14
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
19:15h
El 26 de febrer, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell declarava com a acusada al Tribunal Suprem, on deixava molt clara la seva postura: el debat a la cambra catalana havia de ser "lliure", i el Tribunal Constitucional no podia convertir la mesa del Parlament en un "òrgan censor". Una consideració que, aquest dimarts, dos dels exmembres de la mesa han ratificat, en la seva declaració com a testimonis.
Tant Lluís Corominas -primer-, com Anna Simó -després-, han defensat que no és funció de la mesa “impedir o limitar” el dret a participació. “Sinó tot el contrari; la funció de la mesa és ampara-lo, i enteníem que no érem competents per allò que se’ns requeria el Tribunal Constitucional”, ha afegit Corominas.
De fet, ha apuntat Simó, era “facultat del ple” introduir modificacions en l’ordre del dia, i el criteri d’admetre o no assumptes, en qualsevol cas, era el que estableix el reglament del Parlament. En aquest punt, la Fiscalia ha volgut incidir en la inadmissió –l’any 2009 i 2010- de dues Iniciatives Legislatives Populars. El caràcter legal d’aquestes iniciatives, però, és particular d'aquestes fórmules legals, i no es pot aplicar en altres casos. Es per aquest motiu que l’any 2011 sí que es va admetre i debatre al ple una proposició de llei de declaració d’independència.
L’actuació de Forcadell, la mateixa
Segons han remarcat els dos exmembres de la mesa, l’actuació de Forcadell “va ser la mateixa” que la que van tenir la resta, i sempre “per criteri propi”, és a dir, sense deixar-se influir per altres circumstàncies. Entre tots, ha precisat Corominas, es comentaven els temes particulars per arribar a resolucions.
Pel que fa al 27 d’octubre, dia en què es va llegir la Declaració Unilateral d’Independència, Simó ha afirmat que va ser ella mateixa qui, per evitar confusions, va voler fer constar que allò que llegiria Forcadell eren els preàmbuls –que no eren objecte de votació i on s’introduïa la DUI-, i que les propostes de resolució no tenien efectes jurídics.
Els lletrats confirmen la versió de Forcadell
Els lletrats del Parlament Pere Sol –que llavors era secretari general de la cambra- i Mercè Arderiu han confirmat també la versió de Forcadell sobre el fet que ella no tenia facultat d'inadmetre debats -com la llei del referèndum o la de transitorietat-, malgrat que el Tribunal Constitucional ho declarés inconstitucional.
Segons han relatat en la seva declaració com a testimonis al Tribunal Suprem, han afirmat que Forcadell no tenia la potestat d’impedir que el ple pogués debatre aquestes lleis. “Tots els temes van a la mesa”, ha explicat Arderiu, i “existeix l’obligació d’incloure tots els temes que entren per registre a l’ordre del dia”, segons trasllada la comissió de portaveu, ha conclòs.
Per tant, ha afegit Sol, el fet d’admetre o no a tràmit aquestes lleis en l’ordre del dia del ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre es guien per requisits parlamentaris, i la mesa no entra en el fons de la qüestió, és a dir, en la seva constitucionalitat o no. En qualsevol cas, els grups poden expressar-se al respecte, presentant recursos i al·legacions, com alguns grups ja van realitzar.
Per altra banda, Sol també ha assegurat que Forcadell “mai va usar el vot de qualitat”.
Tant Lluís Corominas -primer-, com Anna Simó -després-, han defensat que no és funció de la mesa “impedir o limitar” el dret a participació. “Sinó tot el contrari; la funció de la mesa és ampara-lo, i enteníem que no érem competents per allò que se’ns requeria el Tribunal Constitucional”, ha afegit Corominas.
De fet, ha apuntat Simó, era “facultat del ple” introduir modificacions en l’ordre del dia, i el criteri d’admetre o no assumptes, en qualsevol cas, era el que estableix el reglament del Parlament. En aquest punt, la Fiscalia ha volgut incidir en la inadmissió –l’any 2009 i 2010- de dues Iniciatives Legislatives Populars. El caràcter legal d’aquestes iniciatives, però, és particular d'aquestes fórmules legals, i no es pot aplicar en altres casos. Es per aquest motiu que l’any 2011 sí que es va admetre i debatre al ple una proposició de llei de declaració d’independència.
L’actuació de Forcadell, la mateixa
Segons han remarcat els dos exmembres de la mesa, l’actuació de Forcadell “va ser la mateixa” que la que van tenir la resta, i sempre “per criteri propi”, és a dir, sense deixar-se influir per altres circumstàncies. Entre tots, ha precisat Corominas, es comentaven els temes particulars per arribar a resolucions.
Pel que fa al 27 d’octubre, dia en què es va llegir la Declaració Unilateral d’Independència, Simó ha afirmat que va ser ella mateixa qui, per evitar confusions, va voler fer constar que allò que llegiria Forcadell eren els preàmbuls –que no eren objecte de votació i on s’introduïa la DUI-, i que les propostes de resolució no tenien efectes jurídics.
Els lletrats confirmen la versió de Forcadell
Els lletrats del Parlament Pere Sol –que llavors era secretari general de la cambra- i Mercè Arderiu han confirmat també la versió de Forcadell sobre el fet que ella no tenia facultat d'inadmetre debats -com la llei del referèndum o la de transitorietat-, malgrat que el Tribunal Constitucional ho declarés inconstitucional.
Segons han relatat en la seva declaració com a testimonis al Tribunal Suprem, han afirmat que Forcadell no tenia la potestat d’impedir que el ple pogués debatre aquestes lleis. “Tots els temes van a la mesa”, ha explicat Arderiu, i “existeix l’obligació d’incloure tots els temes que entren per registre a l’ordre del dia”, segons trasllada la comissió de portaveu, ha conclòs.
Per tant, ha afegit Sol, el fet d’admetre o no a tràmit aquestes lleis en l’ordre del dia del ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre es guien per requisits parlamentaris, i la mesa no entra en el fons de la qüestió, és a dir, en la seva constitucionalitat o no. En qualsevol cas, els grups poden expressar-se al respecte, presentant recursos i al·legacions, com alguns grups ja van realitzar.
Per altra banda, Sol també ha assegurat que Forcadell “mai va usar el vot de qualitat”.