15
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:10h
La judicialització del procés ha convertit en pràcticament rutinària la presència dels principals dirigents del Govern i del Parlament davant la justícia. El judici al Tribunal Suprem n'és la màxima expressió, però aquest dimecres s'hi afegirà un nou episodi amb la declaració de Quim Torra davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Hi arribarà acompanyat de tots els membres del Govern, de les màximes autoritats del Parlament i també del gruix del sobiranisme civil en una jornada que coincideix amb la campanya electoral de les municipals i les europees. Els tribunals, d'una manera o altra, ja són elements indestriables en cada cita amb les urnes.
Torra acudeix al TSJC per no haver retirat la pancarta del llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat quan li ho exigia la Junta Electoral Central (JEC). Una qüestió més aviat simbòlica, sí, però de la qual el president en va fer una causa pràcticament personal. El resultat de tot plegat és que la Fiscalia va presentar una querella per desobediència i ara Torra, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye, haurà d'explicar-se davant del jutge. De la mateixa manera que ho va fer, fa tan sols uns anys, Artur Mas per haver promogut el 9-N. Presidir la Generalitat és una garantia, l'última dècada, d'acabar als tribunals, entroncant amb exemples dels anys trenta de record encara més funest.
Qui no ha declarat davant del jutge a Espanya però pateix igualment la repressió és Carles Puigdemont, a l'exili des de l'octubre del 2017. La situació de Puigdemont, la de Mas -condemnat també pel Tribunal de Comptes- i de Torra -menys lesiva, per ara, perquè només se l'acusa de desobediència- exemplifica la manca de cintura política de l'Estat a l'hora d'abonar el terreny per a una solució política. Mentre Torra acudeixi a declarar a la justícia més vegades que no pas es reuneixi en una taula de diàleg amb Pedro Sánchez, l'anomalia de la judicialització del procés ho seguirà contaminant tot.