17
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:33h
Tota la polèmica al voltant de la designació frustrada de Miquel Iceta com a senador recorda què va passar amb la tramitació, també frustrada, dels pressupostos de Pedro Sánchez. Són dos episodis que han servit per constatar les diferències entre el PSOE i l'independentisme, malgrat que el clima sigui diferent que quan Mariano Rajoy ocupava la Moncloa. La jugada de convocar eleccions anticipades va sortir bé a Sánchez quan el PDECat i ERC van tombar els seus comptes, i en el cas d'Iceta pot exhibir -ell i els barons- distància amb l'independentisme en plena campanya. Si ja era poc creïble el discurs apocalíptic de Pablo Casado i Albert Rivera sobre com el líder del PSOE estava "venent" Espanya als "colpistes", ara ho és encara més.
Després del 26-M, això sí, el diàleg s'haurà de canalitzar d'alguna manera. Iceta no serà, de moment, president del Senat, però un cop passin les eleccions tot s'anirà posant a lloc. L'independentisme ha decidit arraconar la unilateralitat, començant pels presos i acabant pels membres del Govern, i serà clau què passi a Madrid un cop superada la cita amb les urnes. Tan cert és que Iceta és un perfil interessant per explorar nous escenaris amb Madrid com que el PSOE no ha tingut la valentia suficient per dialogar de tu a tu amb la Generalitat ni per tenir gestos amb els presos. No tot es pot resoldre posant el primer secretari del PSC al Senat ni canviant el nom de l'Aeroport del Prat.
Què cal, doncs? Esperar que passin les eleccions, abonar el terreny discretament i intentar que qualsevol avenç quedi aïllat de què passa al Tribunal Suprem. Manuel Marchena prem l'accelerador i vol tenir-ho tot enllestit al juny, la qual cosa pot fer que se solapi el calendari de la investidura de Sánchez amb la imatge impactant dels presos protagonitzant les últimes paraules del judici. Fins que Sánchez no assumeixi l'excepcionalitat del moment, és possible que la solució no arribi. Com també és molt probable que, tenint en compte la situació al Parlament, tot plegat no es posi a lloc fins a les properes eleccions catalanes.