16
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:09h
El Parlament és aquest dijous l'epicentre de la campanya de les eleccions municipals. I previsiblement Miquel Iceta veurà frustrat el seu salt al Senat. Un error de càlcul de Pedro Sánchez, que no ha calibrat bé fins a quin punt l'existència de presos i exiliats fa que tot allò que abans es donava per descomptat ara no sigui possible. Però també el pes que té en la campanya la pugna entre Esquerra i Junts per Catalunya. Els republicans han arribat a la conclusió que, qui colpeja primer, colpeja dos cops i que anunciar primer el veto a Iceta abocava el partit de Carles Puigdemont a votar el mateix. Però la decisió d'Esquerra no serà innòcua.
Entre bambolines, els socialistes ja diuen que hi haurà efecte bumerang i que arribarà el dia en què, si necessiten un cop de mà dels socialistes, no hi seran. Però al marge de què passi a partir del 26 de maig, l'independentisme tenia clar que, sigui per l'excepcionalitat sigui per imperatiu electoral, el no era inevitable.
Iceta ha titllat la situació d'aberració democràtica, i això encara ha indignat més els independentistes, que assenyalen, precisament, l'aberració d'haver de visitar els seus líders a Soto del Real i a Alcalá Meco. La relació amb Pedro Sánchez en aquesta legislatura neix enverinada, amb la paradoxa que l'aspiració de tots és que aquesta sigui la legislatura de la resolució del conflicte.