I a la teva comarca, què us fa anar de corcoll?

El país és petit, però també divers: a unes comarques preocupa la despoblació i en altres la impossibilitat d'accedir a un habitatge. Els mapes de NacióDigital ho expliquen. Avui també són notícia el veto a Iceta i com respondrà el PSOE, la vaga a l'ensenyament públic, Guardiola i el Cervantes, la cerimònia dels Oscars i Joan Salvat-Papasseit

16 de maig del 2019
Actualitzat a les 9:55h
I a vosaltres, què us preocupa de la vostra comarca? La despoblació que no s'atura, les comunicacions que no són les millors o els problemes d'habitatge, que no només són presents a les ciutats? Intentem donar-hi resposta i fer-ho per comarques. Els equips de les 18 edicions territorials de NacióDigital, dirigides per Pere Pratdesaba, i l'àrea de Dades que dirigeix Roger Tugas han elaborat una sèrie de mapes comarcals que permeten veure quins són els principals conflictes i preocupacions a cada comarca del país. Els podeu filtrar per problemes concrets o per comarques. A veure si hi esteu d'acord i us sentiu identificats.

També us aconsello que consulteu els mapes que ha preparat sobre funcionaris, despoblació, habitatge o envelliment... Una bona visió del territori que explica situacions a la que els alcaldes i alcaldesses que escollirem el dia 26 han de donar resposta. Al contenidor de les municipals de NacióDigital podeu seguir tota la informació que preparem a l'edició nacional i a les divuit edicions territorials i filtrar-la per comarques i partits. Per recuperar els principals aspectes de les últimes 24 hores de la campanya us aconsello el "Pòquer de campanya" d'Aida Morales.   


I després del veto, què? Avui el dia el marcarà el veto del Parlament a Miquel Iceta per fer de senador. És obvi que l'independentisme no hi guanya res allunyant-lo de la presidència del Senat, més enllà de marcar territori. Però és una forma de dir que el patiment fruit del no diàleg no només pot ser assumit per una part. La política no es pot normalitzar mentre hi hagi presos polítics i no tots els polítics es puguin dur a terme. Pedro Sánchez va carregar durament contra ERC amb to amenaçador per haver fet efectiu el veto, una decisió que ell entén que va arrossegar a Junts per Catalunya, que ho va anunciar hores després malgrat que els seus presos preferien abstenir-se.

Ahir mateix sabíem que la Fiscalia -que depèn del govern espanyol- demana processar per organització criminal una trentena d'alts càrrecs vinculats a l'1-O, entre ells els directius dels mitjans públics. Costava trobar motius per fer altra cosa del que faran avui al ple JxCat, ERC i la CUP amb Iceta. El veto obre el dubte sobre si la posició de Sánchez s'endurirà encara més i de si és possible que en un temps prudencial Iceta pugui ser president del Senat o qui sap si un altre càrrec. De moment ha preferit anar al TC abans que negociar amb els partits independentistes. De tot plegat n'escriu aquesta crònicaSara González.  

Tornar a abans de la crisi. I avui també, vaga a les escoles i instituts públics de tot el país. Convoquen els principals sindicals del sector i reclamen revertir les retallades. El sector públic es va mobilitzar contra el 155 i en defensa dels drets i llibertats, però ara també ho fa per recuperar els drets que les retallades fruit de la crisi els van restar. Sense pressupostos serà difícil, però la Generalitat potser sí que té marge per fer més. La plataforma reivindicativa demana el retorn a l'horari lectiu del professorat d'abans de les retallades, la reducció del nombre d'alumnes per aula incrementant així la seva atenció i qualitat en l'aprenentatge, i el retorn de la resta de retallades quan ja és el sisè any consecutiu amb creixement econòmic. Aquí us expliquem els perquès de la vaga i els serveis mínims.  


Vist i llegit

Aquests dies al diari anem publicant les deu coses que segurament no sabeu dels alcaldables barcelonins amb informació ben curiosa. Ahir va ser el torn de Jordi Graupera, de Barcelona és Capital, i dins la peça de Roger Arnau també hi trobareu les de Manuel Valls, Anna Saliente i Jaume Collboni. L'Ara ha triat una forma original i interactiva de presentar els candidats, en aquest cas els sis que tenen representació al ple municipal. A través d'un interactiu Maria Ortega explica els seus hàbits, què en farien dels seus rivals i alguns dels seus gustos. Fins i tot les emoticones que més fan servir. Maragall diu que cap "perquè sóc de lletres"... No sé pas què hi deu tenir a veure. El candidat d'ERC i Joaquim Forn, de JxCat, coincideixen en el bar Haití, del carrer Ferran, com el seu favorit. Totalment d'acord! Podeu entretenir-vos-hi aquí.


 El passadís

El Ministeri d'Exteriors espanyol no és precisament amic que personalitats del món independentista es prodiguin per les seves seus. Tampoc en actes culturals organitzats per l'Instituto Cervantes, dedicat a la promoció cultural. A Utrech fa anys van arribar a vetar la presentació d'un llibre d'Albert Sánchez Piñol. Dimarts, però, a Manchester el Cervantes va tenir un convidat ben especial. No va parlar, però Pep Guardiola, que acaba de guanyar la seva segona Premier League com a entrenador del City, va assistir a la presentació del llibre sobre la seva aventura britànica que han escrit els periodistes Lu Martín i Pol Ballús. Presentava el periodista d'El País Walter Oppenheimer. El llibre val la pena i la presentació va donar de si


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1929, fa just 90 anys, se celebrava per primer cop la cerimònia d'entrega dels Oscars, els premis de la indústria del cine que entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Les pel·lícules que més n'han obtingut en una sola cerimònia són Titanic, Ben Hur i El senyor dels anells. El nom de l'estatueta tindria l'origen el 1931, quan la secretària executiva de l'Acadèmia, Margaret Herrick, va veure per primera vegada el premi i va fer una referència amb el seu "oncle Oscar". Aquí podeu veure alguns dels millors moments de les cerimònies.


 L'aniversari

Poeta d'avantguarda, humil, rebel, sensual, socialista amb tocs anarquistes... Totes aquestes coses va aconseguir ser, tot i morir amb només 30 anys el 1924, el poeta Joan Salvat-Papasseit, nascut a Barcelona un 16 de maig de 1894. Molts dels que hem fet estudis de secundària hem llegit el seu recull El poema de la rosa als llavis. Joan Manuel Serrat canta aquí algunes de les seves poesies.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi