Crònica

Messi i totes les formes de la condició humana

El futbolista del Barça rep la Creu de Sant Jordi en un ambient de record als presos i amb uns aplaudiments que seran analitzats al detall, tant com les seves jugades al camp

per Oriol March, Barcelona, 16 de maig de 2019 a les 22:15 |
Leo Messi, en l'entrega de la Creu de Sant Jordi | Pool EFE
Núria Marín és mestra. Ve vestida de blanc a la cerimònia d'entrega de les Creus de Sant Jordi, que enguany té un protagonista absolut: Leo Messi. Els alumnes li han demanat a Marín autògrafs del futbolista argentí, que s'asseu just al seu costat. Apareix amb vestit fosc, corbata prima i fosca, sabates fosques, amb una sobrietat que marcarà el to de la cerimònia. El jugador del Barça, multipremiat i considerat ja un dels millors esportistes de la història -el seu nom llueix al panteó on resideixen Michael Jordan, Muhammad Ali i Michael Phelps, per citar-ne només tres-, entra a l'Auditori del Fòrum amb la resta de premiats, ocupant el seu lloc a la fila. Res extraordinari, cap gest, cap senyal extern que porta a les esquenes deu Lligues, quatre Copes d'Europa, tres Supercopes d'Europa, tres Mundials de Clubs i vuit Supercopes d'Espanya.

La mestra Marín, directora de l'Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa, se li asseu a la dreta. A l'esquerra hi té Josep Pla-Narbona, que ha entrat abans perquè, ja gran i amb bastó, necessita seure. Es donen la mà i xerren una breu estona abans que entrin totes les autoritats. Els membres del Govern, encuriosits, han anat arribant al Fòrum poc abans de les set. Miquel Buch, conseller d'Interior abans assidu al Gol Nord del Camp Nou -per entendre'ns, on Messi va clavar la falta contra el Liverpool, nom maleït des del 7 de maig- i ara amb presència a la llotja en tant que autoritat, bromeja abans d'entrar: "Després hem quedat per anar a jugar a futbol amb ell". Mai tant un premiat havia generat tanta expectació, per bé que a l'hora dels aplaudiments Messi es veu superat per La Trinca, un trio encara amb molta prèdica entre els assistents.


Messi segueix la cerimònia amb posat d'alumne aplicat, tot i que cada vegada li costa més tenir l'esquena recta. Juga amb el llibret protocol·lari que esperava tots els premiats a la cadira. L'acte l'obre la nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que competeix en cites literàries amb la seva antecessora, Laura Borràs. Vilallonga cita una frase de Michel de Montaigne que impregnarà tota la cerimònia: "Tota persona porta la forma sencera de la condició humana". Insisteix que l'individu només pot desenvolupar-se gràcies a la feina que es fa des de totes les institucions socials, una frase que es podria aplicar directament al Barça i a la incapacitat, en els últims anys, de dotar Messi d'un entorn compacte per competir fins al final a Europa. Josep Maria Bartomeu, president del club, s'ho mira des de la zona d'autoritats.
 

Les decisions que prendrà a l'estiu seran tan rellevants com les que no prengui, però de moment s'entreté amb un espectacle magnífic de dansa. El protagonitza Delia Ceruti, que al cabell hi porta una anella que s'enganxa a un cable. Després, amb la cerimònia acabada, una de les filles de Quim Torra s'hi farà una fotografia dalt de l'escenari. Serà a escassos metres d'on Messi rep la Creu de Sant Jordi de les mans de Torra, flanquejat pel vicepresident Aragonès i la consellera Vilallonga. El futbolista recorre els metres fins la taula presidencial amb aquella parsimònia de qui, amb certa timidesa, sap que mereix els reconeixements. Ja siguin Pilotes d'Or -cinc, però que podrien ser més-, Bótes d'Or o Creus de Sant Jordi. Fa temps que l'esfera de Messi transcendeix el futbol i s'ha incrustat com una icona en la cultura pop d'arreu del món.

El futbolista argentí abaixa el coll -un gest similar al que fa en el primer segon de l'esprint amb la pilota enganxada als peus-, Torra el corona amb la Creu de Sant Jordi i després exhibeix el guardó davant del públic. Un dels que aplaueix amb més força és Ernest Benach, expresident del Parlament i fervorós barcelonista, que avui també rep la distinció de la Generalitat. L'acompanya Joan Rigol, però no Núria de Gispert. Tots tres van liderar la cambra catalana, però la gestió del Twitter de l'expresidenta és com una  ruleta russa. Va acabar renunciant al guardó -al Govern, per cert, no li va semblar gens malament per l'embolic organitzant- i s'ha acabat perdent l'entrega.

Un aplaudiment, un creuament de mans

Messi escolta amb tranquil·litat com Núria Picas i Lluís Juste de Nin parlen en nom de tots els premiats. Picas, també esportista però esforçant-se en distàncies que superen de molt les que corren els futbolistes, fa exactament el discurs que s'esperava d'ella: metàfores entre el procés i les llargues travesses que fa i un record emotiu per als presos i els exiliats. "Tard o d'hora tornaran aquí", assenyala la ultrafondista. Juste de Nin, amb to de narrador de documentals, s'encarrega dels agraïments. El futbolista argentí ho aplaudeix tot, també el discurs de Quim Torra, amb el qual es tanca l'acte.

O no del tot, perquè després -com s'ha convertit en habitual arran de l'excepcionalitat del moment- de tota intevenció del president en actes públics de gran format apareix la reivindicació de la llibertat dels presos i dels exiliats. Tots els guardonats, dempeus, acompanyen amb les mans els crits de "llibertat presos polítics". Tots menys Messi, que creua les mans com si fos a la barrera en una falta prop de l'àrea. Aplaudirà? No aplaudirà? En algun moment mira a terra, potser desitjant que el moment passi aviat, qui sap si calculant l'impacte que tindria xocar de mans mentre es revindica la llibertat dels dirigents independentistes. Opta per aplaudir quan s'acaben els crits: ara sí, l'acte és a punt d'acabar. O no del tot, perquè queden Els Segadors.
 

Leo Messi, en l'entrega de la Creu de Sant Jordi Foto: Pool EFE


Després, unes anècdotes de la jornada: l'escenari s'omple de persones que volen felicitar els premiats i l'speaker ha d'avisar que l'han d'abandonar immediatament per motius de seguretat. Una escena que recorda, inevitablement, aquell "atletes, baixin de l'escenari" dels Jocs Olímpics de Barcelona i que va inspirar el títol d'un disc de Manel. Messi ja no és a la sala, on sí que es fa notar Jordi Pujol, que comenta els quaranta anys de la Recopa de Basilea amb un periodista veterà. La Núria Marín, la mestra que vesteix de blanc, és entrevistada per les televisions: constata que no podrà portar als seus alumnes els autògrafs promesos. Podrà dir, això sí, que haurà estat al costat de totes les formes de la condició humana que representa avui el futbolista argentí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació