Boya qualifica el 20-S com un «intent d'assalt» a les institucions catalanes

Els fets del 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d'Economia va ser un "intent d'assalt" a les institucions catalanes per part de la Guàrdia Civil. Així ho ha afirmat l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, investigada per desobediència al TSJC i que va presenciar els fets del 20-S, que ha declarat com a testimoni al Tribunal Surpem. Boya va ser present en les negociacions per a la sortida de la comitiva judicial, i va estar parlant amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per dirigir la desconvocatòria de la concentració.

La cupaire, segons ha relatat, ja va participar a les 8.30 de matí a la concentració davant del Departament d'Exteriors. Allà va comparèixer conjuntament amb el secretari general de CCOO, fins que posteriorment es va desplaçar davant de la conselleria d'Economia. Acompanyada d'un ambient "totalment festiu" i "pacífic", ha descrit, va arribar fins a la porta amb diverses autoritats, fins que la van informar que s'estava produint una altra operació policial: el setge a la seu de la CUP.

A preguntes de Marina Roig, advocada de Cuixart, Boya ha precisat que durant el matí ja hi havia els dos vehicles de la Guàrdia Civil aparcats davant de la porta d'Economia, amb una trentena de periodistes a sobre. Vuit o nou hores després, ha afegit, ella mateixa va ser qui hi va pujar -els vehicles continuaven al mateix lloc i ja estaven malmesos, ha precisat-, tot i que per recordar, a petició de Sànchez i Cuixart, que s'estava realitzant un acte de desobediència civil no violenta. En aquell moment, ha dit, hi havia milers de persones concentrades i diversos grups de joves.

"Vam considerar que pujar al sostre d'un dels dos vehicles de la Guàrdia Civil era un bon lloc per dirigir-nos a la gent concentrada i recordar que havíem de mantenir sempre una actitud pacífica, que es protestava per la no violència, i que era importantíssim mantenir allò, perquè crèiem que justament aquesta intervenció policial buscava justament el contrari", ha remarcat. Va ser per aquest motiu que va accedir a cridar a la desconvocatòria, tot i que després d'una discussió amb Cuixart i Sànchez. 

L'exdiputada ha admès que ella era partidària de no desconvocar per no coartar la llibertat de manifestació, tot i que els líders de l'ANC i Òmnium insistien en aquesta necessitat, ja que les persones seguien congregades ja passada la matinada. Fins que no es va acordar que es realitzaria una nova convocatòria per al dia següent, no va accedir a desconvocar.

El setge a la seu de la CUP, un acte "il·legal"

L'exdiputada ha puntualitzat que durant aquell dia es va produir també el setge a la seu de la CUP. Un fet "il·legal", ha afirmat, i un "atemptat contra els drets del partit", que el jutjat d'instrucció 9 de Barcelona està investigant. 

El fet concret que s'està instruint, però, no és l'intent d'accés al local de la CUP, que finalment no es va produir perquè els agents no van aconseguir ordre judicial. Sinó un possible delicte de coaccions greus, ja que la seu va quedar rodejada per dos cordons policials -un al carrer Marina i l'altre a Entença-, i cap dels treballadors va poder realitzar les tasques habituals previstes. 

Contractació de publicitat i actuacions judicials

A preguntes del lletrat Jordi Pina, el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, ha assegurat que sempre es van complir “escrupolosament” tots els requeriments que es van realitzar prèviament a l’1-O, tot i que les diligències portades a terme per la Guàrdia Civil durant els dies 20 i 21 de setembre no es van informar a la Generalitat. 

En qualsevol cas, ha afegit, l’exconseller de la Presidència Jordi Turull sempre els havia posat de manifest la “necessitat de prestar tot el suport a les comitives judicials, sempre que hi hagués registres”. 

Pel que fa a la publicitat de l’1-O, ha assegurat que “no consta en cap registre”, i que la publicitat que va sortir a TV3 i Catalunya Ràdio -que ha desvinculat de la campanya Civisme- mai es va tramitar a través de contracte, motiu pel qual ja s’ha iniciat una revisió de l’expedient. 

Renúncia de Puigneró i presència d'Ibarretxe

Qui finalment no ha hagut de comparèixer és el  conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que estava citat com a testimoni per la defensa de Turull, per la seva responsabilitat al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). 

Per altra banda, l'exlehendakari Juan José Ibarretxe ha assistit aquest dilluns al judici com a públic, amb l'única intenció de donar "una abraçada" als presos, ha assegurat, a qui anteriorment ha visitat als centres penitenciaris. Ibarretxe acaba d'arribar dels Estats Units d'impartir classes a universitats de Nevada i Califòrnia, com a president d'Agirre Lehendakaria Center d'estudis socials i polítics.

Advocats de l'1-O, citats dimarts

Ja l'endemà, el dia 14, iniciarà la sessió Ramon Font, com a portaveu de la plataforma Escoles Obertes que van organitzar activitats als centres just abans de l'1-O. També hi serà la filòsofa i membre de Peu de Pau, Marina Garcés, que apareix mencionada a un atestat de la Guàrdia Civil. A més, hi haurà testimonis que explicaran els fets del 25 de setembre de Badalona, on Cuixart va intercedir quan la guàrdia urbana requisava cartells. 

La defensa de Cuixart també ha optat per demanar que testifiquin advocats que estaven presents a diferents centres electorals l'1-O. És el cas de Lluís Matamala (Sant Joan Vilatorrada), Sílvia Carmona (Callús), Jaume Pich Maciá (Sant Miguel de Castellgalí), Mercè Torras (Fonollosa). I també altres votants presents en aquests i d'altres centres, també de la ciutat de Barcelona. Serà també al Suprem Jordi Pesarrodona investigat a un jutjat de Manresa per posar-se a protestar al costat d'un guàrdia civil amb un nas de pallasso. 

Testimoni d'exmembres de la mesa, tots investigats

La sala també escoltarà dimarts els testimonis proposats per la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Entre ells, Pere Sol Ordis, que és lletrat del Parlament i que va exercir funcions de secretari general entre octubre de 2015 i octubre de 2016. També està citada Mercè Arderiu, que és lletrada del Parlament. 

A la tarda, la previsió és que els últims testimonis siguin quatre dels exmembres de la mesa del Parlament amb Forcadell: Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Lluís Guinó. Fins a finals del 2018, van estar investigats també al Tribunal Suprem però, finalment, la seva causa es va enviar al TSJC on estan acusats de desobediència i pendents de judici pels fets mateixos fets que Forcadell. 

Pendent de resoldre les llibertats i el suplicatori 

El tribunal confia acabar la fase testificat el dilluns 20 de maig i reserva el 21 perquè els cinc presos electes (Junqueras, Sànchez, Turull i Rull al Congrés i Romeva al Senat) puguin sortir de la presó per anar a acatar la constitució presencialment i prendre possessió del càrrec. A partir del 22, doncs, el judici entraria en una nova fase: la pericial. 

A més, el dilluns els set magistrats podrien resoldre la petició que tenen sobre la taula per deixar en llibertat els cinc electes i començar a tramitar l'autorització a les cambres espanyoles (suplicatori) per tal que els permeti seguir amb el procediment judicial. 

La Fiscalia i Vox ja s'han oposat a totes dues peticions. El ministeri públic entén que per assegurar que el judici acaba s'ha de mantenir la presó provisional i també que no cal iniciar el tràmit del suplicatori perquè entén que és una eina legal pensada per abans de començar a investigar algú i no per aquest cas, on fa un any que estan processats i amb un judici en marxa.