16
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
21:05h
"S'han acabat els privilegis de l'Església Catòlica". Janet Sanz, tinent d'alcalde d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i número tres de la candidatura de Barcelona en Comú a les eleccions municipals del 26-M, ha anunciat en campanya que la Sagrada Família pagarà 4,5 milions d'euros per tenir la llicència d'obres, la més alta de la història democràtica de la ciutat.
En un acte de campanya davant del temple, Sanz ha defensat que la Sagrada Família ara pagarà "com tot déu" per fer obres i ha assegurat que els 4,5 milions (que és la quantitat que corresponent segons la normativa urbanística) revertiran en la ciutat i en "l'interès públic". Durant la seva intervenció, Sanz també ha assegurat que el govern liderat per l'alcaldessa Ada Colau necessita quatre anys més per "consolidar" les "polítiques valentes" que ha iniciat durant el mandat.
El cost inicial de la llicència d'obres era de 12 milions, però, en ser un equipament públic i una entitat sense ànim de lucre, la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha tingut una bonificació del 65%, fet que ha reduït el preu de la llicència a 4,5 milions. La Sagrada Família va demanar la llicència d'obres a l'abril i el ple de l'Ajuntament del febrer va aprovar dos plans urbanístics per permetre la regularització dels treballs.
133 anys sense llicència
Abans, concretament a l'octubre de l'any passat, l'Ajuntament va arribar a un acord amb la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família per iniciar els tràmits per regularitzar les obres, que fa 133 que es fan sense llicència. Aquest compromís amb el consistori també preveia que la Sagrada Família invertís 36 milions d'euros en 10 anys per millorar el transport, la urbanització i el manteniment de l'espai públic de la zona.
Es tracta de la llicència d'obres més cara de la història democràtica de la ciutat, segons ha explicat Sanz. La més cara, fins ara, va ser la de la reforma de l'Hospital de Sant Pau, per la qual es van pagar 1,9 milions d'euros. La segona llicència d'obres més cara fins ara havia estat la de Diagonal Mar, que va tenir un cost de 1,8 milions.
La façana de la Glòria, la qüestió pendent
El número 17 de la llista de Barcelona en Comú, Jordi Matas, ha reivindicat l'acord al qual el govern de Colau va arribar amb la Sagrada Família perquè "corresponsabilitza" el temple, que "comença a assumir les despeses que genera a la ciutat". A més, ha defensat la necessitat de "revertir" la massificació que hi ha a l'espai públic de la zona. Amb tot, Matas ha reconegut que ara un dels aspectes pendents de definir és com acabar la façana de la Glòria, que afecta dues illes de cases i que no té el suport dels veïns.
"Una oportunitat per recuperar Barcelona"
Durant l'acte, l'arquitecta Carme Ribas ha subratllat que l'urbanisme és "lent i ho ha de ser". També ha reivindicat la "necessitat de construir consensos". Malgrat apuntar que ara hi haurà una "guerra de números" a l'hora de dir quin partit ha fet més habitatge assequible, ha defensat que mesures com la reserva del 30% de les noves construccions i rehabilitacions a habitatge assequible és una iniciativa amb "perspectiva de futur" perquè l'habitatge que es pot fer des del sector públic és "limitat".
Al seu torn, el també arquitecte Josep Bohigas ha reivindicat que durant el mandat s'hagi començat a "frenar els processos especulatius" davant la ""pèrdua de lideratge públic". A més, ha reivindicat un model d'urbanisme en què les persones i la seva salut són "l'eix principal". "És una oportunitat per recuperar Barcelona", ha defensat.
En un acte de campanya davant del temple, Sanz ha defensat que la Sagrada Família ara pagarà "com tot déu" per fer obres i ha assegurat que els 4,5 milions (que és la quantitat que corresponent segons la normativa urbanística) revertiran en la ciutat i en "l'interès públic". Durant la seva intervenció, Sanz també ha assegurat que el govern liderat per l'alcaldessa Ada Colau necessita quatre anys més per "consolidar" les "polítiques valentes" que ha iniciat durant el mandat.
El cost inicial de la llicència d'obres era de 12 milions, però, en ser un equipament públic i una entitat sense ànim de lucre, la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha tingut una bonificació del 65%, fet que ha reduït el preu de la llicència a 4,5 milions. La Sagrada Família va demanar la llicència d'obres a l'abril i el ple de l'Ajuntament del febrer va aprovar dos plans urbanístics per permetre la regularització dels treballs.
133 anys sense llicència
Abans, concretament a l'octubre de l'any passat, l'Ajuntament va arribar a un acord amb la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família per iniciar els tràmits per regularitzar les obres, que fa 133 que es fan sense llicència. Aquest compromís amb el consistori també preveia que la Sagrada Família invertís 36 milions d'euros en 10 anys per millorar el transport, la urbanització i el manteniment de l'espai públic de la zona.
Es tracta de la llicència d'obres més cara de la història democràtica de la ciutat, segons ha explicat Sanz. La més cara, fins ara, va ser la de la reforma de l'Hospital de Sant Pau, per la qual es van pagar 1,9 milions d'euros. La segona llicència d'obres més cara fins ara havia estat la de Diagonal Mar, que va tenir un cost de 1,8 milions.
La façana de la Glòria, la qüestió pendent
El número 17 de la llista de Barcelona en Comú, Jordi Matas, ha reivindicat l'acord al qual el govern de Colau va arribar amb la Sagrada Família perquè "corresponsabilitza" el temple, que "comença a assumir les despeses que genera a la ciutat". A més, ha defensat la necessitat de "revertir" la massificació que hi ha a l'espai públic de la zona. Amb tot, Matas ha reconegut que ara un dels aspectes pendents de definir és com acabar la façana de la Glòria, que afecta dues illes de cases i que no té el suport dels veïns.
"Una oportunitat per recuperar Barcelona"
Durant l'acte, l'arquitecta Carme Ribas ha subratllat que l'urbanisme és "lent i ho ha de ser". També ha reivindicat la "necessitat de construir consensos". Malgrat apuntar que ara hi haurà una "guerra de números" a l'hora de dir quin partit ha fet més habitatge assequible, ha defensat que mesures com la reserva del 30% de les noves construccions i rehabilitacions a habitatge assequible és una iniciativa amb "perspectiva de futur" perquè l'habitatge que es pot fer des del sector públic és "limitat".
Al seu torn, el també arquitecte Josep Bohigas ha reivindicat que durant el mandat s'hagi començat a "frenar els processos especulatius" davant la ""pèrdua de lideratge públic". A més, ha reivindicat un model d'urbanisme en què les persones i la seva salut són "l'eix principal". "És una oportunitat per recuperar Barcelona", ha defensat.