Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Eleccions municipals 2019

Els Jocs d'Hivern i l'accés a l'habitatge: les grans problemàtiques de la Cerdanya

Consulta quines són les temàtiques que marcaran la campanya a la comarca de cara a les eleccions del 26 de maig

per NacióDigital, 14 de maig de 2019 a les 20:54 |
 
L'estructura econòmica de la Cerdanya gira entorn el sector del turisme i les activitats que se'n deriven, des de la promoció immobiliària fins als diversos serveis. Una fita que tenen damunt la taula els nous ajuntaments que surtin del 26 de maig serà continuar l'ofensiva per aconseguir els Jocs d'Hivern del 2030, aprofitant la bona rebuda que està tenint en el Comitè Olímpic Internacional. Però per fer efectiva aquesta ubicació caldrà ampliar i millorar molts dels equipaments esportius de la comarca. Una carta molt valuosa és el suport que el Govern aporta a la candidatura pirinenca.

L'oferta turística exerceix una forta pressió sobre la gestió del territori, sobretot pel que fa a l'ocupació de sòl per a edificar i per la progressiva reducció de l'activitat ramadera clàssica. Tanmateix, des del sector primari emergeixen nombroses iniciatives alternatives vinculades a producció ecològica, productes de qualitat i artesanies locals.


Atur més elevat del registrat

El model econòmic de la comarca, doncs, va estretament lligat al sector turístic. L'atur oficial registrat és de l'entorn del 5,9%, una xifra que el Consell Comarcal de Cerdanya ha impugnat, ja que creu que és més elevada.

L'altra cara d'aquest model és el problema de l'accés a l'habitatge per a la població local, que ha d'afrontar preus elevats, un increment del cost del lloguer i una relativa manca d'oferta d'habitatge per als sectors amb menys ingressos. Una dada molt rellevant és que, segons l'Idescat, la Cerdanya és la comarca que té un nivell de població fluctuant més elevat de tot el país en proporció a la població habitual. L'impacte de la segona residència és absolut en el model comarcal.

El comerç als pobles


Com en la majoria de comarques rurals, els pobles més petits pateixen la crisi del petit comerç, que obliga els seus pobladors a moure's fora del municipi. Aquest problema va vinculat també a la necessitat d'un transport públic que, degut a la dispersió de la població, és un servei complicat. El gran forat negre és la línia de Renfe R3 que comunica la comarca amb Barcelona, passant pel Ripollès, Osona i el Vallès, i que pateix d'un mal estat endèmic.

A diferència d'altres comarques, la seguretat no és un problema greu. La satisfacció envers les estructures sanitàries i d'ensenyament és acceptable, tot i que l'hospital està mancat de determinades especialitats que obliguen a baixar a Berga o a Manresa.

Per tornar a la notícia principal, amb tots els enllaços a les 42 comarques i les 10 problemàtiques, pots clicar aquí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació