Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Eleccions municipals 2019

La tensió entre Maragall i Artadi impacta de ple en el Govern

Els candidats d'ERC i de Junts per Catalunya intercanvien retrets en una campanya que prologa el pols d'un hipotètic avançament al Parlament mentre Puigdemont i Junqueras guarden, per ara, les formes

per Sara González / Oriol March , 13 de maig de 2019 a les 20:30 |
Elsa Artadi i Ernest Maragall, amb Ada Colau al debat de Betevé | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les convocatòries electorals acostumen a tensionar els governs de coalició. Els partits que els formen competeixen a les urnes i, invariablement, apareixen els retrets. En el cas de les municipals del 26-M, el pols ha arribat d'hora, i té en Ernest Maragall -cap de cartell d'ERC a Barcelona- i Elsa Artadi -número dos de Joaquim Forn en la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat)- els protagonistes. Les tensions entre els dos dirigents són evidents i coincideixen amb l'horitzó d'un avançament de les eleccions catalanes un cop es faci pública la sentència del Tribunal Suprem, prevista per a l'octubre. Per ara, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras mantenen el fair play i, sembla difícil que puguin confrontar projectes -i es retrobin virtualment- en el debat de TV3.

La mala maror es va evidenciar ahir al vespre en el debat de Betevé, on Artadi va llançar dards contra el candidat d'ERC tan carregats d'atac polític com de personal. I ha tingut continuïtat aquest dilluns amb dos missatges de Maragall: ha criticat "l'agressivitat gratuïta d'Artadi" i ha contemplat "governar en solitari" a la ciutat de Barcelona si acaba guanyant les eleccions del 26-M. La candidata de JxCat ha aprofitat el míting del vespre a Sarrià Sant-Gervasi per assegurar que sempre diu "el que pensa", i ha acusat el dirigent republicà de formar un "únic equip" amb Ada Colau. ERC, de moment, manté el perfil baix: cap alt dirigent -com és el cas del vicepresident Pere Aragonès- ha entrat al xoc amb JxCat. El cicle electoral, en tot cas, impacta de forma directa en l'estabilitat d'un executiu que ja ha patit per les desavinences existents al Parlament.


Quim Torra i Aragonès, president i vicepresident, tenen com a objectiu preservar la unitat de l'executiu, i en públic l'avançament electoral és una possibilitat descartada. Al mateix temps, però, ni ha dirigents de JxCat que acusen ERC de voler "forçar" eleccions al Parlament "si guanyen l'alcaldia de Barcelona" i superen JxCat arreu del territori a les municipals. Alts càrrecs de l'executiu, a banda, indiquen en converses privades que l'executiu "no disposa de rumb" més enllà de la sentència del Suprem. La lluita per l'hegemonia independentista és un dels flancs principals del 26-M, tenint en compte que ERC es va imposar a les espanyoles i JxCat aspira a triomfar en aquesta segona volta.

Els dards d'Artadi


El context és indestriable dels missatges que es fan servir en campanya. Artadi porta uns quants dies focalitzant missatges cap a Maragall. En una entrevista a Equinox, una ràdio francòfona establerta a Barcelona, va assegurar que el candidat d'ERC portava treballant a l'Ajuntament des del 1965 -la data correcta és 1969-, quan els pares de la candidata "no estaven ni casats". "Parla més dels Jocs Olímpics que del segle XXI", assenyalava diumenge des d'un míting a Gràcia. "Això no va de Maragall o Colau, això va de Colau i Maragall", ressalta sempre que pot en les rodes de premsa.

Artadi ha criticat Maragall per la seva edat, per parlar "més dels Jocs Olímpics que del segle XXI" i per considerar Forn "un ciutadà empresonat" en lloc d'un "pres polític"

La candidata de JxCat, a banda, ha estat crítica amb la manera com ERC defensa "eixamplar la base" de l'independentisme. S'agafa a un tuit del candidat republicà en el qual definia Forn com a "ciutadà empresonat". "Anem amb compte, que de tan eixamplar no eixamplem qui amaga que hi ha repressió", va reflexionar diumenge la número dos de l'exconseller d'Interior. A nivell de Govern, el més dur ha estat Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, que va insinuar que ERC "blanqueja" el PSC.

Margall vol confrontar amb Colau, però s'irrita amb Artadi

Per contra, Maragall centra els missatges dels mítings contra Ada Colau, a qui assegura que vol "substituir", però no carrega contra Junts per Catalunya. De fet, els republicans atribueixen els atacs que rep per part d'Artadi al fet que les enquestes els auguren uns mals resultats a Barcelona i avisen que aquesta hostilitat pot acabar anant en contra dels seus interessos a l'hora de forjar pactes i tenint present que governen plegats a la Generalitat. Durant el debat de Betevé, però, Ernest Maragall va acabar responent visiblement molest a Artadi assegurant que era "una vergonya" que fer una "interpretació falsa" acusant-lo de no considerar Quim Forn un pres polític.


Segons el candidat republicà, JxCat està caient en la desqualificació i l'"agressivitat gratuïta" en comptes de confrontar políticament amb arguments. Tot i això, ERC és conscient del desgast que pot patir si entra en una espiral de retrets amb la formació de Carles Puigdemont, amb la qual cosa el seu plantejament és seguir centrant la campanya en confrontar amb l'alcalessa Colau i deixar de banda el cos a cos dins del bloc independentista.  

Segons el candidat republicà, JxCat està caient en la desqualificació i l'"agressivitat gratuïta" en comptes de confrontar políticament amb arguments

També a nivell polític es van constatar diferències entre Artadi i Maragall, com ara en la regulació dels preus del lloguer via llei. Maragall va reivindicar que la consellera de Justícia, Ester Capella, està treballant en un decret -que va ser titllat per Ada Colau de "simbòlic"-, però Artadi va reblar que es tracta d'una mesura que no ha funcionat en altres ciutats europees. La tensió arriba fins al punt, que des d'ERC ja plantegen la possibilitat d'assumir el repte de governar en solitari si els pactes de segell "progressista i republicà" són impossibles pels vetos creuats dels comuns i JxCat, però també per les diferències entre els republicans i els dos possibles socis. 

Puigdemont, conciliador

Des de Waterloo, Puigdemont està desgranant un missatge més conciliador que no pas el de la número dos a Barcelona. En una roda de premsa organitzada per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), ha demanat que la legislatura sigui "llarga" -allunyant, així, la possibilitat d'unes eleccions anticipades, en les quals ell no tindria "cap interès" en ser candidat- i "suport" per a l'executiu que lideren Quim Torra i Pere Aragonès. "Segurament és el Govern que ho ha tingut més difícil en tota l'etapa autonòmica", ha reflexionat. En privat no falten dirigents de JxCat convençuts que els socis a Palau "provocaran la convocatòria d'eleccions" després de la sentència del Tribunal Suprem.

També ha tingut missatges d'escalf cap a Oriol Junqueras, líder d'ERC i candidat -com ell- a les eleccions europees. "M'agradaria que sortís de la presó immediatament", ha assenyalat el cap de cartell de JxCat, que ha revelat que la seva dona, Marcela Topor, ha anat a veure els presos dues vegades, inclòs Junqueras. "La relació que m'agradaria tenir amb ell és que fos escollit eurodiputat i pogués fer la feina", ha ressaltat Puigdemont, que ha anunciat que renunciarà a la restitució si pot exercir com a diputat al Parlament Europeu. En cap moment, avui, ha topat amb ERC per la suspensió de la investidura del 30 de gener del 2018, que encara cueja entre els dos grups i que és l'arrel de moltes de les tensions no resoltes encara els partits del Govern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació