14
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:10h
Arrenquem el cinquè dia de campanya tenint clar que hi ha pactes impossibles. El tripartit que voldria Colau no és viable pel veto creuat entre Esquerra i el PSC, i el tripartit que voldria Maragall és també una quimera perquè Colau i Artadi ja han deixat clar que ni s'entenen ni es volen entendre. Però el cèrcol s'estreny encara més per les tensions cada vegada més evidents entre Ernest Maragall i Elsa Artadi. Fins a tal punt, que el dirigent republicà, en empat tècnic amb els comuns per aspirar a l'alcaldia, ja sospesa un govern en solitari si finalment guanya les eleccions a Barcelona.
L'hostilitat entre els dos candidats independentistes es produeix en un moment en què es dibuixa l'horitzó d'un avançament de les eleccions catalanes un cop arribi la sentència del Tribunal Suprem. És evident que les municipals no són un compartiment estanc i que, per tant, les turbulències a nivell de Barcelona tenen impacte també en el Govern de la Generalitat.
Paradoxalment, el discurs de Carles Puigdemont amb Esquerra és molt més conciliador que el d'Artadi. Potser perquè el primer ha deixat ja clar que, si pot exercir d'eurodiputat, ja no tornarà a aspirar a la presidència de la Generalitat. I la segona, en canvi, manté absolutament totes les aspiracions obertes sabent que, a jutjar per les enquestes, difícilment obtindrà l'alcaldia.