14
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
21:21h
Més d'un dirigent del PP català s'ha preguntat aquests dies on és Cayetana Álvarez de Toledo, a qui no s'ha vist encara en aquesta campanya de les municipals de Barcelona. La dirigent conservadora va aterrar a la política catalana de forma inesperada i no ha tingut sort en la seva primera experiència electoral des que va decidir abandonar la política activa el 2015 per desacords amb la línia de Mariano Rajoy.
El 12 d'abril passat va ser un dia molt especial per al Partit Popular de Catalunya. L'expresident José María Aznar participava després d'anys d'ostracisme en un acte de la formació i venia amb aires triomfants. L'exlíder conservador assaboria la victòria d'un retorn que fins feia poc es contemplava com il·lusori. En canvi, era el seu successor, Mariano Rajoy, qui apareixia ara en un segon pla, com una figura incòmoda i distant. Aznar venia a Barcelona per apadrinar Cayetana Álvarez de Toledo, fitxatge estrella de Pablo Casado, estretament vinculada a la FAES i exdiputada popular al Congrés.
Álvarez de Toledo havia estat presentada en societat el 25 de març anterior en un acte a un hotel de la Gran Via de Barcelona. La periodista i aristòcrata s'havia enfrontat a la direcció marianista i, a l'igual que Aznar, havia estat retirada del primer pla fins que un jove i ultraconservador Casado es va fer amb els regnes de Génova. Durant unes poques setmanes, va semblar que el discurs -dur, fred, de lèxic treballat però agressiu- d'Álvarez de Toledo captivava el seu possible votant.
Els quadres locals del PP, acostumats a l'estil més desapassionat de Rajoy i de Soraya Sáenz de Santamaría es van haver de posar al dia. Però els resultats del 28-A van ser una dutxa freda per la nova cúpula del PP. Els sis diputats populars elegits a Catalunya el 2016 van quedar reduïts a una, la mateixa Álvarez de Toledo. Això, unit al fet que el resultat global del PP va ser el pitjor de la seva història (66 diputats i per sota del 20%), va deixar tocat el lideratge de Casado.
Cayetana versus Cuca
Els resultats van afeblir Casado i el van obligar a fer canvis en l'equip de campanya. El secretari general, Teodoro García Egea, ha perdut punts i està molt qüestionat. Javier Maroto, que no va ser elegit diputat, ha estat apartat de la direcció electoral i en el seu lloc s'ha situat a dues dones de perfil moderat: l'exministra Isabel García Tejerina i Cuca Gamarra, alcaldessa de Logronyo elegida diputada al Congrés. Gamarra és avui una dirigent a l'alça. Partidària en el seu moment de Sáenz de Santamaría, Casado l'està promocionant.
Ja no es parla gaire d'Álvarez de Toledo com a possible portaveu del grup popular al Congrés. García Tejerina o Gamarra podrien estar més ben posicionades. A la flamant diputada per Barcelona li podria passar altre cop el mateix: despuntava molt i va ser portaveu adjunta al costat de Santamaría, fins que poc a poc va quedar relegada.
On és Cayetana Álvarez de Toledo? No ha aparegut en cap acte de campanya dels populars catalans. En el seu compte de twitter, però, continua "inasequible al desaliento", com ella va dir en campanya, citant sense esmentar-lo José Antonio Primo de Rivera. Fa unes hores, assegurava que l'1-O va ser testimoni des de Sant Julià de Ramis "de com la Guàrdia Civil impedia el brut cop separatista".
El 12 d'abril passat va ser un dia molt especial per al Partit Popular de Catalunya. L'expresident José María Aznar participava després d'anys d'ostracisme en un acte de la formació i venia amb aires triomfants. L'exlíder conservador assaboria la victòria d'un retorn que fins feia poc es contemplava com il·lusori. En canvi, era el seu successor, Mariano Rajoy, qui apareixia ara en un segon pla, com una figura incòmoda i distant. Aznar venia a Barcelona per apadrinar Cayetana Álvarez de Toledo, fitxatge estrella de Pablo Casado, estretament vinculada a la FAES i exdiputada popular al Congrés.
Álvarez de Toledo havia estat presentada en societat el 25 de març anterior en un acte a un hotel de la Gran Via de Barcelona. La periodista i aristòcrata s'havia enfrontat a la direcció marianista i, a l'igual que Aznar, havia estat retirada del primer pla fins que un jove i ultraconservador Casado es va fer amb els regnes de Génova. Durant unes poques setmanes, va semblar que el discurs -dur, fred, de lèxic treballat però agressiu- d'Álvarez de Toledo captivava el seu possible votant.
Els quadres locals del PP, acostumats a l'estil més desapassionat de Rajoy i de Soraya Sáenz de Santamaría es van haver de posar al dia. Però els resultats del 28-A van ser una dutxa freda per la nova cúpula del PP. Els sis diputats populars elegits a Catalunya el 2016 van quedar reduïts a una, la mateixa Álvarez de Toledo. Això, unit al fet que el resultat global del PP va ser el pitjor de la seva història (66 diputats i per sota del 20%), va deixar tocat el lideratge de Casado.
Cayetana versus Cuca
Els resultats van afeblir Casado i el van obligar a fer canvis en l'equip de campanya. El secretari general, Teodoro García Egea, ha perdut punts i està molt qüestionat. Javier Maroto, que no va ser elegit diputat, ha estat apartat de la direcció electoral i en el seu lloc s'ha situat a dues dones de perfil moderat: l'exministra Isabel García Tejerina i Cuca Gamarra, alcaldessa de Logronyo elegida diputada al Congrés. Gamarra és avui una dirigent a l'alça. Partidària en el seu moment de Sáenz de Santamaría, Casado l'està promocionant.
Ja no es parla gaire d'Álvarez de Toledo com a possible portaveu del grup popular al Congrés. García Tejerina o Gamarra podrien estar més ben posicionades. A la flamant diputada per Barcelona li podria passar altre cop el mateix: despuntava molt i va ser portaveu adjunta al costat de Santamaría, fins que poc a poc va quedar relegada.
On és Cayetana Álvarez de Toledo? No ha aparegut en cap acte de campanya dels populars catalans. En el seu compte de twitter, però, continua "inasequible al desaliento", com ella va dir en campanya, citant sense esmentar-lo José Antonio Primo de Rivera. Fa unes hores, assegurava que l'1-O va ser testimoni des de Sant Julià de Ramis "de com la Guàrdia Civil impedia el brut cop separatista".