11
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:58h
Guanyar et converteix en el rival a batre, el centre de les crítiques, el rei a destronar. Diuen que no és tan difícil guanyar com mantenir-se al capdavant. I ERC, després d'imposar-se a les estatals del 28 d'abril, es troba per primer cop en aquesta conjuntura, i haurà de jugar un paper fins ara desconegut de resistir sent el punt de mira si vol consolidar el seu lideratge a Catalunya d'aquí a dues setmanes a les eleccions municipals.
Els republicans, a més, es troben en una situació endimoniada, ja que han de fer front a tres rivals ben diferents. En el cas de l'ajuntament de Barcelona, el baròmetre del CIS assenyalava dijous que Maragall es disputaria l'alcaldia amb Colau, mentre que, pel que fa a les europees, l'enquesta del CEO d'ahir pronosticava que dos aspirants pugnarien amb ERC per la victòria a Catalunya: el PSC i JxCat, a qui fa créixer les expectatives la imatge d'un Puigdemont que sedueix bona part del votant republicà.
Comuns, socialistes i postconvergents, per tant, miraran de convertir en efímera la victòria dels de Junqueras. I aquest partit haurà d'intentar frenar escomeses des de tres fronts, malgrat que fins ara havia anat creixent evitant precisament entrar en polèmiques i posant-se de perfil amb les qüestions més espinoses. Per ara, ha començat cridant al vot útil independentista, però qui sap si, d'aquí al 26 de maig, haurà de mossegar i arriscar-se més per aspirar a posar la segona pedra del que els seus dirigents esperen que sigui un període de nova hegemonia republicana. O per contra, opta per centrar-se en els comicis municipals, evitant el cos a cos amb Puigdemont, ja que són els ajuntaments i no un eurodiputat més el que reforçarà el seu poder els propers anys.