favor del dret a l'habitatge; i el combat a la contaminació, les accions per una mobilitat sostenible, o per guanyar verd i salut". Els comuns volen consolidar el que anomenen com a "revolució verda", un eix de mesures que passen per l'urbanisme, la mobilitat i les polítiques mediambientals. Colau pretén desplegar el projecte de superilles, com la de Sant Antoni; connectar el tramvia; abaratir el transport públic; i convertir una de cada tres vies de l'Eixample en un corredor verd. "Hem de reequilibrar la ciutat i guanyar espai per a la vida", rebla la candidata. "A nivell internacional ens han reconegut l'estratègia. Podem fer un gran salt endavant en els propers quatre anys", defensa.

"Amb el conseller Buch s'ha produït un abandonament per part de la Generalitat de la seguretat a Barcelona"

Quan la conversa enfila el debat de la seguretat, el rictus de Colau s'endureix. Retreu als rivals de la dreta l'electoralisme per crear un clima que no respon als "problemes" dels barcelonins -cita Manuel Valls i les seves "polítiques racistes" que van "fracassar"-; recorda les mesures preses pel govern municipal -600 noves places a la Guàrdia Urbana-; demana separar les qüestions socials dels fets criminals; i carrega contra la gestió del conseller d'Interior, Miquel Buch, a qui acusa d'actuar de forma partidista. "Amb els consellers Jané i Forn no he viscut cap polèmica. Amb el conseller Buch s'ha produït un abandonament per part de la Generalitat de la seguretat a Barcelona", relata. "No ens ho podem permetre. Fan falta agents dels Mossos d'Esquadra [Colau demana una remesa de 150 efectius de la nova promoció per actuar aquest juny a la ciutat]. No ho dic jo, ho diuen els veïns, que no els veuen per Ciutat Vella". 

Tant Manuel Valls com Elsa Artadi han criticat els resultats de les polítiques de seguretat del govern Colau. "No vull comprar el discurs de la dreta, a partir del qual totes les problemàtiques socials es resolen amb policia", argumenta. Tampoc comparteix el discurs dels adversaris en la manera com atendre la crisi dels manters. "Quan vam entrar a l'Ajuntament, només es tractava policialment, i això era un fracàs", apunta. Les imatges de propagació del top manta, però, no han ajudat l'alcaldessa a visualitzar l'acció de l'Ajuntament. Hem de modificar la llei d'estrangeria per concedir permisos de treball i hem de desplegar plans d'ocupació, com ja hem fet en aquest mandat. Hem demostrat que, si se'ls ofereix una oportunitat, l'aprofiten", verbalitza sobre la manera d'atendre la situació dels manters. I demana la complicitat del PSOE a Espanya per desplegat la legislació d'abast estatal.

"De quina ambigüitat em parlen?"

El mandat de Colau ha quedat marcat per la situació del país: ha conviscut amb l'etapa àlgida del procés, la jornada icònica de l'1 d'octubre, la repressió als dirigents independentistes, l'aplicació del 155 i la intervenció de les institucions, l'agitació del debat a l'Ajuntament, i la judicialització de la política catalana. "Hem hagut de gestionar un context polític duríssim", admet l'alcaldessa per relatar l'escenari en el qual ha hagut de gestionar els recursos del consistori. I les repetides acusacions d'ambigüitat. "De quina ambigüitat em parlen? En la qüestió de la repressió i dels drets fonamentals hem estat clars i contundents, sense que ningú ens ho demanés, perquè forma part del nostre ADN. És un tema de principis", afirma. "Hem estat un govern ferm", rebla sobre la carpeta nacional.

"L'1 d'octubre ha de servir per unir, no per separar"

Colau, que reivindica les polítiques de memòria republicana, es molesta quan no els adversaris no recorden que l'Ajuntament "ha estat la institució catalana que més ha actuat perquè no hi hagi impunitat amb les càrregues policials de l'1 d'octubre". "M'indigna que s'utilitzi l'1 d'octubre de forma partidista", raona. "Aquell dia va unir molta gent diversa, demòcrata i sobiranista, i això és el que hem de defensar. L'1 d'octubre ha de servir per unir, no per separar", afegeix.
 
Un govern progressista... amb Maragall?

En campanya ha acusat Ernest Maragall de voler-se apropiar del referèndum. Però també ha estat bel·ligerant amb el comportament de Jaume Collboni, amb qui va trencar durant el mandat per la defensa dels socialistes del 155. "No és normal que un partit catalanista i progressista avali la intervenció de l'autogovern de Catalunya", reflexiona. "Nosaltres volem guanyar les eleccions i liderar governs progressistes, però necessitem que les forces d'esquerres es comportin com a forces d'esquerres. I el senyor Collboni està fent, ara mateix, una campanya que sembla la de la senyora Arrimadas", rebla. Colau ha repetit en mítings i actes electorals que Collboni té com a prioritat pactar amb Valls, de la mateixa manera que assegura que Maragall té com a primera opció l'aliança amb Artadi, que pilota el missatge de Junts per Catalunya. "Nosaltres hem estat claríssims en els pactes. Som l'única garantia d'un govern progressista a la ciutat", diu Colau.    

"El senyor Collboni està fent, ara mateix, una campanya que sembla la de la senyora Arrimadas"

La candidata de Barcelona en Comú ha viscut una relació de proximitat però també de xocs amb ERC. No es va entendre mai amb Alfred Bosch -ni políticament ni personalment-, i va interpretar com un missatge agressiu l'elecció d'Elisenda Alamany com a número dos de Maragall. "El problema és que ERC és confusa. Ara vol pactar i ara no vol pactar", comenta. "Si parlem del model de ciutat, és impossible que el senyor Maragall digui que vol pactar alhora amb la senyora Artadi i amb mi. O un govern neoliberal com el d'Artadi o un model progressista com el que proposem nosaltres", expressa.

La sorpresa de la Cambra de Comerç

Les relacions dels comuns amb l'independentisme -i amb les institucions governades per l'independentisme- no sempre han estat senzilles. Com ha rebut, doncs, Colau el tomb a la Cambra de Comerç, una dels espais de poders més "opacs" amb el qual s'ha relacionat com a alcaldessa? L'entitat ja no és en mans de les elits econòmiques de la ciutat. "S'ha fet visible que la Cambra de Comerç, des de fa molt de temps, funciona amb un esquema antic que no es correspon amb els temps actuals. Això no vol dir que la majoria del teixit econòmic de la ciutat es trobi reconegut en els resultats d'aquestes eleccions", respon per valorar la victòria de la candidatura apadrinada per l'ANC.

"S'ha fet visible que la Cambra de Comerç, des de fa molt de temps, funciona amb un esquema antic. Això no vol dir que la majoria del teixit econòmic de la ciutat es trobi reconegut en els resultats d'aquestes eleccions"

Com voldria ser recordada l'alcaldessa? Diu que no s'ho ha plantejat, que pensa en revalidar la victòria, però que sap què vol per Barcelona. "Voldria ser l'alcaldessa d'un govern popular, republicà i feminista, que fa polítiques valentes per donar resposta a reptes globals que es concentren a les ciutats. M'agradaria que Barcelona sigui recordada com una ciutat d'esperança".