Eleccions municipals 2019

Colau, sobre el «no» a fer Iceta senador: «Els bloquejos mutus no beneficien ningú»

La candidata de Barcelona en Comú demana "mirar endavant, dialogar i buscar solucions de consens" després d'haver aconseguit "fer fora el PP" de la Moncloa

per Joan Serra Carné, Plaça Letamendi (Barcelona), 15 de maig de 2019 a les 12:50 |
Ada Colau, amb l'exconseller Joan Manuel del Pozo i Joan Subirats, a la plaça Letamendi. | Barcelona en Comú
La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, ha valorat la decisió d'ERC de no votar a favor de la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic, pas imprescindible perquè el líder del PSC es convertís en president del Senat, tal com pretenia Pedro Sánchez. El veto dels republicans, que s'estendrà al conjunt de les forces independentistes, impedeix la designació. "Els bloquejos mutus no beneficien ningú", ha afirmat Colau en el marc de l'acte de campanya dels comuns en matèria de polítiques educatives. "Instaria tothom a dialogar", ha afegit la líder de Barcelona en Comú.

Colau ha demanat tant a les forces independentistes com als partits estatals "mirar endavant, dialogar i buscar solucions de consens" després d'haver aconseguit "fer fora el PP" de la Moncloa. "Instaria a la generositat de les parts per buscar diàleg", ha reblat. La cap de cartell dels comuns a Barcelona ha argumentat que els socialistes haurien d'haver explorat el "consens" sobre la designació d'Iceta abans de formular la proposta, però ha apuntat que vol "pensar" que el PSOE va plantejar l'opció del primer secretari dels socialistes catalans "amb la millor de les intencions".


Conversió de centres concertats en escoles públiques

Anunci en clau educativa de la candidatura de Barcelona en Comú. Acompanyada per l'exconseller d'educació socialista Joan Manuel del Pozo i del número dos de la llista i comissionat de Cultura, Joan Subirats, Colau ha anunciat que si reté l'alcaldia transformarà deu escoles concertades de la ciutat en centres públics per revertir el dèficit de places. Colau ha instat a exportar l'exemple desplegat a Hostafrancs -la conversió en centre públic de l'institut-escola Arts- com una fórmula per atendre la demanda d'escolarització pública a la ciutat.

"Ho hem treballat en aquest mandat i ara es tracta de consolidar-ho", ha afirmat la líder dels comuns en referència a l'estratègia del govern municipal. Colau ha recordat que, malgrat que l'oferta d'escoles concertades supera la pública, la demanda ja ha fet el tomb: un 53% de les famílies de Barcelona ja demana escolaritzar els seus fills en centres de titularitat pública de la capital catalana.

Dificultats a l'Eixample


Colau ha verbalitzat la proposta des de la plaça Letamendi, al districte de l'Eixample, un dels sectors de la ciutat on el dèficit de places públiques és més evident. Resulta tan endèmica l'escassetat de places que, per al proper curs, s'han repetit els problemes de famílies que no han pogut accedir a cap dels centres públics sol·licitats en la preinscripció. "En aquests casos, hi haurà un diàleg per trobar la millor solució possible", ha expressat Colau per escoltar les famílies que ja s'han començat a mobilitzar. "La solució dels bolets és distorsionadora. Ens agradaria treballar en una solució definitiva", ha afegit Subirats.

La candidata de Barcelona en Comú ha insistit que, des de l'Ajuntament, vol liderar l'estratègia d'ampliar l'oferta -mantenint el ritme de construcció de nous centres- i ha lamentat que la Generalitat continuï "bloquejant" la planificació a mig termini. Els retrets al Govern són habituals en totes les rodes de premsa de Colau en aquesta campanya. L'alcaldessa ha recordat que el seu govern ha obert sis noves escoles bressol i que en té planificades sis més per als propers quatre anys, i que a Barcelona s'han ampliat deu línies educatives en centres públics. "En d'altres estratègies de ciutat, com el Pla de Barris, també hem posat l'educació al centre", ha recalcat la candidata.

Ofensiva per la sisena hora

I és precisament amb l'ajuda del Pla de Barris que Barcelona en Comú pretén mitigar les diferències entre centres públics i concertats. Subirats ha detallat que només un 18% de les escoles públiques de Barcelona poden desplegar la sisena hora mentre que a tots els centres concertats s'aplica, un fet que genera desigualtats de recursos educatius concedits a l'alumne. "Ens agradaria a començar a revertir aquesta situació", ha apuntat el número dos de la llista de Colau. "La sisena hora és clau per incorporar la presència d'ensenyaments artístics, culturals i musicals. I la nostra idea és treballar-hi en l'espai del Pla de Barris", ha afegit Subirats, que ha aclarit que no es tracta d'augmentar les hores docents del professorat sinó d'incorporar professionals externs a les escoles, en el marc de les inversions als barris.

Al seu torn, l'exconseller Joan Manuel del Pozo -referent socialista en polítiques educatives- ha mostrat el seu "suport" al "programa educatiu" dels comuns. "El vostre projecte permet sostenir el lideratge educatiu que Barcelona ha tingut, també a escala estatal i europea", ha dit referint-se a Colau i Subirats. Del Pozo ha posat accent en el desplegament del concepte d'"educació plena", convertint l'escola com el centre neuràlgic de la transformació dels barris.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació