«The Sisters Brothers»: la crueltat del salvatge Oest i com deixar de plorar a les nits

Basada en la novel·la que llueix el mateix nom que la pel·lícula, TheSistersBrothers (Els germans Sisters) presenta la cruesa del salvatge Oest, la frustració d'una realitat mancada de sentit i la construcció de dos personatges condemnats a lluitar contra el seu destí. El nou film de Jacques Audiard, guanyador de la Palma d'Or de Cannes el 2015 per la seva anterior pel·lícula, és una història d'aventures carregada d'homenatges al Western però amb una fredor que eriça la pell. Com l'Oest del segle XIX, la pel·lícula et devora, et mastega i t'escup.

Els germans Sisters són dos llegendaris caçadors de recompenses que deixen un rastre de mort, sang i llàgrimes per allà on passen. Joaquin Phoenix interpreta al petit dels Sisters, un alcohòlic ple de fantasmes del passat, que allunya els seus pecats a força d'encarregar-se de disparar el revòlver. John C. Relly és el germà gran, fatigat de perseguir, suportar i haver de treure-li les castanyes del foc al petit. Els dos es veuen empesos en un trajecte cap a la desgràcia i l'abisme, havent de perseguir un alquimista (RizAhmed) que ha aconseguit descobrir una fórmula química per reconèixer l'or als rius.

El quart personatge destacat d'aquesta dramàtica obra és el rastrejador, interpretat per JakeGyllenhaal, que és contractat per retenir l'alquimista abans que arribin els germans Sisters. Tots ells s'enfronten a un paisatge hostil, cruel, que no té cap mirament per la vida humana. Supervivents, carregats de contradiccions i en la recerca d'una estabilitat vital que els permeti mantenir-se en els seus cabals, tots quatre acaben compartint camí i recorrent el salvatge Oest per motius molt diversos.
 
El film enfronta el caos contra la civilització; la decència humana contra aquells que ja hi han renunciat i viuen gairebé com animals; la recerca d'un futur contra els que han acceptat la mort i cada dia és un regal per a ells. El metratge és sòlid i triga a cuinar-se, però no té cap mena de cura amb els seus propis personatges. La fotografia és espectacular, buscant enlluernar l'espectador i anar-li creant aquell ambient del salvatge oest, del Western romàntic, per anar-lo rematant amb els girs de guió que adverteixen: ningú està fora de perill.

No és una pel·lícula fàcil d'empassar. El ritme és el d'un cavall travessant la frontera de Califòrnia i Oregon, a vegades amb presses per accelerar el viatge i d'altres amb més paciència i resignació. És un insult que Phoenix no hagi optat a cap premi aquesta temporada ni tampoc la creació d'Audiard. Els espectadors poden estar tranquils: l'aventura, enfrontar-se a la cruesa del salvatge Oest, la febre de l'or i els fantasmes del passat és una travessia que val la pena.