Procés català

Torra diu al TSJC que l'ordre de retirar llaços era imprecisa i «nul·la de ple dret»

El president de la Generalitat, acusat de desobediència, fa prevaldre el dret a la llibertat d'expressió, durant la seva declaració davant del jutge

per Aida Morales / Oriol March, Barcelona, 15 de maig de 2019 a les 11:56 |
Quim Torra, acompanyat dels seus advocats, abans d'entrar al TSJC | ACN
L'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) era "imprecisa i nul·la de ple dret", i prevalia la llibertat d'expressió. Això és el que ha esgrimit en la seva defensa el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha declarat aquest dimecres durant menys d'una hora davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons han informat fonts judicials.

Torra ha estat citat com a investigat després de la querella per desobediència interposada per la Fiscalia arran de l'episodi de la pancarta del llaç groc a Palau. Es tracta de la primera causa judicial que s'obre a Torra des que va arribar al càrrec, fa exactament un any i un dia. La Junta Electoral Central (JEC) va portar Torra a Fiscalia després que es negués, des del principi, a retirar la simbologia a favor de la llibertat dels presos. El president ha rebut l'assessorament legal de Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas, i ha entrat al tribunal acompanyat també de la seva dona, Carola Miró.

 
Durant la seva declaració davant del jutge instructor -que ha durat poc més de 40 minuts-, Torra ha volgut posar per davant la llibertat d'expressió i els drets civils i polítics, segons informen les mateixes fonts. Per això, apunten, el president ha estat "coherent" amb el que ja havia dit públicament, i ha remès la responsabilitat a la Junta Electoral, que no va ser clara davant d'un dret fonamental. Torra ha contestat cinc peguntes de la Fiscalia, però s'ha negat a respondre les qüestions de Vox "per decència democràtica". 

Després de declarar, el magistrat instructor, Carlos Ramos, ha demanat a Torra que no faci valoracions polítiques d'aquesta declaració judicial fins després de les eleccions municipals i europees. No obstant això, Torra té prevista una roda de premsa al Palau de la Generalitat per tractar la qüestió.

Una declaració nul·la


La declaració de Torra s’ha fonamentat –segons asseguren fonts judicials a NacióDigital- en allò que diu l’article 19 de la Llei Orgànica del Règim Electoral general, que estableix les competències de la Junta Electoral Central. En aquest article s’indica que seran les juntes provincials aquelles que, dins del seu àmbit territorial, tenen atribuïdes les funcions de la JEC. 

D’aquesta manera, ha esgrimit Torra, l’òrgan competent per haver resolt la queixa formulada pels partits polítics de Ciutadans i el PP hauria d’haver estat la Junta Electoral Provincial o, en altre cas, les Juntes electorals provincials de Catalunya, ja que s’entén que el requeriment afectava els edificis situats –sempre- a Catalunya. 

Per tant, s’haurien de declarar “nuls de ple dret” aquells actes de les administracions públiques que hagin estat dictats per un òrgan “incompetent” per raó de territori. I això, a més, comporta indefensió, ja que s’hauria privat de presentar un recurs d’alçada en via administrativa, abans d’acudir a la jurisdicció contenciosa. 

Nombroses mostres de suport

L'arribada del president ha estat marcada per nombroses mostres de suport i una mobilització davant de l'Arc de Triomf, amb almenys un centenar de dirigents i tots els membres del Govern a excepció d'Ester Capella, consellera de Justícia. Aquest ha estat el gest dels membres de l'executiu, però sobretot la societat civil, que ha volgut acompanyar el president a declarar aquest dimecres. La campanya electoral de Junts per Catalunya (JxCat) s'ha desplaçat unes hores davant del TSJC.
 
Arran del primer avís per treure llaços grocs, la Junta Electoral Central (JEC) va donar, l'onze de març, quaranta-vuit hores a Torra per tal que fes desaparèixer dels edificis públics qualsevol simbologia de color groc destinada a protestar per l'existència de presos polítics i exiliats, però el president es va negar a fer-ho, va buscar alternatives i, finalment, al cap de deu dies, la Junta va decidir portar el president davant la Fiscalia. Per aquests fets, el TSJC està instruint actualment una causa contra ell. 

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han estat els convocants de la concentració de suport a Torra a les 9.30 hores. Allà, alcaldes, regidors i membres de la societat civil han esperat l'arribada del president, que s'ha produït al voltant de les 10.00 de matí. La plana major de Junts per Catalunya, del Govern i també la família del president han encapçalat la rebuda. 

Un any després de ser investit

Torra declara un any i un dia després de ser investit president de la Generalitat al Parlament. Però no és un gest excepcional. A llarg dels últims anys s'ha convertit en habitual la presència de presidents de la Generalitat davant les instàncies judicials. El primer en fer-ho va ser Artur Mas per la jornada de participació del 9-N, mentre que Carles Puigdemont va marxar a Bèlgica per no sotmetre's a la justícia espanyola després de l'aplicació del 155. Primer va posar-se a disposició de les autoritats judicials belgues, que el van deixar en llibertat, i després, un cop detingut a Alemanya el març de l'any passat, va estar pendent del tribunal d'Schleswig-Holstein fins que va descartar l'extradició per rebel·lió. Torra, havent de declarar per desobediència, se suma als precedents dels seus antecessors.
 

Concentració d'alcaldes i societat civil per acompanyar Torra a declarar. Foto: Aida Morales


El president de la Generalitat compareix al màxim òrgan judicial català assessorat per l'advocat Gonzalo Boye, arquitecte de la causa jurídica internacional del procés i ara també protagonista en els mítings de Junts per Catalunya (JxCat). També per Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont i diputat electe per Girona.

Nou flanc judicial

Torra té previst explicar-se davant del jutge i després es desplaçarà cap al Palau de la Generalitat, on té previst fer una declaració institucional. No és l'únic acte públic que tindrà durant la jornada: a les 19.30 està anunciada la seva presència al míting de JxCat a Badalona, en el qual coincidirà amb Carles Puigdemont. La declaració del president centrarà la campanya durant el matí, especialment la de l'espai independentista.

La declaració de Torra obre un nou flanc judicial que se suma al procés obert al Tribunal Suprem contra nou dirigents independentistes i a la causa del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, on hi ha processats fins a una trentena d'alts càrrecs. El TSJC, a banda, serà la institució encarregada de jutjar els membres de la mesa del Parlament -a excepció de Carme Forcadell, encausada al Suprem- i també Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP. A l'Audiència Nacional, a banda, hi ha el procés obert contra l'anterior cúpula dels Mossos, acusada de rebel·lió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació