ERC oficialitza el veto a Iceta: «Ens demanen cortesia i nosaltres els demanem humanitat»

El president parlamentari dels republicans, Sergi Sabrià, replica que el que és una "aberració democràtica" és que hi hagi presos polítics

Pere Aragonès, Sergi Sabrià i Marta Vilalta, a la reunió del grup parlamentari
Pere Aragonès, Sergi Sabrià i Marta Vilalta, a la reunió del grup parlamentari | ACN
15 de maig del 2019
Actualitzat a les 16:21h
ERC oficialitza el veto a fer Miquel Iceta com a senador. Així ho va avançar aquest dimarts a NacióDigital i així ho ha ratificat aquest dimecres la permanent del partit i el grup parlamentari. Les aspiracions del líder del PSC de presidir el Senat són, ara per ara, lluny de fer-se realitat perquè Junts per Catalunya tampoc preveu votar a favor i Ciutadans, de moment, es manté a l'abstenció. 

Els republicans consideren que el "no" a Iceta és "inevitable" i que "no hi ha marge de negociació" per canviar el sentit del vot de cara al ple de demà, quan el Parlament votarà la designació del dirigent socialista. Si bé el líder dels socialistes catalans ha titllat d'"aberració democràtica" que se li barri el pas al Senat, el president del grup d'ERC, Sergi Sabrià, ha replicat que el que és una "aberració democràtica" és que hi hagi presos polítics o que s'impedeixi a candidats participar en debats electorals. 


"Ningú ens pot parlar de cortesia parlamentària", ha dit Sabrià, que ha desplegat un memorial de greuges contra el PSC. Ha assegurat que els socialistes no van pensar en "la cortesia parlamentària" quan es va informar de la proposta d'Iceta com a senador a través de la premsa i no en converses prèvies, tampoc en l'aplicació del 155 o quan "no es van dignar a mirar a la cara" dels familiars dels presos. "Ells ens demanen cortesia parlamentària i nosaltres els demanem humanitat", ha etzibat. 

Sergi Sabrià: "El Parlament no és súbdit de ningú, si volen repartir cadires, que ho facin, però que no comptin amb nosaltres"

Sabrià ha assegurat que estan "oberts" al diàleg per trobar una solució política, però que "així no es fan les coses" i que no poden acceptar l'"operació de màrqueting" que considera que estan fent els socialistes. "El Parlament no és súbdit de ningú, si volen repartir cadires, que ho facin, però que no comptin amb nosaltres", ha etzibat. 

Junts per Catalunya, per la seva banda, ha manifestat que tampoc donarà suport ala designació d'Iceta, tot i que encara no ha explicitat el sentit del seu vot. Fonts del grup asseguren, però, que s'"inclinen pel no". La negativa dels independentistes pot frustrar definitivament el pla de Pedro Sánchez de situar un català de tarannà federalista al capdavant de la cambra alta. Iceta ja ha advertit que està disposat a recórrer fins i tot al Tribunal Constitucional si es consuma el veto perquè considera que es vulneraria el seu dret a la participació política. 

Una majoria simple que ara està molt lluny

Els socialistes necessiten majoria simple, és a dir: més vots afirmatius que negatius en una votació que el reglament del Parlament fixa que es fa o per assentiment o per vot secret. A hores d'ara, Iceta només compta amb el vot a favor dels 17 diputats del PSC i dels 8 dels comuns. Sumen, per tant, 25 vots afirmatius. Encara que Ciutadans passés de l'abstenció al sí no n'hi hauria prou pels vots negatius que sumarien els dos grups del Govern i la CUP.

Pedro Sánchez va decidir que el primer secretari del PSC seria designat senador i el dia 21 de maig, quan es constitueixen les Corts, president de la cambra alta. La notícia va saltar sense una negociació prèvia dels socialistes amb els grups tot i que fonts del PSC expliquen que el mateix Iceta havia advertit el president espanyol que es podria trobar amb dificultats. Així ha estat. Els republicans no volen tenir en plena campanya cap gest de "cordialitat parlamentària" amb els socialistes i han decidit votar que no després que aquests dies Iceta hagi argumentat per què no vol anar a veure als presos o per què votaria a favor d'un nou 155 en cas de trencament de la legalitat.

Tampoc hi ha ajudat que Pedro Sánchez hagi transmès que no està disposat a "pagar cap preu" als independentistes, que reclamen obrir una taula de diàleg per parlar del referèndum d'autodeterminació i posar fi a la repressió, o que s'hagi confirmat que queden fora de la mesa del Congrés malgrat haver passat de 9 a 15 escons i poder tenir un paper determinant per formar majories. O la prohibició a Oriol Junqueras de participar en actes electorals en aquesta campanya malgrat que és el cap de llista a les europees. Aquest dimarts des de Sarrià, el vicepresident ha assegurat que el veto al líder d'ERC és "polític" i que aquesta decisió d'Institucions Penitènciàries depèn del PSOE. 

Una maniobra "purament electoralista"

La decisió d'ERC, ratificada aquest dimecres pel grup parlamentari i per la permanent del partit, s'emmarca en la consideració que la maniobra de Sánchez és "purament electoralista". Encara més tenint en compte que el Parlament ja va designar senadors a l'inici de la legislatura.

Malgrat que ERC, com Junts per Catalunya, havia mostrat algun titubeig en la seva posició, el seu vot en contra fa impossible la designació d'Iceta, contra la qual també votaran els quatre diputats de la CUP i els dos de Demòcrates que s'integren al grup parlamentari dels republicans. A Junts per Catalunya també estan "inclinats pel no" en les darreres hores, malgrat que encara no ho han fet oficial. Alguns dirigents nacionalistes han sondejat al PSOE per mesurar la possibilitat d'obtenir com a contrapartida a facilitar la presidència del Senat a Iceta tenir grup parlamentari a Madrid, fet que els donaria més visibilitat i ingressos. Sense èxit, però. El no d'ERC provocarà que els seus socis de Govern també li barrin el pas.

Les declaracions dels republicans en els darrers dies ja han preparat el terreny per acabar consumant el vot en contra. El vicepresident Pere Aragonès va instar dissabte Iceta des de Soto del Real a anar a visitar els presos polítics com a gest i per negociar un eventual suport. Amb tot, el primer secretari del PSC s'hi ha negat en rotund i, des de que va saltar la notícia, ha mantingut que no pensava "mercadejar" amb els grups independentistes per a la seva designació com a senador autonòmic i el candidat de Barcelona, Ernest Maragall, ha acabat titllant el PSC com a "socialistes repressors". 

La "cortesia" no vàlida amb presos i exiliats

Fonts republicanes asseguren que el fet que hi hagi un català al capdavant del Senat no garanteix cap canvi per avançar en la resolució del conflicte català ni modifica l'actitud dels socialistes davant la judicialització del procés català i el fet de tenir presos i exiliats. A més, asseguren que, en tot cas, si el que volien era un català presidint la cambra alta ja tenien José Montilla per ocupar aquest lloc.

"Seria un greu error que el Parlament deixés passa l'oportunitat de fer d'un català president del Senat", va dir el primer secretari del PSC dijous de la setmana passada, a poques hores de l'arrencada de la campanya. Aleshores va instar tant a Junts per Catalunya com a ERC a "meditar" el sentit del seu vot tenint present que la votació dels senadors autonòmics és "la darrera regla de cortesia parlamentària" que queda a la cambra catalana. Va recordar que, de fet, no s'havia trencat ni tan sols quan es va votar dirigents com Xavier García Albiol i Alícia Sánchez-Camacho com a senadors. Però per als republicans no hi ha lloc per parlar de "cortesia" en un moment en què tenen dirigents electes empresonats que estan sent jutjats, un judici que transcorre en paral·lel a la campanya. 

Els socialistes han encaixat malament la decisió dels republicans i es plantegen recórrer al Tribunal Constitucional contra el bloqueig a Iceta, ja que consideren que la majoria no pot bloquejar el seu dret a designar un senador autonòmic quan ho creguin oportú.