16
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
21:54h
Plaça Salvador Riera, Guinardó. Repic de castanyoles. Ell, enfilat al faristol, explica que el seu programa electoral és "fruit del treball de cinc anys". El sol fa ja les darreres esgarrapades. Flamenc de banda sonora de fons. "Així és la ciutat, mentre jo estic al faristol, d'altres ballen i canten", resol. I continua parlant de transport públic i desnivells i de la faraònica cobertura de la Ronda de Dalt o del parc dels Tres Turons mentre es treu i es posa les ulleres i les fa dansar d'una mà a l'altra.
A Ernest Maragall se l'escolten, des de la segona fila, la Maria Riba, de 79 anys, que s'abriga bé el coll amb una bufanda groga de punt, i el Ramon Pont, de 91 anys, la família del qual ja era d'ERC als anys 30. "Som del barri de la Sagrada Família i venim cada dijous a aquesta plaça a una trobada per demanar la llibertat dels presos i dels exiliats", explica Pont, que llueix amb orgull un anorac del Barça que confessa que en realitat era del seu nét. No estan "del tot" satisfets amb el govern d'Ada Colau. Si una cosa els irrita, subratllen, és que "es diguin coses i després no es compleixin". Tots dos esperen que la nit del 26 de maig sigui Maragall qui guanyi.
Però no tothom qui va a un míting combrega amb els ponents o està convençut. El Fernando i la Marta, veïns del Guinardó i tots dos de 47 anys, s'han apropat al míting només per "tafanejar". Tenen pensat votar ERC? Ell fa que no amb el cap, ella és més críptica, però deixa entreveure que tampoc. El Fernando sí que té decidit a qui votarà, però la Marta només té clar a qui no votarà. Mentre els candidats republicans parlen, no aplaudeixen, però segueixen amb atenció els discursos.
Aquest és un acte electoral insòlitament tranquil i de petit format. El Joan Lloveras també s'hi passeja entre el públic. "Votaré Jaume Collboni, però jo crec que guanyarà l'Ernest", sosté. I tracta amb aquesta familiaritat l'alcaldable perquè el coneix de fa temps. De fet, vam embrancar-se plegats en l'impuls de Nova Esquerra Catalana, partit forjat l'any 2012 fruit d'una escissió del PSC. Maragall el va liderar i Lloveras en formava part. "Fins al juliol del 2015, quan vaig dimitir de tot. La meva ideologia és una altra i si vaig participar de la creació d'un nou partit no era per acabar a ERC", argumenta.
En tot cas, com a veí de La Font del Fargues, li ha picat la curiositat i se suma als oients del míting. Aprofita també per saludar cordialment Maragall. "Aquest matí m'he indignat i avergonyit. També m'he felicitat. Hem assistit a la votació del Parlament sobre Iceta. Que el Parlament hagi hagut de rebre aquest intent d'imposició, sense negociació, és una visió impúdica de dominació", li ha sentit dir al seu excompany de partit sobre la formació que pensa votar el 26 de maig.
Elisenda Alamany, com el Joan Lloveras, també va formar part de la gènesi d'un partit, Catalunya en Comú, l'abril del 2017. I també com ell va marxar del primer projecte, en aquest cas, els comuns. Amb Nova sí que ha fet el pas de coaligar-se amb ERC, el motiu pel qual Lloveras va estripar el carnet. "Quan fas viatges durs, està bé tenir bons companys", diu en l'arrencada del seu pas pel faristol. I alliberada de motxilles i dels equilibris que en el seu dia va haver de fer com a portaveu de Catalunya en Comú, deixa anar als quatre vents: "Orgull de formar part d'un partit que no premia Iceta, algú que ha intervingut les nostres institucions". Repic de castanyoles al ritme de sevillanes. La campanya arriba a l'equador sense aclarir qui farà el zapateado més fort.
A Ernest Maragall se l'escolten, des de la segona fila, la Maria Riba, de 79 anys, que s'abriga bé el coll amb una bufanda groga de punt, i el Ramon Pont, de 91 anys, la família del qual ja era d'ERC als anys 30. "Som del barri de la Sagrada Família i venim cada dijous a aquesta plaça a una trobada per demanar la llibertat dels presos i dels exiliats", explica Pont, que llueix amb orgull un anorac del Barça que confessa que en realitat era del seu nét. No estan "del tot" satisfets amb el govern d'Ada Colau. Si una cosa els irrita, subratllen, és que "es diguin coses i després no es compleixin". Tots dos esperen que la nit del 26 de maig sigui Maragall qui guanyi.
Ramon Pont, veí de Sagrada Família, al míting d'ERC del Guinardó Foto: Sara González
Però no tothom qui va a un míting combrega amb els ponents o està convençut. El Fernando i la Marta, veïns del Guinardó i tots dos de 47 anys, s'han apropat al míting només per "tafanejar". Tenen pensat votar ERC? Ell fa que no amb el cap, ella és més críptica, però deixa entreveure que tampoc. El Fernando sí que té decidit a qui votarà, però la Marta només té clar a qui no votarà. Mentre els candidats republicans parlen, no aplaudeixen, però segueixen amb atenció els discursos.
Aquest és un acte electoral insòlitament tranquil i de petit format. El Joan Lloveras també s'hi passeja entre el públic. "Votaré Jaume Collboni, però jo crec que guanyarà l'Ernest", sosté. I tracta amb aquesta familiaritat l'alcaldable perquè el coneix de fa temps. De fet, vam embrancar-se plegats en l'impuls de Nova Esquerra Catalana, partit forjat l'any 2012 fruit d'una escissió del PSC. Maragall el va liderar i Lloveras en formava part. "Fins al juliol del 2015, quan vaig dimitir de tot. La meva ideologia és una altra i si vaig participar de la creació d'un nou partit no era per acabar a ERC", argumenta.
En tot cas, com a veí de La Font del Fargues, li ha picat la curiositat i se suma als oients del míting. Aprofita també per saludar cordialment Maragall. "Aquest matí m'he indignat i avergonyit. També m'he felicitat. Hem assistit a la votació del Parlament sobre Iceta. Que el Parlament hagi hagut de rebre aquest intent d'imposició, sense negociació, és una visió impúdica de dominació", li ha sentit dir al seu excompany de partit sobre la formació que pensa votar el 26 de maig.
Elisenda Alamany: "Quan fas viatges durs, està bé tenir bons companys"
Elisenda Alamany, com el Joan Lloveras, també va formar part de la gènesi d'un partit, Catalunya en Comú, l'abril del 2017. I també com ell va marxar del primer projecte, en aquest cas, els comuns. Amb Nova sí que ha fet el pas de coaligar-se amb ERC, el motiu pel qual Lloveras va estripar el carnet. "Quan fas viatges durs, està bé tenir bons companys", diu en l'arrencada del seu pas pel faristol. I alliberada de motxilles i dels equilibris que en el seu dia va haver de fer com a portaveu de Catalunya en Comú, deixa anar als quatre vents: "Orgull de formar part d'un partit que no premia Iceta, algú que ha intervingut les nostres institucions". Repic de castanyoles al ritme de sevillanes. La campanya arriba a l'equador sense aclarir qui farà el zapateado més fort.