14
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
16:54h
Coincidint amb l'inici de la campanya electoral de les municipals a Barcelona, la prostitució ha centrat propostes destacades de dues candidatures a l'Ajuntament. Junts per Catalunya (JxCat) ha posat sobre la taula la necessitat d'impulsar un "pla abolicionista" de l'explotació sexual i de la prostitució. El PSC planteja l'aprovació d'una nova ordenança que prohibeixi la prostitució i posi el focus en les sancions als clients. Les propostes d'Elsa Artadi i Jaume Collboni, doncs, parteixen d'una voluntat abolicionista. La legislació però, és de competència estatal i, a més, diversos col·lectius de prostitutes defensen el camí de la regulació.
Mentrestant, el debat entre la regulació i l'abolició es manté viu. Sense anar més lluny, aquest dissabte dues manifestacions, una abolicionista i una a favor de la regulació del treball sexual van coincidir al Raval.
Una pràctica alegal
La legislació espanyola deixa la prostitució al territori de l'alegalitat. La normativa la defineix com a exercici lliure si la persona que l'exerceix es queda amb el benefici de l'activitat. En canvi, es persegueix penalment la prostitució de menors o forçada i el lucre de qualsevol persona que es beneficiï de l'explotació sexual d'una altra.
El debat sobre la prostitució també ha arribat al terreny sindical. La creació del sindicat de "treballadores sexuals" Otras va provocar una diversitat de posicionaments. La UGT es nega a considerar la prostitució com una feina i l'emmarca dins les dinàmiques d'explotació sexual. CCOO ha fet una crida a la reflexió, posant sobre la taula el dret fonamental a l'associació sindical, mentre que la CGT Catalunya defensa la creació de sindicats de prostitutes. Fins ara la CNT no ha ofert un posicionament unànime, tot i que l'àrea de gènere del sindicat a Barcelona ha defensat l'organització de les prostitutes en sindicats. La COS celebra l'organització de les treballadores però considera que "qualsevol mesura que no s’ubiqui en un horitzó d’abolició no és progressista ni feminista".
Tot i que la competència és estatal, diversos municipis com Barcelona han impulsat ordenances que aborden la prostitució des de la via administrativa. L'ordenança de civisme del 2006 de la capital catalana -aprovada amb els vots de PSC i ERC i l'abstenció d'ICV, CiU i PP- prohibeix oferir o acceptar serveis sexuals al carrer.
El 2012 entrava en vigor l'enduriment de l'ordenança, pactat per CiU i el PP. Un dels trets principals de la reforma era l'eliminació de l'amonestació prèvia per part de la Guàrdia Urbana a les persones que oferissin o paguessin serveis sexuals. També s'enduria el règim sancionador, especialment per als clients, amb multes de fins a 3.000 euros.
El govern d'Ada Colau arribava a l'Ajuntament amb el compromís de revisar globalment l'ordenança però ja el 2018 va reconèixer que la possibilitat estava en "punt mort". Amb tot, l'aprovació de la llei mordassa va provocar que les multes a les prostitutes només s'interposessin en cas de desobeir alguna advertència prèvia de la Guàrdia Urbana.
Les propostes del PSC i JxCat no vénen de nou. El juny del 2018 els socialistes ja van portar al ple municipal una proposta d'ordenança contra la prostitució, que va rebre els suports del PP i el PDECat. Ciutadans es va abstenir i Barcelona en Comú, ERC i la CUP van votar-hi en contra. La regidora de Feminismes, Laura Pérez, va acusar els socialistes de voler "vulnerar drets" de les prostitutes, infantilitzar-les i menysprear-les. Des de la tribuna, un grup de prostitutes celebrava que la iniciativa no tirés endavant.
"Soc una treballadora precària"
Una de les prostitutes que exerceix serveis sexuals a Barcelona és la Janet, portaveu del col·lectiu Putes Indignades. Considera "absurd" plantejar mesures contra la prostitució des de la política municipal després d'unes eleccions espanyoles en què el debat no ha estat sobre la taula, tenint en compte que és l'Estat qui en té les competències.
Per a Janet, el pecat original de l'ordenança de civisme és que té un caràcter "higienista" contra la prostitució. "L'ordenança vol eliminar tot el que no va bé a la marca Barcelona", diu. La portaveu de Putes Indignades fa 35 anys que es dedica a la prostitució i assegura que cobra entre 20 i 25 euros per servei. En aquest sentit, es defineix com a "treballadora precària" i denuncia que siguin les prostitutes de carrer les que estan sota els focus i no els amos dels locals on s'ofereixen serveis sexuals.
El manteniment de l'ordenança amb el pas de nous governs municipals fa que continuïn vigents normes com la que persegueix els meublés, aquells habitatges particulars on s'exerceix la prostitució. A la pràctica, segons la portaveu, això suposa que les prostitutes tinguin dificultats per aconseguir un pis de lloguer, a causa de la por dels propietaris a ser multats amb sancions de fins a 90.000 euros.
Manifestació a Barcelona contra l'assetjament a les prostitutes. Foto: Jordi Bes
La prostituta i activista Paula Ezquerra és membre del sindicat de prostitutes de la Intesindical Alternativa de Catalunya (IAC) i lamenta que els anuncis fets pel PSC i JxCat siguin "pura propaganda electoral carregada d'estigmes". Segons Ezquerra, els partits utilitzen els comicis per "reforçar la imatge que les putes som víctimes, vulnerables, per condemnar-nos a la clandestinitat i fins i tot, controlar la immigració de dones que arriben al país". Celebra, però, que tenen la sort de ser combatives i d'haver-se organitzat per defensar que també existeixen i que també són ciutadanes.
"És veritat que la majoria de nosaltres som pobres, i també és veritat que hi ha partits que s'aprofiten d'això per especular i estigmatitzar-nos", i afegeix que temps enrere hi havia "dues o tres vegades més" prostitutes, però que la persecució policial ha reduït el nombre. Ezquerra també critica, com Janet, l'ordenança de civisme que les victimitza i les persegueix.
Una qüestió "d'educació sexual"
Igual que Ezquerra i Janet, el Movimiento Democrático de Mujeres (MDM) també es defineix com a feminista però a diferència d'elles defensa l'abolició de la prostitució com a mesura favorable als drets humans, com detalla una de les seves membres, Cristina, a NacióDigital.
Segons el MDM, s'ha de treballar per l'abolició a través de l'educació sexual i no partint de mesures punitives. Cristina defensa que les polítiques de prohibició desemboquen en un augment del tràfic de dones i menors. Cristina xifra en un 90% les dones que exerceixen la prostitució i que estan vinculades a xarxes de tràfic de persones. I el 10% restant? "Defensarà que ho fa de manera voluntària, però si després analitzem quins perfils tenen aquestes dones, majoritàriament estan en situacions de vulnerabilitat o d'exclusió social", diu.
El MDM tampoc és partidari de regular la prostitució perquè fer-ho "implica que totes les dones poden prostituir-se perquè es converteix en una feina, això vol dir acceptar que totes les nenes tal dia podran vendre el seu cos". "Nosaltres no apostarem mai per regular les violacions a les dones, i els ajuntaments haurien de treballar en la línia de fer pedagogia".
Un debat obert
L'MDM ha estat impulsor de la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta, El PSC i JxCat són dos exemples de partits abolicionistes que s'han posicionat a Barcelona en aquesta línia, però l'activista remarca que en altres ciutats també tenen el suport dels comuns i d'ERC, per exemple. "El debat sobre la prostitució és molt transversal, per això costa trobar punts en comú", malgrat això, assegura que la intenció de l'MDM és acostar posicions per "guanyar espais" i acabar així amb la demanda. Aquesta visió però, xoca amb la del sector que aposta per una regulació que contempli acabar amb l'explotació laboral i vetlli per la seguretat de les mateixes treballadores.
Janet es defineix com a "anticapitalista i feminista" i assegura que precisament per això defensa la regulació del sector. "No es poden posar fronteres a la llibertat individual de decidir sobre el cos", demana. Assegura que exercir la prostitució li ha permès "sortir de la pobresa" i tot i que reconeix l'existència de l'explotació sexual, argumenta que mentre hi hagi prostitutes que ofereixen serveis sexuals lliurement és necessària una regulació per protegir els seus drets.
Cartells contra la prostitució a la façana d'un edifici. Foto: Adrià Costa
A més, critica que l'explotació sexual sigui l'única que genera debat, i que no passi el mateix amb l'explotació laboral. "Què passa amb les dones que treballen a la llar o fent tasques de neteja?", es pregunta.
"Crec que és important veure que la prostitució és un terreny de lluita per canviar, un espai on hem d'unificar-nos totes les dones per aconseguir un món on ningú hagi de sentir-se obligada a vendre la seva vagina o el seu cervell, o a casar-se o a treballar d'alguna cosa que no vol fer", defensa la feminista marxista italiana Silvia Federici en declaracions a NacióDigital, que aposta per una abolició de "tota mena d'explotacions, en tots els àmbits i sectors, no només en el sexual".
Segons Federici, la imatge de les treballadores sexuals està "degradada" des dels orígens del capitalisme, perquè "si el paper de la dona estava concebut com el de prestadora de serveis socials i sexuals sense pagar i de forma invisibilitzada, quan es fa per diners és quan es comença a criminalitzar aquesta pràctica". L'activista coincideix amb Janet però va una mica més enllà: segons ella, és el capitalisme el que "vetlla" perquè tots els homes tinguin garantit el dret al sexe a través de la prostitució, "el capitalisme ha robat el control de les vides de les dones, i la lluita és reclamar els processos importants de la nostra existència, com la procreació, la sexualitat, les relacions amb els altres...".
Així doncs, més enllà de les propostes electorals, el debat sobre la prostitució seguirà viu a Barcelona. Un debat que cada cop més veus aborden des d'un punt de vista de drets, allunyat de la moralitat.
Mentrestant, el debat entre la regulació i l'abolició es manté viu. Sense anar més lluny, aquest dissabte dues manifestacions, una abolicionista i una a favor de la regulació del treball sexual van coincidir al Raval.
Una pràctica alegal
La legislació espanyola deixa la prostitució al territori de l'alegalitat. La normativa la defineix com a exercici lliure si la persona que l'exerceix es queda amb el benefici de l'activitat. En canvi, es persegueix penalment la prostitució de menors o forçada i el lucre de qualsevol persona que es beneficiï de l'explotació sexual d'una altra.
El debat sobre la prostitució també ha arribat al terreny sindical. La creació del sindicat de "treballadores sexuals" Otras va provocar una diversitat de posicionaments. La UGT es nega a considerar la prostitució com una feina i l'emmarca dins les dinàmiques d'explotació sexual. CCOO ha fet una crida a la reflexió, posant sobre la taula el dret fonamental a l'associació sindical, mentre que la CGT Catalunya defensa la creació de sindicats de prostitutes. Fins ara la CNT no ha ofert un posicionament unànime, tot i que l'àrea de gènere del sindicat a Barcelona ha defensat l'organització de les prostitutes en sindicats. La COS celebra l'organització de les treballadores però considera que "qualsevol mesura que no s’ubiqui en un horitzó d’abolició no és progressista ni feminista".
Tot i que la competència és estatal, diversos municipis com Barcelona han impulsat ordenances que aborden la prostitució des de la via administrativa. L'ordenança de civisme del 2006 de la capital catalana -aprovada amb els vots de PSC i ERC i l'abstenció d'ICV, CiU i PP- prohibeix oferir o acceptar serveis sexuals al carrer.
L'aprovació de la llei mordassa va provocar que les multes a les prostitutes només s'interposessin en cas de desobeir alguna advertència
El 2012 entrava en vigor l'enduriment de l'ordenança, pactat per CiU i el PP. Un dels trets principals de la reforma era l'eliminació de l'amonestació prèvia per part de la Guàrdia Urbana a les persones que oferissin o paguessin serveis sexuals. També s'enduria el règim sancionador, especialment per als clients, amb multes de fins a 3.000 euros.
El govern d'Ada Colau arribava a l'Ajuntament amb el compromís de revisar globalment l'ordenança però ja el 2018 va reconèixer que la possibilitat estava en "punt mort". Amb tot, l'aprovació de la llei mordassa va provocar que les multes a les prostitutes només s'interposessin en cas de desobeir alguna advertència prèvia de la Guàrdia Urbana.
Les propostes del PSC i JxCat no vénen de nou. El juny del 2018 els socialistes ja van portar al ple municipal una proposta d'ordenança contra la prostitució, que va rebre els suports del PP i el PDECat. Ciutadans es va abstenir i Barcelona en Comú, ERC i la CUP van votar-hi en contra. La regidora de Feminismes, Laura Pérez, va acusar els socialistes de voler "vulnerar drets" de les prostitutes, infantilitzar-les i menysprear-les. Des de la tribuna, un grup de prostitutes celebrava que la iniciativa no tirés endavant.
"Soc una treballadora precària"
Una de les prostitutes que exerceix serveis sexuals a Barcelona és la Janet, portaveu del col·lectiu Putes Indignades. Considera "absurd" plantejar mesures contra la prostitució des de la política municipal després d'unes eleccions espanyoles en què el debat no ha estat sobre la taula, tenint en compte que és l'Estat qui en té les competències.
Per a Janet, el pecat original de l'ordenança de civisme és que té un caràcter "higienista" contra la prostitució. "L'ordenança vol eliminar tot el que no va bé a la marca Barcelona", diu. La portaveu de Putes Indignades fa 35 anys que es dedica a la prostitució i assegura que cobra entre 20 i 25 euros per servei. En aquest sentit, es defineix com a "treballadora precària" i denuncia que siguin les prostitutes de carrer les que estan sota els focus i no els amos dels locals on s'ofereixen serveis sexuals.
El manteniment de l'ordenança amb el pas de nous governs municipals fa que continuïn vigents normes com la que persegueix els meublés, aquells habitatges particulars on s'exerceix la prostitució. A la pràctica, segons la portaveu, això suposa que les prostitutes tinguin dificultats per aconseguir un pis de lloguer, a causa de la por dels propietaris a ser multats amb sancions de fins a 90.000 euros.
La prostituta i activista Paula Ezquerra és membre del sindicat de prostitutes de la Intesindical Alternativa de Catalunya (IAC) i lamenta que els anuncis fets pel PSC i JxCat siguin "pura propaganda electoral carregada d'estigmes". Segons Ezquerra, els partits utilitzen els comicis per "reforçar la imatge que les putes som víctimes, vulnerables, per condemnar-nos a la clandestinitat i fins i tot, controlar la immigració de dones que arriben al país". Celebra, però, que tenen la sort de ser combatives i d'haver-se organitzat per defensar que també existeixen i que també són ciutadanes.
"És veritat que la majoria de nosaltres som pobres, i també és veritat que hi ha partits que s'aprofiten d'això per especular i estigmatitzar-nos", diu Ezquerra
"És veritat que la majoria de nosaltres som pobres, i també és veritat que hi ha partits que s'aprofiten d'això per especular i estigmatitzar-nos", i afegeix que temps enrere hi havia "dues o tres vegades més" prostitutes, però que la persecució policial ha reduït el nombre. Ezquerra també critica, com Janet, l'ordenança de civisme que les victimitza i les persegueix.
Una qüestió "d'educació sexual"
Igual que Ezquerra i Janet, el Movimiento Democrático de Mujeres (MDM) també es defineix com a feminista però a diferència d'elles defensa l'abolició de la prostitució com a mesura favorable als drets humans, com detalla una de les seves membres, Cristina, a NacióDigital.
Segons el MDM, s'ha de treballar per l'abolició a través de l'educació sexual i no partint de mesures punitives. Cristina defensa que les polítiques de prohibició desemboquen en un augment del tràfic de dones i menors. Cristina xifra en un 90% les dones que exerceixen la prostitució i que estan vinculades a xarxes de tràfic de persones. I el 10% restant? "Defensarà que ho fa de manera voluntària, però si després analitzem quins perfils tenen aquestes dones, majoritàriament estan en situacions de vulnerabilitat o d'exclusió social", diu.
El MDM tampoc és partidari de regular la prostitució perquè fer-ho "implica que totes les dones poden prostituir-se perquè es converteix en una feina, això vol dir acceptar que totes les nenes tal dia podran vendre el seu cos". "Nosaltres no apostarem mai per regular les violacions a les dones, i els ajuntaments haurien de treballar en la línia de fer pedagogia".
Un debat obert
L'MDM ha estat impulsor de la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta, El PSC i JxCat són dos exemples de partits abolicionistes que s'han posicionat a Barcelona en aquesta línia, però l'activista remarca que en altres ciutats també tenen el suport dels comuns i d'ERC, per exemple. "El debat sobre la prostitució és molt transversal, per això costa trobar punts en comú", malgrat això, assegura que la intenció de l'MDM és acostar posicions per "guanyar espais" i acabar així amb la demanda. Aquesta visió però, xoca amb la del sector que aposta per una regulació que contempli acabar amb l'explotació laboral i vetlli per la seguretat de les mateixes treballadores.
Janet es defineix com a "anticapitalista i feminista" i assegura que precisament per això defensa la regulació del sector. "No es poden posar fronteres a la llibertat individual de decidir sobre el cos", demana. Assegura que exercir la prostitució li ha permès "sortir de la pobresa" i tot i que reconeix l'existència de l'explotació sexual, argumenta que mentre hi hagi prostitutes que ofereixen serveis sexuals lliurement és necessària una regulació per protegir els seus drets.
A més, critica que l'explotació sexual sigui l'única que genera debat, i que no passi el mateix amb l'explotació laboral. "Què passa amb les dones que treballen a la llar o fent tasques de neteja?", es pregunta.
Silvia Federici aposta per una abolició de "tota mena d'explotacions, en tots els àmbits i sectors, no només en el sexual"
"Crec que és important veure que la prostitució és un terreny de lluita per canviar, un espai on hem d'unificar-nos totes les dones per aconseguir un món on ningú hagi de sentir-se obligada a vendre la seva vagina o el seu cervell, o a casar-se o a treballar d'alguna cosa que no vol fer", defensa la feminista marxista italiana Silvia Federici en declaracions a NacióDigital, que aposta per una abolició de "tota mena d'explotacions, en tots els àmbits i sectors, no només en el sexual".
Segons Federici, la imatge de les treballadores sexuals està "degradada" des dels orígens del capitalisme, perquè "si el paper de la dona estava concebut com el de prestadora de serveis socials i sexuals sense pagar i de forma invisibilitzada, quan es fa per diners és quan es comença a criminalitzar aquesta pràctica". L'activista coincideix amb Janet però va una mica més enllà: segons ella, és el capitalisme el que "vetlla" perquè tots els homes tinguin garantit el dret al sexe a través de la prostitució, "el capitalisme ha robat el control de les vides de les dones, i la lluita és reclamar els processos importants de la nostra existència, com la procreació, la sexualitat, les relacions amb els altres...".
Així doncs, més enllà de les propostes electorals, el debat sobre la prostitució seguirà viu a Barcelona. Un debat que cada cop més veus aborden des d'un punt de vista de drets, allunyat de la moralitat.