Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

El sobiranisme civil fa costat a Torra davant del TSJC

El president de la Generalitat, acusat de desobediència, és cridat a declarar per haver-se negat a treure el llaç groc de la façana de la Generalitat

per Aida Morales / Oriol March, Barcelona, 15 de maig de 2019 a les 10:00 |
Torra quan ha arribat al TSJC aquest dimecres | OM
Mostres de suport i una mobilització davant de l'Arc de Triomf. Aquest ha estat el gest dels membres del Govern, però sobretot la societat civil, que ha volgut acompanyar el president Quim Torra a declarar aquest dimecres. Torra ha estat citat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després de la querella per desobediència interposada per la Fiscalia arran de l'episodi de la pancarta del llaç groc a Palau. Així ha estat l'arribada del president al TSJC: 
 

Llavors, la Junta Electoral Central (JEC) li va donar, l'onze de març, quaranta-vuit hores per tal que fes desaparèixer dels edificis públics qualsevol simbologia de color groc destinada a protestar per l'existència de presos polítics i exiliats, però el president es va negar a fer-ho, va buscar alternatives i, finalment, al cap de deu dies, la Junta va decidir portar el president davant la Fiscalia. Per aquests fets, el TSJC està instruint actualment una causa contra ell. 

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han estat els convocants de la concentració de suport a Torra a les 9.30 hores. Allà, alcaldes, regidors i membres de la societat civil han esperat l'arribada del president, poc abans de les 10.00 de matí. La plana major de Junts per Catalunya i també la família del president han presidit la rebuda. Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, David Saldoni, president de l'ACM, i Josep Maria Cervera, president de l'AMI, han acompanyat fins la vorera del TSJC el màxim dirigent català.

Després, tots ells han posat de manifest davant dels mitjans la "repressió" existent a l'Estat. "Espanya té una escassa qualitat democràtica", ha reflexionat Paluzie, mentre que Mauri ha parlat de la "viulneració de drets" que també s'està vivint al Tribunal Suprem. Saldoni i Cervera han ressaltat que els ajuntaments haurien de poder tenir pancartes de suport als presos sense patir represàlies.

Un any després de ser investit


Torra declara un any i un dia després de ser investit president de la Generalitat al Parlament. Però no és un gest excepcional. A llarg dels últims anys s'ha convertit en habitual la presència de presidents de la Generalitat davant les instàncies judicials. El primer en fer-ho va ser Artur Mas per la jornada de participació del 9-N, mentre que Carles Puigdemont va marxar a Bèlgica per no sotmetre's a la justícia espanyola després de l'aplicació del 155. Primer va posar-se a disposició de les autoritats judicials belgues, que el van deixar en llibertat, i després, un cop detingut a Alemanya el març de l'any passat, va estar pendent del tribunal d'Schleswig-Holstein fins que va descartar l'extradició per rebel·lió. Torra, havent de declarar per desobediència, se suma als precedents dels seus antecessors.
 

Concentració d'alcaldes i societat civil per acompanyar Torra a declarar. Foto: Aida Morales


El president de la Generalitat compareix al màxim òrgan judicial català assessorat per l'advocat Gonzalo Boye, arquitecte de la causa jurídica internacional del procés i ara també protagonista en els mítings de Junts per Catalunya (JxCat).

Nou flanc judicial

Torra s'explicarà davant del jutge i després es desplaçarà cap al Palau de la Generalitat, on té previst fer una declaració institucional. No és l'únic acte públic que tindrà durant la jornada: a les 19.30 està anunciada la seva presència al míting de JxCat a Badalona, en el qual coincidirà amb Carles Puigdemont. La declaració del president centrarà la campanya durant el matí, especialment la de l'espai independentista.

La declaració de Torra obre un nou flanc judicial que se suma al procés obert al Tribunal Suprem contra nou dirigents independentistes i a la causa del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, on hi ha processats fins a una trentena d'alts càrrecs. El TSJC, a banda, serà la institució encarregada de jutjar els membres de la mesa del Parlament -a excepció de Carme Forcadell, encausada al Suprem- i també Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP. A l'Audiència Nacional, a banda, hi ha el procés obert contra l'anterior cúpula dels Mossos, acusada de rebel·lió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació