Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Cursa a contrarellotge contra la contaminació a Barcelona

Els nivells de pol·lució a la capital catalana obliguen a prendre mesures urgents al pròxim govern municipal, que hauran d'anar lligades al foment del transport públic

per Andreu Merino, 17 de maig de 2019 a les 06:25 |
Vista de Barcelona des del Guinardó | Adrià Costa
Es calcula que entre el 2010 i el 2017 van morir anualment una mitjana de 424 barcelonins per causes relacionades amb la contaminació. La xifra representa la punta de l'iceberg d'un problema que obliga a trobar solucions: els alts nivells de pol·lució a la ciutat. La ciutat supera els índexs permesos per la normativa europea i el nou govern municipal que es formi després del 26-M haurà de tenir entre les seves prioritats les polítiques mediambientals i de mobilitat.

Durant l'actual mandat s'han fet passos endavant amb l'increment de carrils bici, la creació de les superilles o l'acord per connectar el tramvia per la Diagonal. L'hora de la veritat, però, arribarà l'1 de gener del 2020, moment a partir del qual entrarà en funcionament la Zona de Baixes Emissions permanent, que vetarà l'entrada a la ciutat a 50.000 cotxes contaminants.

La reducció de cotxes a la ciutat implica obligatòriament disposar d'un transport públic eficient. Mentre que la xarxa ortogonal d'autobusos ja s'ha desplegat, el conflicte laboral al metro s'ha enquistat i el servei de Rodalies, que cada dia transporta milers de treballadors a la capital catalana, continua infrafinançat.

 Debilitats Els barcelonins viuen sota una capa de contaminació. Des del 2010 la ciutat supera els nivells de diòxid de nitrogen que marca com a límit la normativa europea i el 2018 350 veïns van morir a causa de la pol·lució, segons l'Ajuntament. El consistori xifra en 424 morts de mitjana cada any entre el 2010 i el 2017. 

Mentrestant, cada dia circulen més d'un milió de cotxes per la ciutat segons assegura la Plataforma per la Qualitat de l'Aire i, a més, els automòbils que es mouen per la ciutat ho acostumen a fer amb només una persona a l'interior. La capital catalana ja disposa d'una zona de baixes emissions des del 2017, però només s'activa en pics puntuals de contaminació. No és fins a l'1 de gener del 2020 que l'Ajuntament té previst activar una zona de baixes emissions permanent

El retard de les obres a la plaça de les Glòries tampoc ha contribuït a un ordenament de la mobilitat a Barcelona. La reforma de la plaça es va reprendre el març del 2018, després que l'abril del 2017 l'Ajuntament decidís aturar les obres. Aleshores es va rescindir el contracte a les empreses que estaven fent el túnel de les Glòries, investigades per presumpta corrupció en el cas 3% i després que acumulessin 19 mesos de retard en els treballs. Ara l'Ajuntament assegura que les obres avancen al ritme previst.

Els cotxes, doncs, continuen circulant amb poques restriccions i les alternatives de mobilitat per a la gent que treballa a la ciutat però viu fora no són cap garantia. Al servei de Rodalies els retards i les incidències són el pa de cada dia i la xarxa continua infrafinançada. Dels 4.000 milions d'euros que es preveien en el Pla de Rodalies 2008-2015 només s'han executat un 13,5% i, dels 300 milions del pla d'actuació prioritària al qual es va comprometre el govern del PP entre el 2014 i el 2016, només se n'ha executat el 8,4%. 

Els conflictes laborals al metro, i la manca d'acords entre l'Ajuntament i els sindicats, han provocat un increment de les vagues al transport públic, sobretot a causa de la crisi de l'amiant. Precisament, la presència d'aquest material contaminant al metro ha provocat afectacions de salut en 25 treballadors, segons les dades facilitades per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Actualment l'empresa està duent a terme anàlisis en 31 estacions per comprovar que no hi ha partícules d'amiant suspeses a l'aire de les estacions, la qual cosa convertiria la crisi en un problema de salut pública.
 Amenaces L'esclat de la crisi de l'amiant al metro no només ha tingut eco a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) sinó que també ha provocat que es miri amb lupa tots aquells punts de la ciutat sospitosos de tenir rastres d'aquest material contaminant. Per exemple, la detecció d'amiant al Mercat de l'Abaceria, a Gràcia ha sembrat el dubte sobre la possibilitat que n'hi hagi a més mercats de la ciutat, amb la conseqüència que això suposaria per a la salut pública.

Tot i que l'amiant ha estat el gran protagonista de les darreres mobilitzacions dels treballadors del metro, els sindicats també posen l'accent en l'automatització de les línies. Asseguren que va en detriment de les seves condicions laborals i, per tant, la capacitat negociadora del nou govern municipal determinarà si la conflictivitat a TMB s'eternitza o bé s'aconsegueix l'anhelada pau social, després d'un mandat marcat per la convocatòria de vagues.

En matèria de mobilitat, un altre dels punts calents que pot suposar una amenaça és el conflicte entre taxis i VTC. El Govern ja ha sancionat amb quatre multes Cabify per no respectar el termini de precontractació de 15 minuts per a vehicles de lloguer amb conductor que preveu la nova llei catalana.

Si les empreses que operen amb VTC fan un pols al Govern, el conflicte tornarà a afectar Barcelona, tenint en compte la combativitat que han demostrat els taxistes amb la convocatòria de vagues per aconseguir els seus objectius.
 Fortaleses Barcelona tanca un mandat en què l'Ajuntament ha implantat canvis rellevants en relació a la mobilitat a la ciutat i que, entre altres aspectes, volen contribuir a una reducció de les emissions contaminants. Per començar, s'han creat cinc superilles, un model urbanístic que expulsa els cotxes del traçat urbà i converteix en places el que abans eren cruïlles.

L'aplicació de les superilles ha suposat un increment de 100.000 metres quadrats d'espai públic dedicat als vianants. Poc abans de la campanya, l'Ajuntament va anunciar l'impuls a tres noves superilles: al carrer Girona, a l'entorn de l'Espai Germanetes i a Sant Gervasi-La Bonanova.

El nou Ajuntament també comptarà amb la fortalesa de tenir totalment desplegada la xarxa ortogonal d'autobusos Una xarxa que, tot i algunes queixes veïnals arran dels canvis, haurà de permetre un funcionament més racional dels busos a Barcelona.

El compromís per connectar el tramvia a través de la Diagonal també és un fet. La feina que queda per endavant és ingent, ja que cal desenvolupar els estudis tècnics per fer-la realitat i tenir garantit el finançament, que també ha de provenir de la Generalitat. El nou mandat, però, començarà amb un dels grans temes d'aquest mandat encarrilat.

Totes aquestes mesures relacionades amb el transport públic, sumades a l'increment de carrils bici a la ciutat la implantació de la zona de baixes emissions permanent a la ciutat, que vetarà l'entrada a Barcelona de 50.000 cotxes, hauria de permetre reduir els nivells de contaminació actuals.
 Oportunitats La contaminació és un repte global i, per tant, serà clau la col·laboració entre administracions per garantir una vida saludable per a la població. L'ONU ja ha posat sobre la taula l'Agenda 2030, que recull les receptes a aplicar en els pròxims deu anys a nivell mundial per aconseguir un desenvolupament sostenible. En aquest sentit és cabdal l'anomenada "economia verda", que defensa la compatibilitat plena entre competitivitat econòmica, desenvolupament professional digne i respecte pel medi ambient.

Els grans consensos seran necessaris a la ciutat per consolidar mesures com la zona de baixes emissions permanent que s'aplicarà a partir del 2020 i deixarà 50.000 vehicles sense opció de circular per la ciutat. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), que fixa com a objectiu la reducció de la contaminació un 30%, ja ha dit que veu amb bons ulls la mesura.

El govern de Colau ha plantejat tímidament anar un pas més enllà, amb la creació d'un peatge que obligui a pagar si es vol circular per la ciutat. Per ara, la mesura està en "fase d'estudi avançat" i no se n'han donat més detalls.

Pel que fa a la circulació de vehicles, també pot ser una oportunitat la creació de noves zones on els vehicles no puguin circular a més de 30 km/h, i per tant contaminarien menys. L'actual govern municipal ja ha anunciat que, si repeteix a l'Ajuntament, implantarà la mesura en vies principals com el carrer Gran de Gràcia, Torres i Bages o Creu Coberta.

Pel que fa a la Mobilitat, la inauguració del Bicing elèctric pot contribuir a pal·liar la principal deficiència que ha tingut el servei des de la seva inauguració: la poca utilització que se'n fa per realitzar trajectes de mar a muntanya. Ara, l'Ajuntament preveu que els nous vehicles contribueixin a consolidar el Bicing als barris alts de la ciutat, la qual cosa també representaria una millor distribució de les bicicletes arreu de la ciutat.

Pel que fa al conflicte del taxi, la recent regulació aprovada pel Govern sobre els vehicles de lloguer amb conductor (VTC) pot representar una oportunitat per blindar el transport públic. A partir de la normativa dictada per la Generalitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que presidirà l'alcalde o alcaldessa de Barcelona, té l'opció d'ampliar més enllà dels 15 minuts el temps mínim de precontractació d'VTC que preveu la llei.



Què proposen els partits?

Barcelona en Comú
: Els comuns proposen ampliar la xarxa de carrils bici i incrementar les zones de la ciutat on els vehicles no puguin circular a més de 30 km/h. També pacificar algunes de les principals vies de la ciutat, com per exemple l'avinguda Meridiana o la Via Laietana. En tots dos casos, l'objectiu és reduir el volum de trànsit, crear noves zones verdes i millorar la connexió entre els barris de l'entorn a peu.

Junts per Catalunya: La candidatura liderada per Joaquim Forn recull al seu programa les propostes de fer una "Diagonal Verda" de la Ciutadella a la Trinitat, pacificar l'Eixample i la cobertura de la Ronda de Dalt per instal·lar-hi equipaments de ciutat i noves zones verdes.

Barcelona pel Canvi-Ciutadans: El candidat Manuel Valls promet aplicar un "model d'emergència urbana per contaminació", en el marc del qual el transport públic pugui ser gratuït per fer desplaçaments arreu de la ciutat. També,  la creació de l’Observatori internacional de ciutats mediterrànies contra el canvi climàtic, que s'instal·laria al Castell de Montjuïc.

ERC: Els republicans plantegen allargar la L4 del metro fins a l'estació de La Sagrera millorar la freqüència de pas dels autobusos en el marc de la xarxa ortogonal i crear un peatge de toxicitat vinculat al dret a l’aire net, no només a Barcelona sinó a tota l’àrea metropolitana, que s’apliqui en funció del grau de contaminació i el nivell d’ocupació dels vehicles.

PSC: Jaume Collboni s'ha compromès a finalitzar la Línia 9 i demanar a l’Estat una intervenció extraordinària per ajudar a finançar el seu acabament i posada en funcionament a curt termini. Els socialistes també han posat sobre la taula que els 25.000 aturats de llarga durada que hi ha a la ciutat puguin viatjar gratis en transport públic.

PP: Josep Bou assegura que si governa serà partidari d'abaixar els preus del transport públic. També que demanarà al govern espanyol una inversió de 100 milions d'euros per al transport metropolità i que ampliarà als 18 anys l'edat límit per utilitzar la T-16. Bou no veu la unió del tramvia com una prioritat i considera que sense cotxes "Barcelona no és Barcelona".

CUP: Els cupaires plantegen limitar l'ús del transport privat des del port i l'aeroport a la ciutat. També prohibir el transport privat a la ciutat per a usos turístics, posant atenció especial en els mitjans més agressius i contaminants. A més, plantegen l'impuls d'una "ecotaxa" que haurien de pagar els creues i ferris i que serviria per finançar els treballs de recuperació dels ecosistemes marins.

Barcelona És Capital-Primàries: La candidatura encapçalada per Jordi Graupera planteja exigir a les empreses de transport de mercaderies, logística urbana i milla zero, la renovació de la flota cap a un parc vehicular sostenible. També impulsar una xarxa eficient d'autobusos interurbans i acabar amb el "monopoli" del taxi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació