Asens, sobre l'1-O: «Més que un referèndum era una mobilització, i per això vam cridar a participar-hi»
El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona assegura que el govern municipal estava "en xoc" després de les detencions del 20 de setembre, i qualifica les càrregues de l'1-O com "indiscriminades"
Jaume Asens al Tribunal Suprem, declarant com a testimoni.
“Enteníem que més que un referèndum, era una mobilització, i és el que va entendre també l’Audiència Provincial de Barcelona”. Amb aquestes paraules ha defensat el quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, els fets que van tenir lloc al voltant de l’1-O. Ho ha dit al Tribunal Suprem aquest dilluns a la tarda, interrogat com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart.
Asens ha descrit la jornada del referèndum com un dia de “càrregues indiscriminades”, en què els agents policials van utilitzar “pilotes de goma sense advertiments previs i sense la distància reglamentària”. El també actual diputat electe al Congrés ha recordat el cas de Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per un tret de pilota de goma: “Hi va haver immoralitat i brutalitat en la intervenció”.
Asens ha qualificat el referèndum com un “exercici legítim” amb “raons polítiques i morals”, ja que s’estava davant d’un “abús de poder”. A més, ha afegit que tant el govern espanyol com el Tribunal Constitucional havia trencat la relació bilateral i el pacte territorial. I per tant, la lògica s’havia d’interpretar “com un exercici qualificat dels drets” i no com una qüestió d’ordre públic.
Respecte del 20 de setembre, Asens ha afirmat que el consistori va cridar a la mobilització davant la situació de “xoc” que s’estava vivint amb caràcter general, i no només per les detencions d'aquell dia, sinó també per l’arribada massiva d’agents de policia espanyola a Catalunya i les entrades i registres.
Segons ell, que va participar en les mobilitzacions davant la conselleria d’Economia, aquesta es va desenvolupar de forma pacífica, fins a l’extrem que molta gent ja no tenia consciència que a dins de l’edifici encara s’estigués produint una diligència judicial: “Era una proposta finalista, és a dir, que no era instrumental per aconseguir un altre objectiu”. En aquest sentit, el tinent d’alcalde ha remarcat que a l’Ajuntament de Barcelona no li consten accions de “vandalisme” en el material públic.
Durant l'interrogatori d'Asens s'han produït moments de tensió, sobretot entre l'advocat de Jordi Cuixart Alex Solà i el president de la sala del Suprem, Manuel Marchena. El magistrat ha declarat en diverses vegades la impertinència de les preguntes del lletrat.
Manifestacions "pacífiques"
Camil Ros, secretari general de la UGT, que també ha declarat com a testimoni just abans, ha recordat que tant Jordi Sànchez com Cuixart tenien clar que totes les manifestacions -també les del 20 i 21 de setembre- havien de tenir caràcter pacífic. Ros, de fet, ha comparat la concentració amb les que ells poden organitzar a nivell sindical, i ha asseverat que era una "resposta pacífica, democràtica, no violenta" davant d'unes actuacions judicials que "no ajudaven al clima".
Ho ha afirmat després de la declaració de càrrecs directius de la Generalitat, també interrogats com a testimonis. El principal motiu dels interrogatoris ha estat dirimir aspectes relacionats amb la publicitat del referèndum, així com sobre els informes jurídics que es van remetre des de la Generalitat a les diferents conselleries, arran dels requeriments dels diferents òrgans judicials.
A preguntes del lletrat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, ha assegurat que sempre es van complir “escrupolosament” els requeriments que es van realitzar prèviament a l’1-O. Respecte de les advertències del Tribunal Constitucional, el Gabinet Jurídic va remetre a les diferents conselleries aquesta resolució, amb una nota interpretativa. En qualsevol cas, però, ha afegit que no es va practicar cap recomanació de desconvocar el referèndum, ja que això no formava part de les funcions dels advocats de la Generalitat.
Sobre les entrades i registre que hi va haver els dies 20 i 21 de setembre, ha explicat que no se'ls va informar més enllà d'al·legar que eren diligències secretes. I que, en qualsevol cas, l’exconseller de la Presidència Jordi Turull sempre els havia remarcat la “necessitat de prestar tot el suport a les comitives judicials, sempre que hi hagués registres”.
Sense constància de la publicitat
La publicitat de l'1-O ha estat un dels aspectes que més ha interessat a les acusacions. Esteve ha assegurat que “no consta en cap registre”, i que la publicitat que va sortir a TV3 i Catalunya Ràdio -la imatge de les vies del tren, que ha desvinculat de la campanya Civisme- mai es va tramitar a través d'un contracte, motiu pel qual ja s’ha iniciat una revisió de l’expedient: “Formalment, no consta la petició d’un pressupost, ni cap compromís de despesa, ni cap afectació pressupostària”.
Mercè Corretja, directora general de Contractació Pública de la Generalitat, ha afegit que tots els expedients de contractació de la Generalitat són públics i es gestionen electrònicament, i que el sistema “no permet passar al pas següent si no es realitzen cadascun dels tràmits”. “No es pot saltar cap tràmit i tot queda registrat a l’aplicatiu”, ha assegurat, per concloure: "Hi ha molts controls".
Pel que fa a possibles contractes publicitaris o a Unipost, ha indicat que “s’han fet moltes cerques i no s’ha trobat absolutament res”, i ha afegit que temporalment era "impossible" realitzar contractes d'aquesta tipologia.
Durant l’interrogatori de la Fiscalia, la portaveu d’aquesta acusació ha preguntat concretament sobre la suposada factura d’Unipost, sobre la qual Corretja ha assegurat que “no era una factura”, sinó una “nota falsa”, o un document irregular, ja que no tenia cap de les característiques de les factures, ni tampoc numeració o firma. A més, sobre el material trobat a la seu d’Unipost, ha afirmat que “no sabia d’on procedia”. “No crec que fos de la Generalitat”, ha afegit.
Corretja també ha negat l'existència de contractes relacionat amb observadors internacionals, o cap contraprestació per la cessió de locals de titularitat pública l'1-O.
Els fets del 20 de setembre, un "intent d'assalt"
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya, investigada per desobediència al TSJC i que va presenciar els fets del 20-S, ha declarat com a testimoni al Tribunal Surpem a primera hora del matí. Boya, que va ser present en les negociacions per a la sortida de la comitiva judicial, i va estar parlant amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per dirigir la desconvocatòria de la concentració, ha assegurat que els fets del 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d'Economia va ser un "intent d'assalt" a les institucions catalanes per part de la Guàrdia Civil.
La cupaire, segons ha relatat, ja va participar a les 8.30 de matí a la concentració davant del Departament d'Exteriors. Allà va comparèixer conjuntament amb el secretari general de CCOO, fins que posteriorment es va desplaçar davant de la conselleria d'Economia. Acompanyada d'un ambient "totalment festiu" i "pacífic", ha descrit, va arribar fins a la porta amb diverses autoritats, fins que la van informar que s'estava produint una altra operació policial: el setge a la seu de la CUP.
A preguntes de Marina Roig, advocada de Cuixart, Boya ha precisat que durant el matí ja hi havia els dos vehicles de la Guàrdia Civil aparcats davant de la porta d'Economia, amb una trentena de periodistes a sobre. Vuit o nou hores després, ha afegit, ella mateixa va ser qui hi va pujar -els vehicles continuaven al mateix lloc i ja estaven malmesos, ha precisat-, tot i que per recordar, a petició de Sànchez i Cuixart, que s'estava realitzant un acte de desobediència civil no violenta. En aquell moment, ha dit, hi havia milers de persones concentrades i diversos grups de joves.
"Vam considerar que pujar al sostre d'un dels dos vehicles de la Guàrdia Civil era un bon lloc per dirigir-nos a la gent concentrada i recordar que havíem de mantenir sempre una actitud pacífica, que es protestava per la no violència, i que era importantíssim mantenir allò, perquè crèiem que justament aquesta intervenció policial buscava justament el contrari", ha remarcat. Va ser per aquest motiu que va accedir a cridar a la desconvocatòria, tot i que després d'una discussió amb Cuixart i Sànchez.
L'exdiputada ha admès que ella era partidària de no desconvocar per no coartar la llibertat de manifestació, tot i que els líders de l'ANC i Òmnium insistien en aquesta necessitat, ja que les persones seguien congregades ja passada la matinada. Fins que no es va acordar que es realitzaria una nova convocatòria per al dia següent, no va accedir a desconvocar.
Sobre els fets de la jornada del 20 de setembre, l'exvicepresident tercer d'Òmnium Joan Vallvé ha defensat el "dret a l'exercici de manifestació pura i simple", i ha assegurat que en cap cas es volia impedir la tasca de la comitiva judicial. “Les manifestacions són l’exposició d’un punt de vista col·lectiu”, ha dit. Vallvé també ha remarcat que "mai" havia sentit a parlar d'un "comitè estratègic" entre Òmnium i el Govern, i s'ha desmarcat del document Enfocats.
Camil Ros, secretari general de la UGT, que també ha declarat com a testimoni, ha recordat, a més, que tant Sànchez com Cuixart tenien clar que totes les manifestacions s’havien de regir al caràcter pacífic.
També ha declarat Itziar González, exregidora de Barcelona i membre del Pacte Nacional pel Referèndum, que ha relatat com Carles Puigdemont es va posar en contacte amb ella per proposar-li formar part del projecte. Ha explicat en què consistia aquest organisme, i també ha indicat que amb Jordi Cuixart mai va tractar cap qüestió relacionada amb l’organització i l’1 d’octubre, més enllà de temes contra la corrupció.
El fet concret que s'està instruint, però, no és l'intent d'accés al local de la CUP, que finalment no es va produir perquè els agents no van aconseguir ordre judicial. Sinó un possible delicte de coaccions greus, ja que la seu va quedar rodejada per dos cordons policials -un al carrer Marina i l'altre a Entença-, i cap dels treballadors va poder realitzar les tasques habituals previstes.
Danys en 268.000 euros
La secretària general de la conselleria d’Educació des del 2 de juny del 2018, Núria Cuenca, ha relatat el funcionament de cessió de centres públics o privats per a activitats esportives, culturals o socials fora de l'horari lectiu, i ha explicat que el Departament d’Ensenyament va valorar els danys produïts l’1 d’octubre, que ascendien a 268.000 euros. Hi havia coincidència entre els centres amb danys i aquells on va actuar la policia espanyola, ha declarat.
El Moby Dada, a Palamós
L'exsecretari d’infraestructures i mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, ha estat interrogat per Pina sobre l’estada del vaixell Moby Dada –conegut popularment com a Piolín- que va atracar al port de Palamós. Segons ha explicat, en cap cas es va demanar autorització de buc hotel, sinó que es va esgrimir la necessitat de mantenir-se allà per reparar les cabines. I tampoc es va anunciar que era un buc d'estat.
Renúncia de Puigneró i presència d'Ibarretxe
Qui finalment no ha hagut de comparèixer és el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que estava citat com a testimoni per la defensa de Turull, per la seva responsabilitat al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat).
Per altra banda, l'exlehendakari Juan José Ibarretxe ha assistit aquest dilluns al judici com a públic, amb l'única intenció de donar "una abraçada" als presos, ha assegurat, a qui anteriorment ha visitat als centres penitenciaris. Ibarretxe acaba d'arribar dels Estats Units d'impartir classes a universitats de Nevada i Califòrnia, com a president d'Agirre Lehendakaria Center d'estudis socials i polítics.
