16
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
20:24h
"Ens parlen de l'aposta per l'educació pública, de la proximitat, de fer barri i de buscar projectes educatius que encaixin amb cadascú, i tot això està molt bé però la realitat no és aquesta". Sara Tolosa és mare d'un nen que a partir del setembre ha de començar P3 i que no sabia que inscriure el seu fill en una escola pública al districte de l'Eixample es convertiria en "un calvari": de les sis opcions que va posar a la llista de la preinscripció i després de veure les llistes provisionals publicades dimarts, sap que no entrarà en les cinc primeres, i posa en dubte poder entrar també a la darrera opció.
El seu testimoni és només un entre el de desenes de pares i mares del districte, mobilitzats per la manca d'oferta a les escoles públiques del districte, i que aquest dijous s'han reunit en assemblea al barri de la Sagrada Família per redactar un comunicat i fer arribar el problema a les administracions. Com a primera acció, aquest mateix dijous protestaran en un acte electoral del partit que governa a l'Ajuntament, Barcelona en Comú
"En total pots posar fins a deu opcions, nosaltres en vam posar sis, totes escoles públiques. Pel número que ens ha tocat, als cinc primers centres ja no hi entrem perquè estan plens, i pel que fa a l'últim ho tenim complicat, perquè si l'escola és per exemple la tercera o quarta opció d'altres famílies que tenen un número anterior al meu entraran abans", explica Tolosa a NacióDigital. "No soc experta en aquest tema, però aquesta problemàtica, per la informació que m'arriba, no és nova: no hi ha places públiques suficients de P3 al districte de l'Eixample".
Un problema endèmic
No és la primera vegada que famílies s'organitzen després de quedar-se sense cap plaça a l'escola pública. L'any passat, un grup de pares i mares en la mateixa situació que Tolosa van forçar el Consorci d'Educació de Barcelona a crear línies i grups afegits a les escoles que tenien més demanda i a ampliar la ràtio a 26 alumnes en alguns barris mancats de places.
Aquest cop, Tolosa explica que participa en un grup de WhatsApp on hi ha prop de 140 pares i mares que es troben en una situació semblant, alguns de Barcelona i altres de municipis de l'Àrea Metropolitana, com Badalona, Sant Cugat i Cornellà. Aquest dijous a la tarda s'han reunit al mercat de Sagrada Família, un dels barris més afectats de Barcelona per la manca d'oferta pública. Malgrat això, també s'han mobilitzat famílies de la Sagrera i Sant Andreu.
Aquesta assemblea de pares i mares té diversos objectius. En primer lloc, "donar visibilitat a un problema generalitzat, que afecta moltes famílies i que alhora ens servirà per empoderar-nos", explica Tolosa. A més, també assegura que escriuran un manifest per reclamar solucions. Aquest dimecres Colau va proposar convertir deu escoles concertades en públiques per revertir el dèficit de places, "és una bona iniciativa, sí, però calen solucions a llarg termini i no a pedaços".
Les opcions que va posar la família de Tolosa eren l'Escola 9 Graons (que ha rebut 71 sol·licituds per 50 places), la Sagrada Família, la Fructuós Gelabert (75 per 50 places), la dels Encants (77 per 50 places) i l'Escola Gaia. Segons els càlculs de les famílies i com recull el diari ARA, després de recol·locar les criatures a les places vacants d'altres centres públics -d'altres districtes- encara quedaran prop de 50 nens per trobar centre.
En cas que el fill de Tolosa no entri a cap de les sis opcions que van posar a la preinscripció, abans del 30 de maig rebrà un correu electrònic amb el llistat de places vacants a Barcelona. Podran escollir plaça d'entre aquelles opcions... o renunciar a fer-ho; en aquest últim cas, serà l'administració l'encarregada d'assignar un centre. El dia 11 de juny se sabrà oficialment a quin centre ha estat admès cada nen.
"No es pot deixar l'escolarització en mans de l'atzar"
"Què em fa diferent a altres famílies per haver-me de desplaçar, posat que em donin plaça, a un altre districte per tenir dret a una educació pública i de qualitat? L'atzar?", critica Tolosa, que assegura que el sistema establert "potser no és el millor tenint en compte que no té places suficients per cobrir la demanda". Afegeix que cada vegada hi ha més famílies que aposten per l'escola pública i que Barcelona ha d'estar a l'altura, perquè l'escolarització "no es pot deixar a l'atzar".
L'assemblea dels pares i mares afectats ha coincidit amb la jornada de vaga dels docents de l'escola i instituts públics. Els sindicats d'ensenyament demanen que el Govern aprovi un decret llei per incrementar el pressupost del Departament en 240 milions d'euros i poder respondre així a les demandes dels docents per començar a "revertir" les retallades "extraordinàries" de la crisi econòmica.
Demanen 7.200 professors més, mesura que xifren en 95 milions, o convertir els terços de jornada a mitges jornades, deu milions més. També consideren "irrenunciable" la reducció d'una hora lectiva, tant a Primària com a Secundària, per recuperar la jornada establerta per al professorat abans de les retallades, fixada en 18 hores lectives a Secundària i 23 a Infantil i Primària.
Negar-se a acceptar una plaça a la concertada
La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) ha difós una imatge amb alguns consells per a aquelles famílies que es quedaran sense plaça a l'escola pública. La FaPaC anima les famílies a renunciar als centres concertats que puguin recomanar el Consorci d'Educació de Barcelona o els Serveis Territorials com a alternativa. També expliquen que totes les famílies poden rebutjar una escola religiosa, ja que "és un dret anar a l'escola laica".
El seu testimoni és només un entre el de desenes de pares i mares del districte, mobilitzats per la manca d'oferta a les escoles públiques del districte, i que aquest dijous s'han reunit en assemblea al barri de la Sagrada Família per redactar un comunicat i fer arribar el problema a les administracions. Com a primera acció, aquest mateix dijous protestaran en un acte electoral del partit que governa a l'Ajuntament, Barcelona en Comú
"En total pots posar fins a deu opcions, nosaltres en vam posar sis, totes escoles públiques. Pel número que ens ha tocat, als cinc primers centres ja no hi entrem perquè estan plens, i pel que fa a l'últim ho tenim complicat, perquè si l'escola és per exemple la tercera o quarta opció d'altres famílies que tenen un número anterior al meu entraran abans", explica Tolosa a NacióDigital. "No soc experta en aquest tema, però aquesta problemàtica, per la informació que m'arriba, no és nova: no hi ha places públiques suficients de P3 al districte de l'Eixample".
Un problema endèmic
No és la primera vegada que famílies s'organitzen després de quedar-se sense cap plaça a l'escola pública. L'any passat, un grup de pares i mares en la mateixa situació que Tolosa van forçar el Consorci d'Educació de Barcelona a crear línies i grups afegits a les escoles que tenien més demanda i a ampliar la ràtio a 26 alumnes en alguns barris mancats de places.
La manca de places a l'escola pública és un problema que ve de lluny a l'Eixample Foto: Bernat Cedó
Aquest cop, Tolosa explica que participa en un grup de WhatsApp on hi ha prop de 140 pares i mares que es troben en una situació semblant, alguns de Barcelona i altres de municipis de l'Àrea Metropolitana, com Badalona, Sant Cugat i Cornellà. Aquest dijous a la tarda s'han reunit al mercat de Sagrada Família, un dels barris més afectats de Barcelona per la manca d'oferta pública. Malgrat això, també s'han mobilitzat famílies de la Sagrera i Sant Andreu.
Aquesta assemblea de pares i mares té diversos objectius. En primer lloc, "donar visibilitat a un problema generalitzat, que afecta moltes famílies i que alhora ens servirà per empoderar-nos", explica Tolosa. A més, també assegura que escriuran un manifest per reclamar solucions. Aquest dimecres Colau va proposar convertir deu escoles concertades en públiques per revertir el dèficit de places, "és una bona iniciativa, sí, però calen solucions a llarg termini i no a pedaços".
Les opcions que va posar la família de Tolosa eren l'Escola 9 Graons (que ha rebut 71 sol·licituds per 50 places), la Sagrada Família, la Fructuós Gelabert (75 per 50 places), la dels Encants (77 per 50 places) i l'Escola Gaia. Segons els càlculs de les famílies i com recull el diari ARA, després de recol·locar les criatures a les places vacants d'altres centres públics -d'altres districtes- encara quedaran prop de 50 nens per trobar centre.
En cas que el fill de Tolosa no entri a cap de les sis opcions que van posar a la preinscripció, abans del 30 de maig rebrà un correu electrònic amb el llistat de places vacants a Barcelona. Podran escollir plaça d'entre aquelles opcions... o renunciar a fer-ho; en aquest últim cas, serà l'administració l'encarregada d'assignar un centre. El dia 11 de juny se sabrà oficialment a quin centre ha estat admès cada nen.
"No es pot deixar l'escolarització en mans de l'atzar"
"Què em fa diferent a altres famílies per haver-me de desplaçar, posat que em donin plaça, a un altre districte per tenir dret a una educació pública i de qualitat? L'atzar?", critica Tolosa, que assegura que el sistema establert "potser no és el millor tenint en compte que no té places suficients per cobrir la demanda". Afegeix que cada vegada hi ha més famílies que aposten per l'escola pública i que Barcelona ha d'estar a l'altura, perquè l'escolarització "no es pot deixar a l'atzar".
L'assemblea dels pares i mares afectats ha coincidit amb la jornada de vaga dels docents de l'escola i instituts públics. Els sindicats d'ensenyament demanen que el Govern aprovi un decret llei per incrementar el pressupost del Departament en 240 milions d'euros i poder respondre així a les demandes dels docents per començar a "revertir" les retallades "extraordinàries" de la crisi econòmica.
Demanen 7.200 professors més, mesura que xifren en 95 milions, o convertir els terços de jornada a mitges jornades, deu milions més. També consideren "irrenunciable" la reducció d'una hora lectiva, tant a Primària com a Secundària, per recuperar la jornada establerta per al professorat abans de les retallades, fixada en 18 hores lectives a Secundària i 23 a Infantil i Primària.
Les famílies afectades han redactat un document que faran arribar a les administracions Foto: Bernat Cedó
Negar-se a acceptar una plaça a la concertada
La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC) ha difós una imatge amb alguns consells per a aquelles famílies que es quedaran sense plaça a l'escola pública. La FaPaC anima les famílies a renunciar als centres concertats que puguin recomanar el Consorci d'Educació de Barcelona o els Serveis Territorials com a alternativa. També expliquen que totes les famílies poden rebutjar una escola religiosa, ja que "és un dret anar a l'escola laica".
Bon dia! ☀️
Famílies,