Silvia Federici: «El discurs de l'emancipació de la dona és mentida»

Silvia Federici (Parma, 1942) és, amb tota certesa, una de les feministes materialistes i historiadores més importants del segle, que ha dedicat més de 30 anys de la seva vida a estudiar l'explotació social i econòmica de les dones. La seva línia d'investigació està encarada a la recuperació de la memòria d'aquestes, la divisió sexual del treball i al món de les cures. Feminista marxista, escriptora i pensadora, és autora dels llibres Caliban i la bruixa, El patriarcat del salari, Tornar a encantar el món i el seu darrer treball, Revolución en punto cero. El passat 12 de maig, Federici va omplir la Fabra i Coats de Barcelona amb motiu de la Fira Literal, on va parlar de la lluita feminista "en temps de caça de bruixes". 

- Quina és la situació actual de les dones? S'ha avançat realment en el procés d'emancipació?

- Tot aquest discurs de l'emancipació de la dona realment és una mentida. Malgrat que ara tinguin accés al treball assalariat i siguin més independents dels homes que en el passat, aquesta feina no els dona una autèntica autonomia. Ara, les dones a més de treballar en les tasques de reproducció també treballen fora de casa per un sou que no els permet sustentar-se. Als Estats Units, per exemple, es produeix la situació en què les dones que treballen fora de casa són les que estan més endeutades. 

- Més endeutades en quin sentit?

- En el sentit que dins del sistema capitalista la funció de les dones sempre ha estat la de produir als productors de les mercaderies, que tradicionalment han estat els homes blancs.  Avui dia, les dones produeixen tant les mercaderies per al mercat com els serveis dins de la llar. El capital ha descobert que som l'obrer ideal. Treballem en una feina remunerada i quan tornem a casa seguim treballant gratuïtament en les tasques de reproducció: netejar la roba, cuidar els nens..., totes aquelles feines relacionades amb la llar i les cures.

- Aquesta situació que descriu, d'alguna manera esta lligada a la feminització de la pobresa i la precarietat.

- Sí, de fet als Estats Units els doctors parlen d'una nova malaltia que es diu Money Sickness Syndrome (la malaltia dels diners) i que està connectada directament amb l'angoixa que viu la dona en relació als diners. Es tracta de la por de les dones a no tenir recursos suficients per poder viure, fent que estiguin contínuament obsessionades amb els diners. Pateixen ansietat, mal de panxa..., és una malaltia lligada a la por a la precarietat. 

"Als Estats Units es parla de la 'Money Sickness Syndrome', una malaltia lligada a la por a la precarietat"

- És compatible una societat feminista amb un sistema capitalista?

- No. El treball de reproducció que fem les dones és el pilar que sosté el sistema capitalista, som les que produïm la mà d'obra que necessita. Per mi, feminisme és posar al centre la reproducció de la vida i crear una societat on aquesta reproducció no estigui encaminada al benestar dels individus, entesa des d'una òptica capitalista. Feminisme és anar cap a una societat on la reproducció és pel benestar, no pel lucre, per aquest motiu no és compatible aquesta visió del feminisme amb una societat que precisament es fonamenta en l'explotació i la creació de desigualtats. 
 
- I el feminisme liberal del qual parlen algunes persones, on queda?

- Aquest feminisme és l'organitzat per Nacions Unides, pel capitalisme. Presumeix de buscar la igualat entre dones i homes en una societat que no canvia. El que ens ofereix aquest feminisme liberal és la integració de la dona com a força de treball dins del sistema, però mantenint la situació d'explotació. 

- Per altra banda, cada vegada hi ha més moviments de reivindicació del treball de les cures per posar la reproducció al centre.

- És que ja no només hem de lluitar per canviar la forma del treball domèstic i que se'l remuneri, sinó també perquè quan anem a treballar fora de casa, puguem portar les nostres necessitats com a mares, com a reproductores.

- Aquest seria un dels reptes del moviment feminista d'avui?

- Aquest, i sobretot recuperar coneixement, és a dir, reconstruir la memòria de les dones i les seves lluites. Per exemple, ara estem treballant per recuperar la memòria de les bruixes i entendre com va afectar i com segueix afectant la condició de la dona. Com connectar la violència d'aquest període amb la violència actual cap a les dones, que segueix incrementant.

- Com ha afectat aquesta desmemòria?

- Ha creat tota una domesticació de les dones, una degradació com a subjecte social que ha servit per justificar la seva subordinació als homes. Així, s'ha fet creure que la dona està malalta, que no té raó ni té capacitat d'autocontrol. La caça de bruixes ha estat una campanya de terror que ha dit a les dones com han de comportar-se i ha criminalitzat la sororitat. Ha servit per redireccionar tota la seva energia cap a la família nuclear, els homes, les cures i els nens. A més, ha impedit que les dones poguessin compartir espais propis on prendre consciència, ja que veure dues dones soles era sospitós. 

- Llavors els espais no mixtes...

- També són importants. El que hem comprovat amb els grups mixtes és que, si tu tens poders desiguals, sempre s'escolta l'anàlisi del treball assalariat, el dels obrers industrials. Tota la part de l'explotació capitalista, que és la relacionada amb la reproducció i que ens afecta a les dones, s'invisibilitza. Mai hauríem pogut fer el tipus d'anàlisi que hem fet si haguéssim seguit treballant en reunions mixtes, perquè no teníem poder per expressar-nos.
 
- L'extrema dreta agafa el feminisme i el converteix en el blanc fàcil, el ridiculitza, el menysté i utilitza paraules com "feminazi". Quin paper juga aquesta ideologia envers les dones?

- L'extrema dreta és capitalisme, és la dominació dels homes sobre les dones. La submissió de les dones obeeix al control dels homes sobre aquestes. L'extrema dreta és contrària al fet que la dona sigui autònoma, i tot forma part d'un procés de disciplina sexual: l'home serà "esclau" a la feina, però a casa serà el patró, perquè la dona estarà relegada al treball domèstic, a satisfer-lo sexualment, i a no cobrar per res d'això. Si ho vol canviar, la dona serà una puta, una bruixa. 

"L'home serà esclau a la feina, però serà el patró a casa seva. És l'expressió de l'Estat"

- Què ha fet el capitalisme?

- Entre d'altres coses, el capitalisme ha estat capaç de fer un govern indirecte i molt eficaç, ja que aparentment no ho sembla, sinó que sembla una relació natural entre homes i dones. M'explico: l'home, en moltes llars, exerceix d'Estat. És l'autoritat, és la policia, és el poder. Tot plegat és una maquinària de disciplina! A través del salari, el capitalisme ha creat aquest govern indirecte que obliga la dona a treballar, gratis, per allò que l'home vol tenir cobert. 

- I quin és el paper del feminisme?

- Les feministes hem dit prou. Crec que el més important és que el feminisme ha desemmascarat aquests mecanismes de disciplina que deia. El feminisme ha dit que els homes, en família, són la representació de l'Estat. I quanta energia hem perdut per culpa d'aquest patiment i por de tantes dones que a casa s'han sentit amenaçades? Doncs hem perdut l'energia de la meitat del proletariat. Això s'ha d'evidenciar i denunciar, és important: només les dones sentim la pressió de l'Estat a casa. 

- L'heterosexualitat és capitalisme?

- Ho és, en el sentit que l'heterosexualitat és una imposició social en què la sexualitat i les relacions familiars estan orientades a ser productives per al sistema capitalista. Això no vol dir que les relacions entre homes i dones siguin capitalistes, sinó com aquestes estan organitzades dins de la societat. És a dir, a reproduir el nucli familiar i generar mà d'obra pel sistema. 

- Un dels grans debats en el si del feminisme és la prostitució. Per què creu que es criminalitzen les treballadores sexuals?

- Des dels orígens, el capitalisme fa una separació entre dones bones i dolentes. Si el que s'espera de les bones és que compleixen amb el servei social i sexual sense cobrar, llavors les putes, que ho fan per diners, han de ser criminalitzades. Però per altra banda, la prostitució és la manera en què el capitalisme garanteix que tots els treballadors puguin tenir accés a la satisfacció sexual. Les prostitutes serveixen als assalariats, als que no poden permetre's una esposa. 
 
- Aquesta criminalització també serveix com a eina de control social?

- La criminalització serveix per naturalitzar el treball domèstic no pagat. A més, l'amenaça a semblar una puta és una cosa en què totes les dones ens hem trobat i que serveix perquè ens autocensurem. Per això no m'agraden les feministes que diuen que no es pot vendre la sexualitat. I les que venen el seu cervell? I les que venen el seu cos a l'exèrcit? A les putes se les criminalitza per treballar per sexe, però les que són explotades laboralment en altres coses, no. 

"A les putes se les criminalitza per treballar per sexe, però les que són explotades laboralment en altres coses, no"

- La prostitució, doncs, s'ha de debatre o combatre?

- El capital ens ha robat el control de la nostra vida. La lluita és reclamar el control dels processos més importants de la vida: procreació, sexualitat, relacions amb altres, recursos que necessitem per reproduir-nos... Reclamar els recursos és reclamar el control. Ara bé, la prostitució és una forma de treball i d'explotació més.

- Per tant, s'ha de ser abolicionista?

- S'ha de ser abolicionista amb tota mena d'explotació, no només amb la prostitució. S'ha de lluitar perquè cap dona sigui obligada a vendre el cos, la vagina, el cervell, el braç, a casar-se, o a estar tancada en una oficina marcada per un sistema capitalista.

- La maternitat subrogada també és una forma d'explotació?

- Sí, i terrible, perquè és un mercat de nens. 

- Però aquesta visió no pot ser que estigui influenciada precisament per la concepció que es té de la família? ÉS a dir, que “xoca” plantejar-se donar a llum nadons i després no exercir com a mare?

- No, no ens equivoquem. Si no fos per diners, ningú ho faria. Es ven el discurs que és per altruisme. Altruisme? No ho és, és la mercantilització de la vida a la màxima expressió. No serem moralistes cap a les dones que ho fan, perquè algunes ho necessiten per sobreviure, però no acceptem la mentida que "és altruisme", és una venda de bebès.