El Govern reclama que els presos electes puguin anar a recollir l'acta «en llibertat»

La portaveu de l'executiu català, Meritxell Budó, assegura que cap moviment electoral fa pensar que s’ha acabat la legislatura, i agraeix a Torra el primer any com a president de l'executiu

La consellera portaveu Meritxell Budó i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani
La consellera portaveu Meritxell Budó i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani | Aida Morales
14 de maig del 2019
Actualitzat a les 14:12h
El Govern celebra la decisió del Tribunal Suprem de permetre que els presos electes puguin assistir a la presa de possessió com a candidats al Congrés i al Senat, però considera que ho haurien de poder fer amb plena llibertat. La consellera de la Presidència i portaveu de l’executiu català, Meritxell Budó, ha recordat que recollir l’acta és “un dret”, però que allò important és que els presos polítics catalans no hagin de tornar als centres penitenciaris. 

Lamentablement, ha dit, l’alt tribunal espanyol allarga la situació “d’injustícia absoluta” i, per tant, Catalunya haurà de continuar denunciant “que són presos polítics” i s’haurà de continuar demanant la seva absolució i llibertat. “Malauradament, la imatge de veure’ls sortir de la presó per recollir l’acta de diputat i tornar a la presó després, ens continua fent pensar que hem de seguir denunciant això”, ha afirmat sobre el gest que realitzaran Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull -al Congrés- i Raül Romeva -al Senat-.
 
La legislatura es manté, malgrat moviments electorals

El Govern assegura que cap moviment electoral fa pensar que s’ha acabat la legislatura. Ho ha afirmat després de la reunió del consell executiu la consellera portaveu, Meritxell Budó, que ha remarcat que aquesta "continua”, malgrat que hi hagi pogut haver canvis de diputats i moviments electorals: “En el nostre Govern no hi ha canvis i els grups parlamentaris continuarem amb la nostra proporció de forces”. 

Altra cosa, ha puntualitzat, són les desavinences que es puguin fer públiques entre grups polítics en campanya: : “Estem en campanya electoral i tots som conscients que són moments en què cal fer un parèntesis per després seguir treballant plegats”. 

Ho ha dit, després del xoc entre la número 2 de la llista de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, i el candidat republicà a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, coincidint amb el primer any de presidència de Quim Torra, a qui ha donat les gràcies per afrontar un any que ha considerat “difícil”. 

“Avui fa un any que va ser investit president el molt honorable president Torra”, ha recordat, i ha afegit: “Aprofito per donar-li les gràcies i felicitacions al capdavant del Govern”. Budó ha descrit aquest primer any com una període temporal “que no ha estat fàcil”, ja que es va haver de “revertir tota la situació que havia causat el 155”. 

La conseller portaveu, però, ha assegurat que el Govern en el seu conjunt farà una valoració d’aquest primer any de presidència de Torra –de forma institucional- entre mitjans i finals de juny. 

Per altra banda, Budó ha eludit referències al suport o no que podria rebre el diputat del PSC Miquel Iceta al Parlament per ser nomenat senador i poder presidir aquesta cambra, i tampoc ha volgut opinar sobre la situació -o no- d'immunitat que podria tenir Carles Puigdemont, si fos escollit eurodiputat. 

Pla de suport a les famílies

El Govern a aprovat un pla interdepartamental  de suport a les famílies, que preveu una inversió directa d’uns 700 milions d’euros, segons ha explicat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. Tal com ha remarcat, es tracta d’un pla amb visió de futur –fins el 2021- que busca combatre les dificultats de les famílies, i posar en valor els nuclis familiars com a “agent clau”. 

D’aquesta manera, ha relatat El Homrani, es vol donar una nova visió a les polítiques de família, treballant directament sobre allò que més preocupa, com ara la cobertura de les necessitats bàsiques, el suport emocional i acompanyament, la prevenció i suport en casos de necessitats especials, i els usos del temps, és a dir, la conciliació familiar, les cures i el treball, així com també l’accés a la cultura i l’oci familiar.
  Així mateix, ha dit, cal continuar fent feina, també, en les diferents formes familiars existents com les famílies nombroses, monoparentals i LGTBI.
 
Impost sobre actius no productius i l'impuls al teixit associatiu

El Govern també ha aprovat modificar la llei de l'impost sobre els actius no productius de persones jurídiques, que va aprovar el Parlament i va entrar en vigor el passat 13 de maig del 2017. D'aquesta manera, ha explicat Budó, s'ofereixen les eines necessàries per complir amb les obligacions tributàries, i amb el nou decret es regula el termini de presentació de l'autoliquidació. Un impost, ha remarcat la consellera, que és "pioner" a l'Estat, i que grava determinats béns no productius. En queden exclosos de tributació béns immobles de les fundacions, organitzacions no governamentals, i en general de les entitats sense ànim de lucre. 

Un altre dels acords de govern és l'aprovació del pla nacional de l'associacionisme i el voluntariat Horitzó 2021 com una "fita important ene el marc de les polítiques púbiques" per a la consolidació d'un teixit associatiu "fort, madur, independent i amb capacitat de crítica", ha descrit el conseller d'Afers Socials.

Per altra banda, el Govern ha fet una declaració política d'emergència climàtica, unint-se així a les institucions polítiques d'arreu del món que ja ho han fet, i assumint diversos compromisos, com ara mesures de transició energètica, l'aposta per l'economia circular, mesures per aturar la pèrdua de biodiversitat o que frenin els gasos d'efecte hivernacle, entre d'altres. Per això, també s'instarà el Parlament a celebrar un ple extraordinari sobre el canvi climàtic. 
 
L'executiu també ha donat llum verda a l'elaboració d'un projecte de decret sobre les condicions de funcionament dels centres d'immersió, per simplificar i agilitzar els tràmits administratius per poder obrir i posar en funcionament els centres, i establir uns estàndards mínims de qualitat, així com homologar les qualificacions del personal tècnic. Actualment a Catalunya hi ha uns 500 centres d'immersió. 

Vaga de "la Canadenca"

El Govern ha commemorat el centenari de la vaga de "la Canadenca" de l'any 1919, "posant l'accent en el diàleg social", ha explicat Budó. Segons la consellera portaveu, va ser una vaga "de gran transcendència en relació a com s'entén i com s'han desenvolupat les conquestes dels drets laborals i socials". Per això, ha dit, el centenari s'ha de celebrar, conscients de la necessitat de "revitalitzar el contracte social". I ha recordat que la vaga de "la Canadenca" va ser un "exemple" de com la solidaritat, la defensa dels drets col·lectius i la concertació fan "avança les societats".