Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La regidora de la victòria

L'entrada de Marina Gassol, número 11 d'ERC a Barcelona, pot marcar la diferència entre obtenir o no l'alcaldia de la capital catalana

per Sara González, La Barceloneta (Barcelona), 14 de maig de 2019 a les 10:57 |
Marina Gassol, número 11 de la llista d'Ernest Maragall | Sara González
Ara es veu dins; ara es veu fora. Així ho auguren les enquestes, que van oscil·lant entre pronosticar 10 regidors per a ERC o 11, xifra tall per a l'obtenció de l'alcaldia. Marina Gassol, que ocupa aquest onzè lloc a la llista d'Ernest Maragall, pot ser, precisament, la dirigent que marcarà el fet que els republicans guanyin o no les eleccions del 26 de maig. Aquella nit serà de cara o creu per a l'activista de Ciutat Vella: o seguirà sent administrativa de la conselleria d'Exteriors, o entrarà per la porta de l'Ajuntament. Si una cosa té clara és que, passi el que passi, seguirà treballant per al seu barri, el Gòtic. 

"És una lluitadora de pedra picada", la defineix Jordi Coronas, cinquè de la llista d'ERC. A pocs minuts d'arrencar el míting de la Barceloneta, Gassol atén ciutadans a l'stand que el partit ha ubicat al bell mig de la plaça del Poeta Boscà. "Tinc clar que sóc, sobretot, una militant", sosté. De fet, d'enquestes no en vol ni sentir a parlar. Turisme, seguretat, narcopisos, neteja dels carrers, civisme... Són les principals preocupacions dels veïns que s'hi acosten i que marxen a pas lent llegint els tríptics amb les propostes dels republicans. 


[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EuTUfMIHpxo[/youtube]
"Sí, ja ho sé que el número 11 és el màgic", sosté, però ràpidament afegeix: "No vull perdre temps pensant-hi, estic centrada en la campanya i en treballar per al projecte". Fa 19 anys que Gassol, que en té 46, viu al Gòtic. Va estudiar en una escola pública del Raval i els seus dos fills van ara a l'escola Àngel Baixeras, centre públic ubicat al cor de Barcelona. Va començar implicant-se en moviments reivindicatius i associatius del barri i en aquests moments és també presidenta de l'associació de pares i mares de l'escola dels seus fills. 

Fa quatre anys que va decidir afiliar-se a ERC. Per dues raons: perquè va considerar que podia ser una plataforma per seguir implicada en les lluites del barri i perquè es defineix com a independentista. Fins els minuts previs al míting de la Barceloneta, Gassol no es mou del punt informatiu. "Barcelona no funciona i no pot seguir sent la ciutat on tot està permès", diu poc després ja enfilada al faristol de l'acte electoral. 

Josep Vilches, seguint els passos de Maragall


A pocs metres s'ho escolta amb atenció Josep Vilches, que té 71 anys. "Però Vilches, què hi fas aquí si tu ets del PSOE?", li deixa anar un conegut. Però resulta que no, que aquest veí de la Barceloneta de tota la vida ha deixat de militar recentment al PSC. "Encara tinc el sentiment que et queda quan marxes d'un lloc", reconeix. I és que portava des dels 21 anys no només militant en el socialisme, sinó que ell va ser conseller del districte de Ciutat Vella en el mandat del 1992, amb Pasqual Maragall com alcalde en plena voràgine pels Jocs Olímpics.

"Pasqual era un alcalde que trepitjava barri i ara sóc aquí per donar suport al seu germà", argumenta Vilches. Fa un exercici de realisme amb ERC i també de crítica dura contra els comuns: "Ernest Maragall ho té difícil. En tot cas, Colau no ha fet res per Barcelona i que sortís de l'Ajuntament seria un èxit total". Amb la seva gorra blava per protegir-se d'un sol que ja s'amaga, espera pacientment que arrenqui el míting. "Vilches, però tu no eres del PSC?", es torna a sentir. "Jo he fet el mateix trajecte que Maragall", conclou.   
 

Josep Vilches, exconseller del districte de Ciutat Vella Foto: Sara González

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació