19
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
17:47h
"Assumirem les responsabilitats que siguin necessàries". D'aquesta manera, Anna Saliente explica -una vegada i una altra- que la CUP Barcelona està disposada, si convé, a entrar en el proper govern municipal després del 26-M. La predisposició a tancar pactes amb els comuns i ERC i, fins i tot, formar part del nou executiu és, sens dubte, tota una novetat dins el discurs de la formació a la ciutat. També trenca amb el bloqueig anticapitalista -de facto- dels darrers quatre anys al consistori barceloní.
L'any 2015, després de les eleccions municipals, l'assemblea de la CUP va decidir facilitar la investidura d'Ada Colau (un dels seus tres regidors li va donar suport), però, per contra i amb un 90% dels vots, va acordar que la formació només arribaria a acords puntuals amb l'alcaldessa al llarg de tota la legislatura. Així, el grup municipal de la CUP, integrat per Maria José Lecha, Maria Rovira i Josep Garganté va quedar-se a l'oposició, una línia que els anticapitalistes han mantingut també a partir de l'entrada d'Eulàlia Reguant (que va substituir Garganté el juliol del 2017) i de Pere Casas (que va substituir Lecha el juny del 2018).
Ara, però, la CUP obre la porta a pactar després del 26-M. "Tot es pot parlar", ha assegurat Saliente durant el que porta de campanya. Això sí, la cap de llista ha afirmat que "en cap cas" donaran "xecs en blanc", i ha insistit que només entraran en un futur equip de govern a l'Ajuntament "si és el que més fa avançar el programa polític" de la candidatura. En aquest sentit, l'esquerra independentista traça dues línies vermelles: avançar en el procés desobedient i de ruptura amb l'estat espanyol, i l'adopció de polítiques d'emergència per resoldre la situació de la classe treballadora.
Tenint en compte aquestes condicions, l'únic acord possible és un executiu d'esquerres amb Barcelona en Comú o ERC. "Entenem que són les dues forces que podem arrossegar cap a l'esquerra i que podem portar cap a un procés de desobediència amb l'Estat", explicava Saliente en una entrevista a NacióDigital aquesta setmana. La candidata no amagava aquesta opció i reconeixia que els comuns i els republicans són "els dos partits amb qui la CUP pot tenir coses en comú".
Aquest discurs de la CUP de Barcelona és una novetat si es compara amb el mandat que ara es tanca. Tot i així, l'alcaldable de la formació anticapitalista rebutja que durant els últims quatre anys s'hagin posat pals a les rodes a les polítiques d'Ada Colau: "Amb aquest relat, que sembla que està tant de moda, no hi estem gens d'acord, perquè creiem que no ha estat així".
Saliente apunta que, en el seu moment, la CUP va aprovar la pròrroga pressupostària i recorda que ho va fer a canvi d'una sèrie de mesures que van quedar majoritàriament a l'aire: "Vam posar sobre la taula 10 mesures, de les quals només en van acceptar cinc i, al final, només es va aprovar la municipalització de dos serveis contra la violència masclista". L'alcaldable de l'esquerra independentista recorda que de les altres mesures pactades no se'n va aplicar cap: "No es dissolen els antidisturbis, no s'aplica el programari lliure i no s'aplica el carnet de ciutat, però li donem suport".
"Valentia" per impulsar polítiques "transformadores"
De fet, la CUP Capgirem Barcelona acusa Colau de falta de "valentia" i insisteix que són l'única formació que després de les eleccions municipals del 26-M pot empènyer els comuns cap a un trencament real amb la "marca Barcelona", el model construït principalment pel PSC que, segons l'esquerra independentista, ha convertit l'ajuntament de la ciutat "en la mà executora de l'interès privat de les elits i no de l'interès públic".
"Quan la CUP és forta, és quan passen coses". Aquest, sens dubte, és un altre dels missatges que la formació anticapitalista està repetint durant la campanya de les municipals i que lliga plenament amb la voluntat d'assumir més responsabilitats a partir del 27 de maig. De fet, la candidatura que encapçala Saliente ha fet arribar un carta de deu punts a totes les candidatures sobiranistes (incloses també JxCat i Barcelona és Capital) per posar sobre la taula possibles acords per frenar qualsevol opció de pacte autonomista i impulsar "polítiques valentes i transformadores".
Fer avançar el seu programa polític i, per tant, fer passos cap a l'autodeterminació és el gran objectiu de la CUP Barcelona que, sense voler trair el seu ADN, ara s'obre als pactes post electorals. De moment, la formació anticapitalista no descarta res. Això sí, tal com explica la seva candidata, d'entrada, la formació no amaga la preferència per a la seva aposta habitual: "Els pactes puntals són els que més ens han fet avançar fins ara".
L'any 2015, després de les eleccions municipals, l'assemblea de la CUP va decidir facilitar la investidura d'Ada Colau (un dels seus tres regidors li va donar suport), però, per contra i amb un 90% dels vots, va acordar que la formació només arribaria a acords puntuals amb l'alcaldessa al llarg de tota la legislatura. Així, el grup municipal de la CUP, integrat per Maria José Lecha, Maria Rovira i Josep Garganté va quedar-se a l'oposició, una línia que els anticapitalistes han mantingut també a partir de l'entrada d'Eulàlia Reguant (que va substituir Garganté el juliol del 2017) i de Pere Casas (que va substituir Lecha el juny del 2018).
Ara, però, la CUP obre la porta a pactar després del 26-M. "Tot es pot parlar", ha assegurat Saliente durant el que porta de campanya. Això sí, la cap de llista ha afirmat que "en cap cas" donaran "xecs en blanc", i ha insistit que només entraran en un futur equip de govern a l'Ajuntament "si és el que més fa avançar el programa polític" de la candidatura. En aquest sentit, l'esquerra independentista traça dues línies vermelles: avançar en el procés desobedient i de ruptura amb l'estat espanyol, i l'adopció de polítiques d'emergència per resoldre la situació de la classe treballadora.
Tenint en compte aquestes condicions, l'únic acord possible és un executiu d'esquerres amb Barcelona en Comú o ERC. "Entenem que són les dues forces que podem arrossegar cap a l'esquerra i que podem portar cap a un procés de desobediència amb l'Estat", explicava Saliente en una entrevista a NacióDigital aquesta setmana. La candidata no amagava aquesta opció i reconeixia que els comuns i els republicans són "els dos partits amb qui la CUP pot tenir coses en comú".
La CUP ha traçat dues línies vermelles: avançar en el procés desobedient i l'adopció de polítiques d'emergència social
Aquest discurs de la CUP de Barcelona és una novetat si es compara amb el mandat que ara es tanca. Tot i així, l'alcaldable de la formació anticapitalista rebutja que durant els últims quatre anys s'hagin posat pals a les rodes a les polítiques d'Ada Colau: "Amb aquest relat, que sembla que està tant de moda, no hi estem gens d'acord, perquè creiem que no ha estat així".
Saliente apunta que, en el seu moment, la CUP va aprovar la pròrroga pressupostària i recorda que ho va fer a canvi d'una sèrie de mesures que van quedar majoritàriament a l'aire: "Vam posar sobre la taula 10 mesures, de les quals només en van acceptar cinc i, al final, només es va aprovar la municipalització de dos serveis contra la violència masclista". L'alcaldable de l'esquerra independentista recorda que de les altres mesures pactades no se'n va aplicar cap: "No es dissolen els antidisturbis, no s'aplica el programari lliure i no s'aplica el carnet de ciutat, però li donem suport".
"Valentia" per impulsar polítiques "transformadores"
De fet, la CUP Capgirem Barcelona acusa Colau de falta de "valentia" i insisteix que són l'única formació que després de les eleccions municipals del 26-M pot empènyer els comuns cap a un trencament real amb la "marca Barcelona", el model construït principalment pel PSC que, segons l'esquerra independentista, ha convertit l'ajuntament de la ciutat "en la mà executora de l'interès privat de les elits i no de l'interès públic".
"Quan la CUP és forta, és quan passen coses". Aquest, sens dubte, és un altre dels missatges que la formació anticapitalista està repetint durant la campanya de les municipals i que lliga plenament amb la voluntat d'assumir més responsabilitats a partir del 27 de maig. De fet, la candidatura que encapçala Saliente ha fet arribar un carta de deu punts a totes les candidatures sobiranistes (incloses també JxCat i Barcelona és Capital) per posar sobre la taula possibles acords per frenar qualsevol opció de pacte autonomista i impulsar "polítiques valentes i transformadores".
Fer avançar el seu programa polític i, per tant, fer passos cap a l'autodeterminació és el gran objectiu de la CUP Barcelona que, sense voler trair el seu ADN, ara s'obre als pactes post electorals. De moment, la formació anticapitalista no descarta res. Això sí, tal com explica la seva candidata, d'entrada, la formació no amaga la preferència per a la seva aposta habitual: "Els pactes puntals són els que més ens han fet avançar fins ara".