El ping-pong de la campanya

"Doncs jo crec que governaran junts", reflexiona un jubilat de Sants just en acabar el míting. Ha aguantat estoicament sota un sol de justícia. "Ja, però qui serà l'alcalde: Colau o Maragall?", li diu la seva interlocutora posant-se la mà al front fent de visera per protegir-se la vista. "Doncs no ho sé, la veritat, però vaja, si van en contra de l'Ibex 35, a mi ja m'està bé", resol. I afegeix en la diagnosi: "Pot ser qualsevol dels dos". El duel entre l'alcaldable d'ERC i la candidata dels comuns és, en els darrers dies, motiu de conversa dins i fora dels partits. 

La paradoxa de la campanya és que dos aspirants que pugnen per l'alcaldia s'hagin d'esbatussar políticament per, després de l'escrutini, rebaixar el suflé i asseure's per explorar si és possible una entesa. Acabat l'acte electoral al Parc de l'Espanya Industrial, Ernest Maragall recupera una vella tradició familiar, que és la de jugar al ping-pong. El seu rival: el president del Parlament, Roger Torrent. Resultat: 11 a 6 a favor de l'alcaldable. 

Però la partida és només un assaig de l'autèntica partida de tennis taula que s'està lliurant. Colau diu que ERC pacta amb la "dreta" de Junts per Catalunya. Maragall carrega contra l'"ambigüitat" dels comuns. Colau assenyala que el candidat d'ERC porta tota la vida dedicant-se a la política. Maragall replica ara que Barcelona "no s'ha governat bé". Aquest és l'autèntic ping-pong de la campanya. 

No és l'únic match, n'hi ha més. Tot i que, vist el resultat, és més aviat un frontó. Artadi qüestionant que Maragall sigui independentista. Artadi advertint que, sent el republicà un candidat d'edat avançada, no pot tenir "visió de futur". Artadi advertint que "eixamplant, eixamplant", ERC corre el risc de "normalitzar" la situació de presos i exiliats. I Maragall? De moment, tira pilotes fora de la mateixa manera que ho va fer Gabriel Rufián durant la campanya del 28-A. "Coses del centre-dreta", consideren els republicans, que ho atribueixen al fet que JxCat no vagi al capdavant en les enquestes, al mateix temps que aspiren créixer a costa del vot fronterer amb ells. 

Fer campanya en l'era de les xarxes socials

El 16 de març, durant un viatge en autobús per assistir a la manifestació independentista que va sacsejar el centre de Madrid, Maragall admetia que ha canviat molt la manera de fer campanya. I no precisament per les picabaralles típiques i tòpiques de les curses electorals. Ho argumentava entre selfie i selfie amb participants de la concentració que feien la mateixa ruta i que l'aturaven quasi sense descans durant les parades en àrees de servei.

Aquest dissabte, Maragall feia uns tocs pilota mentre Colau i Iglesias cantaven el Bella Ciao. Aquest diumenge, l'alcaldable republicà jugava a ping-pong. Demà, qui sap què. Ja no compta només el missatge o el programa, sinó la frase esmolada que es pot encabir en un tuit i, per suposat, també la imatge, especialment potent en l'era de les xarxes socials i la informació immediata. Maragall va sempre, de fet, amb una tablet sota el braç. Sí, la manera de fer política ha canviat. Probablement també la manera d'afrontar-la per part de Maragall. Assegurava en aquell trajecte, però, que les conviccions són les mateixes que les d'anys enrere. Per molt ping-pong i tuits que se li posin per davant.