Primer, s'ho mira amb cautela des de la grada. Però quasi sense adonar-se'n, es va apropant pel gol sud. Fins trepitjar la línia. Ernest Maragall no calculava ser alcaldable. Tanmateix, aquí està. No perd pistonada de la trajectòria de l'esfèric. Titubeja: surt o no surt? Però té mili a l'esquena, política i futbolística. I finalment decideix que vol tornar a tastar pilota i salta al terreny de joc. Un petit tempteig per si el dia 26 de maig ha d'entrar per la porta gran de l'Ajuntament.
Alguna enquesta diu que sí, alguna enquesta diu que no. Les travesses en política, com en el futbol, són arriscades. De vegades, fins i tot, de tot o res. Sembla ser que aquestes eleccions van d'un empat que s'haurà de desfer en una campanya que vindria ser com una tanda de penals. "Rematem", acostumen a dir als vestuaris d'ERC després d'haver guanyat ja el 28 d'abril.
La seva trajectòria política és llarga i coneguda, però no és gens sabut que també va jugar set o vuit anys a futbol. Ho confessa després d'haver fet uns tocs al Parc Joan Miró, on aquest dissabte juguen alguns membres del partit amb joves del Centre Social Darna, del Raval, una entitat que promou la inclusió a través de l'esport i l'educació. "Majoritàriament jugava de defensa. Era prou bo, però haig de reconèixer que al Pasqual se li donava millor que a mi", explica.
"Majoritàriament jugava de defensa. Era prou bo, però haig de reconèixer que al Pasqual se li donava millor que a mi", explica
L'acte d'aquest dissabte pretén exhibir que el terreny on es disputa aquest partit electoral és ric i divers culturalment. Que la societat barcelonina és mestissa i només entenent aquesta realitat es pot governar per a tothom. Parant l'orella, es pesquen al vol converses de persones de procedència diversa parlant tant en català com en castellà de quina Barcelona volen o què els ha motivat a ser candidats o a participar com a oients en un míting electoral.
Han compartit primer un esmorzar. I després, quan un sol de justícia revela que la primavera ha irromput definitivament en la campanya, un vermut. Menció especial pel pisco sour, còctel típic a Perú i Xile fet amb llimona, sucre i clara d'ou que se serveix ben fred. Brindis transversal. El míting està envoltat de gossos que joguinegen, de gent que pren el sol de dissabte en un banc i veïns que aprofiten per fer esport. Tots ells, aliens a la campanya, tot i que hi ha qui s'ho mira de reüll. Queda encara molt de partit. En concret, 15 dies.
Maragall lliura la copa als guanyadors: els joves del Darna. Serà el 26 de maig quan es conegui qui puja al podi de les eleccions municipals. Per si de cas i conscient que aquest serà un match on tot es decidirà en el darrer sospir, ell escalfa per la banda.
