Procés català

Quim Torra, any 1: de la tria inesperada al «momentum» de la sentència

El president de la Generalitat compleix el primer aniversari a Palau a les portes de declarar per desobediència al TSCJ i immers en un cicle electoral que marcarà el rumb del procés

per Oriol March, 14 de maig de 2019 a les 06:00 |
Quim Torra, moments després de ser escollit pel Parlament | Adrià Costa
"Senyores i senyors diputats, que tinguem sort en el camí que seguim a partir d'avui. El camí de la llibertat, la justícia i la república. Tot és ara i res. Per Catalunya i per la vida". Aquestes van ser les últimes paraules de Quim Torra en el discurs dirigit al Parlament durant la segona sessió del debat d'investidura, fa tot just un any. L'independentisme, després d'una nova onada de repressió i d'una tanda de tensions internes, ja disposava d'un president destinat a formar un nou Govern i acabar amb el 155.

No ha estat un any senzill per a Torra, definit per a tothom qui l'ha tractat com una "bona persona" que ha hagut d'afrontar un dels períodes polítics més complexos de la història recent del país. Aquests han estat els deu episodis que han marcat una presidència que té el principal horitzó en la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents encausats per rebel·lió, sedició, malversació de fons públics i desobediència.

Tria des de l'exili

Quim Torra i Carles Puigdemont, en una reunió a Berlín Foto: ACN


Quim Torra va ser la quarta opció de JxCat per a la presidència de la Generalitat. A la suspensió de la investidura de Carles Puigdemont per part del màxim dirigent del Parlament, Roger Torrent, s'hi va sumar després l'acció repressiva de l'Estat, que va impedir dues investidures de Jordi Sànchez i també la de Jordi Turull, a qui el Tribunal Suprem va empresonar entre la primera i la segona sessió del debat parlamentari. La urgència per desactivar el 155 va fer que Puigdemont accelerés el relleu i escollís Torra, de perfil nítidament independentista i un dels més ferms partidaris de la seva restitució. El cordó umbilical entre els dos no s'ha trencat en cap moment de la legislatura.

De fet, l'expresident segueix participant en reunions setmanals a Palau per videconferència i monitoritza bona part de les grans decisions estratègiques que pren el Govern. Torra s'ha desplaçat sovint a l'exili -primer a Berlín, després a Waterloo- de la mateixa manera que també ho ha fet a Lledoners, Mas d'Enric, Soto del Real, Alcalá Meco i, al principi del mandat, a Estremera. Quan li pregunten quin seria el moment més feliç de la seva presidència, respon amb la imatge del retorn de Puigdemont i el Govern de l'1-O a Palau. De fet, les primeres paraules després de ser investit les va dedicar a l'expresident, amb qui no ha exhibit fissures com sí han fet altres dirigents de JxCat.

L'aposta per la restitució, però, ha viscut un gir aquest mateix dilluns amb l'anunci de l'expresident de la Generalitat de deixar l'acta com a diputat al Parlament -indispensable per revalidar el càrrec- si pot exercir com a membre de l'Eurocambra. De la situació n'ha culpat la suspensió dictada per Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, i ha exihibit un to conciliador amb ERC, a qui el seu espai polític ha culpat sempre de no haver promogut prou les mesures necessàries per investir-lo a distància.
Diàleg amb l'Estat

Sánchez i Torra, reunits al Palau de Pedralbes el 20 de desembre de l'any passat.


L'arribada de Torra a Palau va coincidir en el temps amb la de Pedro Sánchez a la Moncloa després de la moció de censura. La primera gran decisió en la qual va participar el president a nivell de partit va ser, precisament, si els diputats del PDECat feien costat o no a la maniobra per tombar Mariano Rajoy després de la sentència del cas Gürtel. Amb Sánchez es plantava a la Moncloa un dirigent -teòricament- més dialogant que el líder del PP, però que al mateix temps havia fet costat a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. La primera reunió entre els dos va ser el 9 de juliol de l'any passat, amb l'únic acord de seguir parlant. Quan es va entrar en concrecions, tot es va esquerdar.

Així es va constatar a partir del desembre, quan la Generalitat i l'Estat van encetar un acostament que va culminar amb la cimera al Palau de Pedralbes, de la qual en va sortir un breu comunicat que indicava un nou temps de diàleg. Torra volia que un relator -a poder ser internacional- supervisés les converses, però Sánchez va trencar les negociacions en veure les crítiques de la nova dreta extrema -reunida a la Plaza Colón- i va allunyar-se de l'independentisme. Al seu torn, tant el PDECat com ERC van votar en contra de la tramitació dels pressupostos del PSOE i el final de la legislatura es va precipitar amb la convocatòria d'eleccions anticipades del 28-A, amb victòria de Sánchez. Torra va estar en contra, com Puigdemont, de l'última proposta negociadora.

La relació de Torra amb la monarquia, l'altra gran institució de l'Estat, ha estat especialment complicada. Han coincidit en diversos actes -l'últim d'ells la inauguració de l'Automobile a Barcelona-, però la Generalitat ja no assisteix a esdeveniments organitzats per la Casa Reial ni la convida en els propis. En la primera trobada des que és president, el dirigent de JxCat li va entregar l'informe sobre la violència policial de l'1-O i el llibre del fotoperiodista Jordi Borràs que va retratar la jornada del referèndum. El discurs del 3-O encara cueja, i Felip VI ho arrossegarà tot el mandat.
El rumb del procés

Segona reunió de l'espai de diàleg al Palau de la Generalitat Foto: Julio Díaz / Junts per Catalunya


Torra és el dirigent de l'independentisme institucional que més defensa en públic el mandat de l'1-O i la necessitat de "fer efectiva la República". Ha posat en marxa el consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social Constituent, liderat per Lluís Llach, i assenyala que la seva prioritat és culminar el que es va deixar a mitges la tardor del 2017. "Ho vam fer i ho tornarem a fer", assegura sovint. De moment ja té una querella per desobediència que el portarà a declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aquest dimecres, en plena campanya electoral. En tot cas, malgrat les reunions discretes que hi ha hagut a Palau amb tots els actors de l'independentisme, no hi ha un full de ruta unitari, un encàrrec que podria passar a mans del Consell per la República de Puigdemont, que suma uns 70.000 suports ciutadans.

El president ha fet bandera del diàleg i ha posat en marxa una mesa de partits específica que inclou el PSC, encara sense fruits concrets però que suposa un canvi de rasant respecte l'anterior legislatura. El referèndum acordat segueix al damunt de la taula, però Sánchez no s'avé a negociar-lo, i res fa indicar que l'accepti en el curt termini. El proper embat és el de la sentència del judici de l'1-O que s'està celebrant al Tribunal Suprem i del qual depèn el futur de la legislatura. De moment, Torra no ha desplegat la "marxa pels drets civils i nacionals" que va anunciar en una conferència el 4 de setembre de l'any passat.
L'aniversari de l'1-O

Quim Torra i Roger Torrent en l'aniversari de l'1-O Foto: ACN


Un dels moments més difícils de gestionar per a Torra va ser l'aniversari de l'1-O. El dia el va començar a Sant Julià de Ramis, el municipi on havia de votar Carles Puigdemont i un dels que va rebre amb més força la violència policial, i va pronunciar una frase que l'oposició -i sectors més pragmàtics de l'independentisme- encara li retreuen: "Apreteu, i feu bé d'apretar". Es referia als "amics" dels comitès de defensa de la República, que en aquell moment tallaven carreteres i vies de tren arreu del país per commemorar el primer aniversari del referèndum. El dia el va tancar al Parlament, on va rebre xiulets per part de membres dels CDR per no haver desplegat el mandat de l'1-O. Se'l va veure especialment trist en dirigir-se a ells després de l'acte a les portes de la cambra.
Remor als Mossos

Quim Torra i Miquel Buch, amb agents dels Mossos d'Esquadra Foto: ACN


La jornada d'aniversari de l'1-O va acabar amb càrregues policials i enfrontaments entre els Mossos i els manifestants independentistes, que ja havien tingut problemes el cap de setmana anterior en una concentració convocada pel sindicat ultra Jusapol. Poc després, en la commemoració del dia de la Constitució, hi ha haver noves topades entre membres dels CDR i manifestants de Vox que van derivar en càrregues de la policia catalana, una de les quals -a causa d'un projectil de foam- va causar ferides a una diputada de la CUP, Maria Sirvent. La situació va provocar una reunió entre Torra i el conseller d'Interior, Miquel Buch. Els canvis als Mossos van arribar aviat.

La gestió de la pancarta de Palau i de la retirada de la simbologia a favor dels presos ordenada per la Junta Electoral també va tensionar la relació entre Presidència i Interior. Hi va haver queixes per l'entrada del cos a escoles públiques per treure llaços. Al principi del mandat, Torra va voler que el major Josep Lluís Trapero tornés a ocupar el seu lloc al capdvant dels Mossos, però va preferir preparar la seva defensa davant l'Audiència Nacional. Després es va convertir en un dels testimonis claus al Suprem, on va revelar que la tardor del 2017 disposava d'un pla per detenir tot el Govern si ho hagués reclamat la justícia un cop proclamada la independència.
Equilibris (i sortides) al Govern

Quim Torra, amb les noves conselleres de Presidència i Cultura i les seves antecessores Foto: ACN


Torra no va poder disposar del Govern que havia triat per l'acció repressiva de l'Estat, que va vetar els presos i els exiliats quan Mariano Rajoy es va negar a signar els nomenaments de Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín. Això va fer que, davant la necessitat d'aixecar el 155, el president optés per reemplaçar-los per dirigents sense causes obertes. Els seus dos principals suports, en l'espai de JxCat, van ser durant molts mesos Elsa Artadi -Presidència- i Laura Borràs -Cultura-, que finalment ha acabat en llistes electorals i sortint del Govern. Abans ho havia fet Ernest Maragall, reemplaçat per Alfred Bosch a Acció Exterior en fer el salt invers de Bosch cap a Barcelona.

Quina és la relació entre JxCat i ERC? No és precisament senzilla. Fonts governamentals, però, indiquen que és "millor" a l'executiu que no pas al Parlament. La legislatura va estar a punt de saltar pels aires amb la suspensió dels diputats encausats, i només una reunió d'urgència va salvar els mobles a última hora. La desconfiança és palpable entre les dues principals formacions de l'independentisme, també perquè existeixen discrepàncies sobre l'estratègia, però de moment els dos aposten en públic perquè la legislatura sigui de quatre anys. Serà complicat.
Debilitat al Parlament

Quim Torra i Inés Arrimadas, en una sessió del ple del Parlament Foto: ACN


Una votació resumeix la situació de debilitat que viu Torra al Parlament. El PSC va presentar una moció que demanava al Govern convocar eleccions o bé sotmetre's a una qüestió de confiança, i va ser aprovada amb el suport de l'oposició. Cal tenir en compte -i aquest és un detall que ha definit la legislatura- que JxCat té quatre vots que no es poden comptabilitzar -Rull, Turull, Jordi Sànchez i Puigdemont- perquè no els va substituir després de la suspensió emesa pel Suprem. Una situació numèrica que dificulta les votacions al Govern i a la qual cal sumar que la CUP s'ha situat a l'oposició.

El principal retret de Ciutadans, PSC i PP, així com també dels comuns, és que el Govern "no governa". L'executiu de Torra i Aragonès no ha presentat els pressupostos per al 2019 i segueix governant amb els comptes del 2017 prorrogats. El president també ha rebut crítiques per la gestió dels serveis públics, protagonistes de vagues durant l'últim any i per la qual cosa ha hagut de comparèixer al Parlament. L'horitzó incert del procés i la gestió de la sentència del Suprem poden precipitar els esdeveniments.
Judici de l'1-O

Quim Torra, durant la primera jornada del judici al Tribunal Suprem Foto: Pool Efe


És l'epicentre de la legislatura. Torra s'hi va desplaçar en la primera jornada per presenciar des de la sala segona del Tribunal Suprem com arrencava el judici contra nou dirigents independentistes acusats de rebel·lió, malversació de fons públics i desobediència pel referèndum. És icònica la seva imatge saludant des de la zona del públic a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L'acció exterior del president, que li ha costat crítiques de l'oposició quan va anar a Eslovènia i va reivindicar l'exemple del país balcànic, s'ha centrat en explicar la repressió de l'Estat i l'anomalia que suposa el judici. Assegura que l'opinió internacional està virant.

En les últimes setmanes el procés al Suprem ha generat menys interès mediàtic, perquè la fase de testimonis porta moltes sessions centrant-se en policies i votants, però a mida que s'acosti el final tornarà a guanyar presència. Especialment en el torn de les últimes paraules dels encausats i els informes finals de les defenses i de la Fiscalia. Torra tornarà al Suprem per fer costat els dirigents independentistes, amb alguns dels quals comparteix projecte al voltant de la Crida Nacional per la República, com és el cas de Sànchez, el seu president i ara també cap de files de JxCat a Madrid.
Eleccions espanyoles, municipals i europees

El president de la Generalitat, Quim Torra, a Roses Foto: Laura Gómez / Junts per Catalunya


Torra va viure la seva primera campanya com a president aquest 28-M. Es va implicar a fons en l'estratègia de JxCat, que enarbora la bandera dels "tres presidents": Torra, Puigdemont i també un recuperat Artur Mas. Després dels comicis ha ofert "diàleg sense condicions" a Sánchez, i també s'ha mostrat preocupat pels primers contactes entre el líder del PSOE amb PP i Ciutadans. En la campanya de les municipals i europees també tindrà protagonisme -el seu equip assegura que té peticions de molts alcaldes de JxCat per anar a actes locals- i s'encarregarà de desplegar argumentari contra l'Estat.
La sentència

El president de la Generalitat, just abans del judici Foto: Govern


La decisió de Manuel Marchena sobre els nou encausats marcarà el futur de la legislatura. Torra ja ha deixat clar que no acceptarà una sentència condemnatòria i que, quan arribi, portarà al Parlament una proposta basada en el dret a l'autodeterminació. La declaració d'independència va estar damunt la taula en reunions mantingudes a l'estiu, així com també un nou referèndum unilateral en les últimes setmanes. Un dels escenaris que hi ha damunt la taula és el de la convocatòria electoral, però tampoc es descarta una "remodelació a fons de l'executiu". En tot cas, però, Torra aspira a que el moment de la sentència sigui el nou "momentum" que, segons ell, necessita l'independentisme per culminar el trajecte.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació