Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Joan Subirats, una persona d'idees per a Colau

El comissionat de Cultura va acceptar amb condicions i reticències ser el número dos de la llista de Barcelona en Comú, per bé que la seva petjada intel·lectual impregna moltes de les polítiques dels comuns

per Joan Serra Carné, 17 de maig de 2019 a les 06:40 |
Ada Colau i Joan Subirats, en l'acte d'inici de la campanya de Barcelona en Comú. | Barcelona en Comú
Umberto Eco tenia present unes paraules del dramaturg Eugène Ionesco: "Només les paraules compten i la resta són xerrameques". Joan Subirats és un home de paraules, un home d'idees. Així, referint-se a les idees, el va definir Ada Colau el 23 de gener, quan va anunciar que seria el número dos de la candidatura de Barcelona en Comú. L'elecció de Subirats era una alternativa madurada per l'alcaldessa i figurava en les travesses de la premsa. La seva relació ve de lluny. Al costat de Colau i Jaume Asens, l'acadèmic va participar en la primera presentació pública de la plataforma Guanyem Barcelona, en una concorreguda convocatòria el 26 de juny del 2014 a l’escola Collaso i Gil del Raval. Onze mesos després d'aquell acte al Raval, Colau es va convertir en la primera alcaldessa de la capital catalana.

A Colau li va costar convèncer Subirats mesos enrere. "Va comprovar la meva resistència, sí", admet el politòleg per referir-se a la conversa que va mantenir amb l'alcaldessa quan confeccionava la llista i el volia ubicar en el segon lloc de la candidatura. Per què? Primer, perquè l'acadèmic vol mantenir el cordó umbilical amb la universitat. Ho continuarà fent fins i tot si els comuns continuen liderant l'equip de govern. "Em queden dos anys per jubilar-me i ho vull fer com a professor universitari, com en els darrers 40 anys", explica a NacióDigital. I, en segon terme, perquè quan va accedir a ser el comissionat de Cultura ja ho va fer "una mica a contracor". "No era la meva intenció. M'hi vaig sentir una mica obligat pel trencament amb el PSC", exposa. Finalment, Subirats va accedir a la petició de Colau. "Em va demanar que, sent número dos, incorporés una mirada d'experiència i anàlisi. I va estar d'acord amb les meves condicions i cautela", afegeix.


A la gènesi del projecte

Subirats és un dels ideòlegs de l'espai dels comuns. Quan la candidatura municipalista es gestava -el 2014-, liderava l'equip investigador del Programa de Doctorat de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En els primers passos del mandat de Colau, l'acadèmic visitava sovint l'Ajuntament. Era una de les persones més escoltades a la plaça de Sant Jaume. Era en aquelles dates quan Subirats repetia, als analistes que buscaven respostes polítiques i socials al tomb experimentat a l'Ajuntament, que la sacsejada a la ciutat responia a moviments de fons que Colau va saber vehicular. "La seva figura i la seva motxilla com a activista representen el missatge", deia Subirats per raonar el canvi d'escenari. Darrere el missatge, però, hi havia també el professor.

"Em queden dos anys per jubilar-me i ho vull fer com a professor universitari, com en els darrers 40 anys", explica Subirats per relatar les condicions que va posar a Colau per acceptar ser número dos de la llista

Després de la victòria electoral del 2015, Subirats ja podria haver assumit responsabilitats de gestió. Però va preferir assessorar els comuns des de fora de l'Ajuntament. Va ser a mig mandat quan va aparcar la tasca a la universitat per convertir-se en comissionat de Cultura, una àrea estratègica i que Barcelona en Comú tenia mal resolta. La mà de Subirats es va notar. Seva és, per exemple, la iniciativa de la primera Biennal de pensament Ciutat Oberta, una manera diferent de portar al carrer els grans debats de les metròpolis, amb ponents suggerents i èxit de seguiment. "Aconseguirem quatre anys més d'innovació i de canvi a la ciutat", deia en el primer míting de campanya dels comuns per donar continuïtat a iniciatives com la de Ciutat Oberta.

 

Joan Subirats, en el primer míting de campanya de Barcelona en Comú. Foto: Barcelona en Comú


El sentit comú de la campanya

Subirats parla d'innovació perquè fixa la mirada enrere i recorda que propostes verbalitzades el 2015 ocupen avui l'espai central del debat polític a Barcelona. "Estic notant que moltes de les idees aventurades fa quatre anys, com les superilles, les accions per combatre les desigualtats o la distinció entre plataformes extractives i col·laboratives, que defineixen un model econòmic, han penetrat en el sentit comú de la campanya, i avui són troncals", reflexiona. "L'experiència de Barcelona en Comú, la manera de donar resposta als grans reptes des del municipalisme, s'ha convertit en un referent internacional", defensa el número dos de Colau, satisfet per haver promogut el vincle entre educació i cultura, i que aquesta mescla impregni polítiques transversals.

"Estic notant que moltes de les idees aventurades fa quatre anys han penetrat en el sentit comú de la campanya", exposa Subirats

Subirats ha tingut un protagonisme quirúrgic en la campanya dels comuns. Ha estat al costat de Colau per arrencar la cursa electoral -al barri de Sant Antoni- i també per presentar les propostes d'educació. Però, sobretot, ha participat en actes de circuit secundari. El seu espai natural no són els mítings, sinó formats més pensats per a la proposta i la reflexió. Subirats és, en definitiva, un home d'idees per a Colau.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació