Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista: eleccions municipals 2019

Miquel Pueyo: «Un pacte amb el PSC és inversemblant. La seva alternativa és només el bloc del 155»

El candidat d'ERC a Lleida assegura que caldrà fer una auditoria a la Paeria i situa l'educació, les polítiques socials i la innovació com a eixos prioritaris del programa

per Àlvar Llobet, Lleida, 13 de maig de 2019 a les 06:53 |
Miquel Pueyo, candidat d'ERC a Lleida | Àlvar Llobet
El doctor Miquel Pueyo (1957) aspira a ser el nou alcalde de Lleida. Ho fa amb ERC, el partit en el qual milita des de 1988. Assegura que la ciutat té l’oportunitat històrica de fer un canvi polític després de 40 anys de governs socialistes, per bé que ho vol fer amb un lideratge horitzontal, “fent xarxa de lleialtats”. Sense pretensions de protagonisme, Pueyo impulsa una campanya electoral tranquil·la i educada, sense estridències ni agressivitat, però amb crítiques als executius socialistes, amb qui assegura que no pactarà per formar govern. Les ferides de l'1-O i el projecte esgotat en són algunes de les raons. 

- Ja hem entrat en campanya electoral. Què n’està aprenent de tot plegat?


- Tinc l’oportunitat de confrontar amb la realitat algunes de les teories que explico als meus alumnes a la universitat. Mantinc també un interès per la comunicació i per la representació de la política en la ficció televisiva, i ja dubto de si la política influeix sobre el periodisme i la ficció o és a l’inrevés. D’altra banda, he de dir que no he hagut de revisar cap de les piulades que he fet a Twitter i això em fa sentir una sensació de certa coherència.  

- El fet de ser candidat l’obliga a mossegar-se més la llengua?

- A vegades és a l’inrevés perquè necessito subratllar rotunditats que en la vida quotidiana no expressaria. He d’explicitar idees amb més freqüència, per bé que les pautes ètiques que jo segueixo, que estan vinculades a l’estoïcisme clàssic i al budisme, apunten que parlar per parlar no té cap sentit. Escorxar algú que no és present, furgar en la xafarderia o provocar crispació i agressivitat acaba per desgastar l’individu. Me’n mantinc al marge.

- Aposta per la conciliació laboral i familiar. Ho porta bé?


- Ho estic combinant bé, sí. A la candidatura hi ha una elevada presència femenina, i elles em demanen que posi en valor aquesta qüestió, perquè val la pena. Un alcalde no ha d’estar donant tombs de matinada anant a sopars... la manera de funcionar ha de ser més senzilla i propera al model de gestió política europeu i escandinau. Escolti, a les dotze de la nit no s'ha d’estar fent debat polític!

No crec en el model del líder que exigeix confiança cega i que necessita fer exhibicions gratuïtes de força. No em provoca cap morbo la idea de marcar una època


- Ha expressat públicament que vostè no creu en els models dels grans líders.

- Cert. No crec en el model del mascle alfa que exigeix confiança cega i que necessita fer exhibicions gratuïtes de força. El lideratge piramidal m’incomoda. Prefereixo l’inspirador, aquell que sap crear una xarxa de lleialtats mútues i fins i tot d’estima. Crec que tinc la capacitat de treure el millor dels meus equips i agraeixo que se’m facin crítiques argumentades.

Això que diu trenca amb un relat de líders lleidatans; de Siurana a Ros.

- A mi no em provoca cap mena de morbo la idea de marcar una època. No m’agradaria aquest titular.

- No vol passar a la història?

- Hi ha gent que vol passar a la història i al final la història els passa per sobre. Jo el que vull és ser valorat i recordat per la gent que estimo, i no tinc pretensió de controlar el llegat i garantir la imatge que quedarà de mi. Vostè creu que d’aquí 100 anys algú es preguntarà per les diferències entre Siurana, Ros o Larrosa? El fet de no creure’m un personatge providencial també em treu pressió.

- Quina serà la primera mesura que prendrà si acaba essent el paer en cap de Lleida?

- Dedicarem temps a avaluar la situació interna de la Paeria, i caldrà fer una auditoria. Pel deute que hi ha i per les empreses en les quals hi participa el consistori. Un cop fet això s’haurà d’explicar a la ciutadania i obrir el debat públic i la consulta. Marcarem prioritats.

Dedicarem temps a avaluar la situació interna de la Paeria, i caldrà fer una auditoria. Pel deute que hi ha i per les empreses en les quals hi participa el consistori


- Té clar quin organigrama de regidors tindrà?

- La nostra llista és representativa de les diverses “Lleides”, i és molt potent en l’àmbit de les polítiques socials. No tinc encara l’equip pensat perquè és probable que s’hagi d’entrar en una negociació amb altres grups després de les eleccions. No obstant, a la candidatura hi ha gent capaç d’encapçalar àrees que no es vinculen directament amb les professions de cadascú, i també compto amb els tècnics de la Paeria, que són competents i se’ls hi ha de donar confiança. El que sí que tinc clar és que ens trobarem molts projectes i estudis que no s’han executat i altres qüestions que no s’han implantat perquè no hi ha hagut coratge polític.

- Com quines?

- En la mobilitat, per exemple. A Lleida s’ha anat resolent el tema amb un parell de carrils bici i algun endoll per cobrir el tràmit de l’aposta del vehicle elèctric. El problema és més de fons perquè hem de tenir clar que el canvi climàtic comença a afectar i que al motor d’explosió li queden pocs anys. Lleida ha de ser una ciutat on primer es camina, després es va en bicicleta, després amb transport públic i finalment amb el vehicle. S’han de completar carrils bici, potenciar el transport públic, crear vies verdes i no estimular la pràctica del cotxe. Cal valentia per fer això.  

- Com ho fa vostè?

- Camino molt. Caminant es veuen les coses de manera diferent. A la feina hi vaig a peu, l’autobús l’uso de tan en tan i agafo taxis quan he d’anar lluny o vaig carregat. Tinc un cotxe però l’utilitzo molt poc. Si visqués fora de la ciutat és evident que l’hauria d’agafar més, però també agrairia l’existència de pàrquings que permetessin deixar el vehicle i una xarxa de transport públic prou bona com per moure’m amb facilitat per Lleida. No pot ser que ara es produeixin col·lapses de trànsit cada dia.

- Què proposa en matèria educativa?

- Els ajuntaments podem fer molt en educació tot i que no en tinguem les competències. Proposo un pacte de ciutat entre partits, sindicats i ampes per establir un full de ruta que ens permeti revisar el mapa escolar de la ciutat. Amb el conseller Bargalló ja hi he parlat. L’escola primària de Lleida, tan la pública com la concertada, té un problema amb la segregació i un repte en augmentar l’equitat. Potser ens hem de plantejar la desaparició o la refundació d’algun centre, però això cal fer-ho en base a un projecte sòlid i consensuat. També hem d’aconseguir reduir la bretxa de qualitat i d’atenció educativa entre els nostres escolars.

- I a nivell cultural?

- Fa anys que la Paeria ha renunciat a impulsar la cultura. Només cal veure la descoordinació entre La Llotja, l’Auditori i l’Escorxador per adonar-se de la despreocupació de l’executiu local. Hem de garantir que els serveis funcionin bé i, sobretot, no limitar la creació com s’ha estat fent fins ara. La cultura ha de generar un grau de molèstia a la societat i, en especial, al poder. Negar-li aquest caràcter és reduir-la a mera fanfàrria d’acompanyament. Les entitats han de pensar i proposar i no han d’estar submises a les ajudes que es donen des de l’ajuntament, que ho ha volgut tutelar tot. La Paeria ha volgut ser més que la ciutat.

- Vostè contempla una negociació amb altres formacions després de les municipals.

- La nostra missió és liderar o coliderar un canvi d’inspiració republicana, i això vol dir, entre altres coses, posicionar-se contra el bloc del 155. L’expectativa d’haver-nos de posar d’acord amb altres formacions existeix de la mateixa manera que el PSC només té l’alternativa de pactar amb Cs i PP per seguir governant. Aquesta relació política entre Larrosa i Ribes la veig com dues persones s’abracen per intentar salvar-se i al final s’acaben ofegant els dos. Després de passar per les urnes veurem qui té legitimitat per liderar la ciutat.

L'1-O va deixar ferides a la societat lleidatana, i després del paper del PSC no es pot plantejar un pacte post-electoral. Al partit li convé anar una temporada a la banqueta


- Serà alcalde només si guanya les eleccions?

- Tenim l’aspiració de ser la llista més votada, però no necessàriament ha de ser alcalde aquell que hagi estat més votat. Haurem de parlar amb les forces sobiranistes i implicar-nos en el canvi polític a la ciutat. La nostra responsabilitat és històrica.

- Per tant, vostè no pensa pactar cap acord de govern amb el PSC

- El que ha passat en els darrers tres anys a Catalunya defineix uns espais de joc polític que han distanciat clarament les forces del 155 i les independentistes. Jo em llevo cada dia pensant que el president del meu partit és a la presó i la secretària general a l’exili, i en el cas de Lleida, penso en el senyor Sirvent i en la parada cardíaca que va patir després de rebre una puntada als genitals per part d’un policia. Els fets de l’1-O van ferir la societat. L’alcalde de Lleida va dir que l’actuació policial havia estat proporcional i ningú del seu equip va tenir la decència de sortir al carrer per saber què estava passant. La curació d’aquesta ferida ha de passar pel reconeixement dels fets, l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, i és en aquest context que no es pot parlar d’un pacte de govern amb el PSC. És inversemblant arribar a un acord amb els socialistes. Això no vol dir que ERC tanqui la porta al diàleg amb el PSC en altres àmbits. A la Paeria cal parlar de tot i amb tothom, i alguns projectes de ciutat com el POUM requereixen consensos amplis.

- Els socialistes diuen que s’entendran amb vostè...
 
- Jo vaig col·laborar amb els governs tripartits, però el projecte del PSC per a Lleida està desgastat i al partit li convé passar una estona a la banqueta. Insisteixo que a la ciutat hi ha ferides no tancades després de l’1-O, i des de la Paeria s’ha d’ajudar en aquesta línia. El PSC no pot fer aquest paper.  

- De quina manera creu que influiran les eleccions europees en els comicis municipals?

- Les eleccions europees han pres rellevància per les circumstàncies polítiques que viu Catalunya. Sóc dels que pensen que el meu país és més important que el meu partit, i em dolen les trifulgues entre ERC i el PDECat. El sector convergent ha pressionat molt per afavorir la unitat, però crec que això s’ha de produir mitjançant projectes i no com una condició prèvia. No obstant, vull que a Oriol Junqueras i a Carles Puigdemont els hi vagi molt bé a les urnes.

- Li preocupa la fragmentació de l’independentisme a Lleida?

- Totes les opcions polítiques són respectables i no entraré a discutir la legitimitat del procés de Primàries. Davant d’aquest escenari de fragmentació de l’independentisme estic segur que l’elector tindrà l’olfacte necessari per a fer possible el canvi polític a Lleida.

Totes les candidatures independentistes són legítimes, però estic segur que l'elector tindrà l'olfacte necessari per a fer possibles el canvi polític a Lleida



- Reivindica ERC com el vot útil?

- No. Em fa angúnia aquest terme perquè implica una manca de respecte cap a la resta de partits i també caps als votants. El meu vot val igual que el seu i que el de tots els ciutadans. No obstant, sí que reivindico la capacitat d’intuïció de les societats quan hi ha l'oportunitat d’un canvi, i no vull que s'interpreti que parlo en nom de tot un poble. A Catalunya se n’ha abusat molt d’aquesta generalització.

- L’independentisme ho ha fet molt.

- Sí, i em molesta aquesta apropiació del conjunt del país. El poble és una suma d’individus que formen una societat i que expressen lliurement la seva opinió. En això sóc molt respectuós. A Catalunya ens han sobrat profetes i intèrprets de la voluntat de la ciutadania que han parlat amb molta immodèstia i després no han tingut la humilitat d’admetre els errors en els seus pronòstics.

- Alguns candidats el volen encasellar en la vella política. Li molesta?

- Vaig néixer l’any que li van posar motor al Marraco, i no em molesta que em recordin l’edat. És evident que no tinc 18 anys, però experimento els avantatges de la maduresa després d’una vida heterodoxa que m’ha portat a tenir ara dues filles petites. Vella política? Sempre he tingut clar que la política no havia de ser la meva professió, i després de les etapes a les institucions he tornat a la meva feina. La tinc i m’agrada fer-la. No he hagut de recórrer mai a les portes giratòries.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació