judici de l'1-O

Tres mesos per justificar una rebel·lió: així ha estat la primera fase del judici de l'1-O

El procediment encara la recta final amb les proves pericials, documentals i les conclusions, després de l'interrogatori dels 12 acusats i 416 testimonis

per Bernat Surroca / Aida Morales , 22 de maig de 2019 a les 12:50 |
Els presos polítics el primer dia de judici de l'1-O | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El fred de Madrid colpia, hi havia nervis i, aquell dia, tothom s'havia llevat més d'hora del que és habitual. El 12 de febrer del 2019, el gran judici del procés català començava sota l'atenta mirada de milers de persones i l'interès internacional. Des d'aquell dia s'han succeït prop d'una cinquantena de sessions maratonianes al Tribunal Suprem, la declaració dels presos polítics i la resta de dirigents independentistes com a acusats, i el gruix de la prova testifical, una de les més importants per atribuir graus d'innocència o culpabilitat.

Ara, quinze setmanes després, el judici encara la seva recta final. Ho fa posant punt i final als testimonis de les defenses, en bona part votants de l'1-O, i amb una evident tensió entre els advocats i el president de la sala, Manuel Marchena, i crítiques per part dels observadors internacionals, que qüestionen la manca d'imparcialitat del tribunal. Lluny queden les primeres sessions al Suprem, quan Marchena deixava marge a les declaracions dels acusats. L'embut del president de la sala, com definia Benet Salellas, es troba en el punt més estret quan està tot preparat per començar la fase de la prova pericial.  


Les primeres sessions del judici ja van posar les cartes sobre la taula. La Fiscalia, tal com s'havia previngut que faria, va aprofitar les sessions de qüestions prèvies per desplegar la tesi de la violència i de la rebel·lió, que ha mirat d'apuntalar de la mà de centenars de policies espanyols i agents de la Guàrdia Civil. Mentre tothom esperava sentir la veu dels líders independentistes, que portaven més d'un any sense poder parlar, bona part de les defenses van contraatacar amb una premissa clara que ha marcat fins ara el conjunt de la seva estratègia: es tracta d'un judici polític i s'està aplicant la teoria del dret penal de l'enemic. 

La veu dels acusats i el primer impacte


14 de febrer. 10h del matí. Comença la primera fase del judici amb les declaracions dels acusats. Oriol Junqueras pren la paraula després de 500 dies de silenci forçat. L'exvicepresident i líder d'ERC ho va deixar clar des del principi: "No renunciaré a les meves conviccions democràtiques. Se m'acusa per les meves idees, és un judici polític i em considero un pres polític". 


Junqueras -com més tard també va fer Raül Romeva- només va contestar les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, al·legant que tampoc ho havia fet durant una instrucció que no havia estat "justa". Romeva també es va presentar com un pres polític, i va exposar per què considerava que el referèndum no era un delicte: "Ni la Constitució ni els tractats internacionals prohibeixen l'autodeterminació". 

Altres moments clau del judici van ser els interrogatoris de Jordi Turull i Josep Rull. L'exconseller de la Presidència va defensar l'encaix legal i constitucional del dret a l'autodeterminació i, en un elèctric interrogatori amb la Fiscalia, va denunciar que se l'estigués "perseguint" per les seves idees. Aquell dia, l'esperada Declaració Unilateral d'Independència va entrar de ple al judici, en una línia molt similar a la que es repetiria amb la consellera de Treball, Dolors Bassa, així com amb Meritxell Borràs o Santi Vila. Rull, que la tardor de 2017 era el responsable de la cartera de Territori, va voler deixar clar que la DUI era una declaració "política". L'exconseller de Justícia, Carles Mundó, també va afegir la inexistència de la malversació.

Una de les declaracions més esperades va ser la de Jordi Cuixart, que va defensar l'1-O com "l'exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut mai a Europa"

També molt esperat, però diferent que les declaracions dels líders polítics, va ser l'interrogatori dels Jordis. "Sóc un pres polític i se'm jutja per haver estat president de l'ANC", va esgrimir Jordi Sànchez que, en un nou xoc amb el ministeri públic, va acabar queixant-se: "Puc ser independentista, però no idiota". Una de les més esperades, però, va ser la declaració de Jordi Cuixart. Mentre que Òmnium aplegava el suport civil al seu president des del carrer, aquest defensava l'1-O com "l'exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut mai a Europa"

L'última en declarar va ser Carme Forcadell, acusada arran del seu paper com a presidenta del Parlament en la DUI, tot i que també interrogada pel seu paper d'expresidenta de l'ANC. Interpel·lada per les acusacions, va acabar defensant una postura que, tant els lletrats de la cambra catalana com els exmembres de la mesa -testimonis al judici-, han apuntalat sota jurament: "La mesa del Parlament no es pot convertir en un òrgan censor, perquè estaríem soscavant la democràcia".

Fer política al tribunal

"Juro dir la veritat", o en la seva variant, "prometo". Això és el primer que afirmaven els testimonis que han discorregut durant setmanes per la sala segona del Suprem. El concepte de veritat, però, s'ha demostrat més que relativa, ja que la versió dels fets del 20 de setembre, 1 d'octubre o 27 d'octubre ha canviat en funció del color (i el bàndol) polític del testimoni que s'asseia davant del tribunal. 

Les versions dels polítics catalans i espanyols van resultar clarament contradictòries, amb importants dosis amnèsiques i d'immobilisme, en el cas dels segons

Els polítics catalans -que van ser els primers a declarar tot just començar la fase de la prova testifical- descrivien l'1-O com un dia de "dignitat", però també de "brutalitat policial", i en defensaven el caràcter pacífic. Joan Tardà, per exemple, denunciava un judici "inspirat en la venjança" i descrivia el referèndum com "la voluntat d'un poble". I en una òrbita política diferent, Ada Colau afegia: "Si per l'1-O som aquí, hi hauríem de ser milions de persones". Un conjunt de versions que més tard també avalarien els ciutadans i activistes participants de l'1-O.

Les versions però, van resultar clarament contradictòries quan van entrar a escena els dirigents espanyols, encapçalats per Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro i Enric Millo. Sota importants dosis amnèsiques i d'immobilisme, els dirigents del PP van afermar el relat de la violència i van intentar desfer els dubtes entorn de la malversació. Un dels principals moments del judici mostrava, clarament, les dues cares de la mateixa moneda. 

El paper dels Mossos: un mes per apuntalar la rebel·lió

Bona part de la prova testifical també s'ha basat en agents anònims de la Guàrdia Civil i la policia espanyola que han relatat com van viure els fets del 20-S i l'1-O. Tots ells han mirat d'apuntalar la rebel·lió amb dues idees clares: la violència física i ambiental dels votants sumada a la passivitat dels Mossos, que no van obeir l'ordre del TSJC d'impedir el referèndum. La tesi dels agents espanyols va servir per avalar els arguments de la cúpula policial espanyola -Sebastián Trapote i Ángel Gozalo- i del coordinador dels cossos policials, el coronel Diego Pérez de los Cobos. 

El major Trapero i els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i van tancar files amb el cos per defensar la seva tasca l'1-O

Tots ells van coincidir en acusar la cúpula del Mossos i el major Josep Lluís Trapero de "passivitat" l'1-O i "obstrucció" a la tasca de la resta de cossos i forces de seguretat de l'Estat, i van justificar la violència policial acusant els votants de provocar-la. Juntament amb Millo, Pérez de los Cobos va mirar de refermar la suposada alineació dels Mossos amb el Govern per permetre el referèndum. Per la seva banda Trapote i Gozalo van reivindicar l'actuació de la policia i la Guàrdia Civil davant la "ineficàcia" del dispositiu dels Mossos i el clima "d'alta virulència" de la ciutadania organitzada. Segons ells, la tardor del 2017 a Catalunya es respirava un clima "prebèl·lic".

D'altra banda, i com havia passat prèviament durant la testifical política, la tesi dels Mossos va ser totalment oposada. Perfectament alineats, el major Trapero i els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero es van desmarcar de les tesis independentistes del Govern i van tancar files amb el cos per defensar la seva tasca l'1-O. Els comandaments van negar ordres polítiques per part del conseller Quim Forn, i van ressaltar que van avisar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras en reunions prèvies al referèndum que aquest no es podia celebrar. Els Mossos tenien clar que obeirien la justícia espanyola i que no col·laborarien amb l'1-O, i Trapero fins i tot va apuntar que tenien un pla definit per detenir el president Carles Puigdemont si així se'ls hi ordenava. 


El divorci del Mossos amb el Govern relatat exhaustivament al Suprem va desmuntar una part de la rebel·lió, la que assegura que l'executiu i la policia anaven de la mà, però va deixar la porta oberta a la desobediència i va situar la responsabilitat dels fets d'octubre sobre els càrrecs polítics. De la mateixa manera, els comandaments van defensar el dispositiu dissenyat l'1-O i van recordar que formava part d'un operatiu conjunt amb la resta de forces i cossos de seguretat de l'estat i que ningú els va retreure passivitat o inacció en el seu moment. 

La recta final: pericial, documental, conclusions i última paraula

L'última part del judici s'enceta aquesta setmana. És el moment quan el Suprem té previst iniciar l'interrogatori de pèrits, així com analitzar els documents realitzats per aquests. La pericial -pots consultar el diccionari del judici elaborat per NacióDigital- és un tipus de prova elaborada per un expert que aporta informació d'interès al jutge, arran d'una reconeguda experiència i trajectòria professional. 

El tram final arribarà amb les conclusions, un altre dels moments forts del judici, en què les cartes es tornaran a posar sobre la taula. Serà un dels moments més importants, ja que les parts tornaran a exposar els seus plantejaments, amb la possibilitat de rebaixar o incrementar la petició de penes. Es tracta d'un gest d'honestedat amb el conjunt de proves aportades i analitzades durant les sessions, en què les defenses poden realitzar un últim al·legat d'innocència i les acusacions, de culpabilitat. En la major part dels casos, les conclusions són afirmacions sobre la pràctica de les proves i pretenen influir sobre el tribunal, que haurà de prendre l'última decisió.

A partir d'aquest moment es permetrà als acusats fer ús de l'article 739 de la llei d'Enjudiciament Criminal, és a dir, el que es coneix popularment com el dret a l'última paraula. Una vegada aquest últim pas finalitza, el judici quedarà vist per sentència. El final del judici es preveu entre finals de juny i principis de juliol, mentre que la sentència s'espera durant la tardor. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació