Joan Gaspart: «Una samarreta del Barça va ajudar a tenir el Mobile»

- Ha tornat a agafar el metro des que ho va fer el gener per anar de Barajas a Fitur?

- Aquí va haver-hi un malentès amb Josep Cuní. Jo vaig dir que els taxis estaven en vaga i m'havia vist obligat a agafar el metro que va de l'aeroport de Barajas a la fira Fitur, i que era la primera vegada que l'agafava. I es va entendre que era el primer cop que anava amb metro. Home, no l'agafo normalment. Soc més de cotxe i de taxi. Però l'agafo. I quan vaig viure un temps a Londres, era el meu mitjà de transport habitual. La foto la va fer algú que era al metro, és clar. El pitjor és que quan vaig tornar a Barajas, a la tarda, hi havia una parella al costat i un d'ells va agafar el mòbil, i la meva relació instintiva va ser aixecar-me i preguntar-li si m'estava fent una foto... "A vostè?", em va dir. Ai, Déu meu.  

- Presideix Turisme de Barcelona.

- En soc el president fins d'aquí un mes. Fa 25 anys que soc al consorci, vaig ser el primer president per delegació del president de la Cambra de Comerç, sent Pasqual Maragall alcalde. He estat, fins a Ada Colau, amb cinc alcaldes. El mes de juny, sigui qui sigui el president de la Cambra, reuniré el comitè executiu i m'acomiadaré. Jo faig cicles de 25 anys: 25 anys de directiu del Barça i, ara, a Turisme. A la vida te n'has d'anar abans que et treguin. 

- El model de col·laboració público-privat de Turisme de Barcelona ha estat qüestionat.

- Per mi, ha estat un gran èxit. Pensi que quan li vaig plantejar a l'alcalde Maragall la creació del consorci, a Barcelona el turisme era important però no és el que és ara. Maragall va ser un visionari. I em va demanar que ho presidís jo perquè havia de ser algú que estigués interessat en què vinguessin turistes perquè era hoteler. Durant 25 anys, ho hem consensuat tot, i no és fàcil consensuar amb tots els partits que han passat pel govern municipal. A Turisme, els mateixos diners que va posar la Cambra els va posar l'Ajuntament, i així s'ha mantingut. A la Fira hi ha similituds, però és diferent. El comitè executiu és empresarial, però el recinte és públic. El model público-privat és de gestió, no de propietat.    

- Aproximadament, 70.000 places hoteleres a Barcelona són poques, moltes o suficients?

- Si sumem les places hoteleres, que vol dir incloure totes les pensions i hotels, tota l'oferta, els pisos turístics legals i els il·legals, crec que hi deu haver més de 100.000 places hoteleres. És més que suficient. El que passa és que n'hi ha molts d'il·legals. No tinc res en contra del fet que la senyora Maria vulgui obtenir un petit guany llogant una habitació, però no paga impostos i és una competència deslleial no contra els grans hotels, perquè no fan mal als cinc estrelles, sinó contra les pensions i els petits hotels. 
 
- Què en pensa de les moratòries hoteleres?

- La primera podia tenir motius, però la segona, no. S'ha de permetre la llibertat d'engegar projectes. El que és promotor-constructor-hoteler està que puja per les parets, i és lògic. L'hoteler i prou, que no hi hagi més hotels ja li va bé. També s'ha de dir que si hi ha un ajuntament que s'ha pres seriosament el combat contra els pisos turístics il·legals és el de Barcelona. El que no ha sabut o no ha pogut fer amb el top manta, que ha fet molt de mal al comerç. I aquí fa molt de mal a tot el comerç. 

- No comparteix el discurs contra el turisme de borratxera?

- Hi ha desconeixement sobre aquest tema. Potser també perquè els qui estem en el sector no ho hem sabut explicar prou bé. Barcelona és l'única ciutat del món de la seva dimensió, pel nord la Costa Brava, pel sud la Costa Daurada. Fa uns anys els qui de maig a octubre baixaven a Barcelona, si s'estiuejava a la costa, era o per anar als toros o visitar ràpidament la ciutat. Però ara fa anys que està de moda.

"La massificació turística es resol prenent-nos seriosament el tema de la mobilitat"

- Quantes persones passen per Barcelona durant tot l'any?

- Catorze milions de persones venen de forma diürna, a passar el dia a Barcelona, cada any. Sap quantes hi pernocten? Catorze milions de persones. Sumem i són 28 milions. Durant el Mobile, està tot ple. I no hi ha cap problema de convivència. Perquè no hi ha un sol turista a la costa. Abans, el juliol i l'agost la ciutat estava buida. És més: hi havia hotels que tancaven. Tot això ha canviat. Ara, mirem les icones de Barcelona: la Rambla, la Sagrada Família, el Park Güell, el Barça, alguns museus... Tampoc tenim tants llocs on anar. 

- I molt concentrats.

- On no hi ha problema és al Museu del Barça, perquè està en una zona més allunyada. Ara, a la Rambla a l'estiu... 
 
- I això com s'arregla?

- Prenent-nos seriosament el tema de la mobilitat. No som ni París ni Londres. Estem entre
mar, muntanya, Badalona i l'Hospitalet. Una meitat de la ciutat és molt turística i l'altra, no. Jo he anat molt per Sant Andreu quan era el president del club del districte, i quan preguntava als veïns si es queixaven dels turistes, em demanaven que desviés el bus turístic perquè hi anessin. Ara hem engegat la campanya Barcelona és Més, perquè qui ve a la ciutat vagi també a Montserrat i altres llocs. Està bé. Però no és suficient.        

"Quan vam saber que el Mobile havia tingut problemes de temps a Canes, vaig agafar l'avió i m'hi vaig plantar"

- Va intervenir en l'arribada del Mobile Congress a Barcelona. Com va aconseguir "prendre-li", si em permet, a Canes?

- Si no el porto jo, no hauria vingut. Bé, no jo, Turisme de Barcelona. Sabíem de l'èxit del congrés del Mobile a Canes, però feia dos anys que havien patit problemes meteorològics. Agafo l'avió i em planto a Canes. La fira la feien davant del mar. Preciós. Però havien tingut problemes de temps i els havia entrat aigua als estands. La ciutat és petita i molts congressistes havien d'allotjar-se molt lluny. Vaig intentar parlar amb el president del congrés, sense èxit. Vaig anar al sopar de clausura, on em van fer seure a prop de la cuina. Però es feia una subhasta per un dels projectes socials que sufraguen. I vaig pressionar per participar i subhastar un objecte. La subhasta era conduïda per un professional que venia de París, però vaig insistir per presentar jo el darrer objecte. Vaig posar molta passió per vendre una samarreta del Barça: 30.000 euros. 

- Una samarreta del Barça va ajudar a tenir el Mobile? Sembla una escena de pel·lícula.

- Sí. Total. Una pel·lícula italiana. Vaig ser tan apassionat que el president del Mobile em va cridar per saludar-lo. Li vaig demanar de veure'l i em va citar per esmorzar l'endemà. Li vaig dir que jo tenia la mateixa passió per Barcelona que per vendre aquella samarreta. Em va explicar que ells ja pensaven en fer un concurs per avaluar altres ciutats: París, Londres, Madrid... Així va començar tot.

- Però la batalla devia ser dura.

- Sí. I nosaltres vam fer un seguiment de tots els contactes que es feien quan anaven a les altres ciutats. Vaig proposar que, a diferència del que passava en altres llocs, nosaltres féssim una reunió amb l'empresa que havia de fer la proposta de nova seu al Mobile amb tots els actors: institucions polítiques, Fira, hotelers, etc. Vam aconseguir una gran disciplina. Vam aconseguir també saber els preus que tenia la competència.  Però va participar-hi molta gent que va tenir un pes clau, com Agustí Cordón, de Fira de Barcelona. Aquí s'han de repartir moltes medalles. 

"Votaria no a la independència, però si guanyés el "sí" no me n'aniria a viure a Toledo, em quedaria aquí feliç i content"

- Si em permet, vostè en algun moment havia conreat una imatge d'arrauxat. Però durant el procés, ha mantingut una posició gens bel·ligerant i molt moderada. 

- Jo soc catalanista. Tinc passió per la meva família, per Barcelona, pel Barça, i per Catalunya. Vull que es demani als catalans què volen pel seu futur.
 
- Això inclou un referèndum d'autodeterminació?

- Sí. I vaig més enllà. En aquest supòsit, jo votaria que no a la independència. Però si guanyés el "sí", no me n'aniria a Toledo. Em quedaria a viure feliç i content aquí. I si guanyés el "no", lluitaria des del "no" per millorar les condicions de Catalunya. Això li he dit al president de la Generalitat. No soc separatista, però no estic en contra que els catalans decideixin el seu futur. Sempre recordo amb emoció l'abraçada que es feien els escocesos després del referèndum, cadascun amb la seva bandera.

- Com es pot ser amic de Carles Puigdemont, Mariano Rajoy i Felip VI?  

- Si vaig saber separar l'"odi" esportiu al Reial Madrid amb el respecte professional al senyor Florentino Pérez, he de fer el mateix en política. Com a l'alcaldessa Colau, m'hi puc barallar, i abans amb Xavier Trias, però són els meus alcaldes i tinc una relació amb ells molt exquisida.   

- Com valora l'alcaldia d'Ada Colau?

- Ja li he comentat que ha fet un esforç important pel que fa a combatre els pisos turístics il·legals. Crec que ella ha governat tenint molt en compte els qui la van votar. Personalment, li estic agraït per la relació que hi he tingut sempre que hem parlat.   

"Colau ha combatut els pisos turístics il·legals, però no ha pogut amb el top manta"

- Passades les eleccions del 28-A, com analitza l'actuació de la dreta espanyola? 

- La dreta espanyola és massa anticatalanista. Abans de dir bon dia, diu 155. És evident que pensar que l'aplicació de l'article 155 pot resoldre alguna cosa és un error. 
 
- De la seva etapa com a president del Barça, quin moment esborraria i què posaria en valor?

- El moment més dur està reflectit en una foto -que tinc emmarcada- on se'm veu, sol, a la tribuna, davant cent mil socis cridant "fora!" traient els mocadors. Aquesta fotografia em recorda que Déu només n'hi ha un. 

- Com va ser això?

- La setmana abans, després d'uns mals resultats, a l'acabar el partit, vam abandonar la llotja. La gent estava molt emprenyada i, fins i tot, es va produir trencadissa de vidres, etc. Al cap d'un mes, després d'un 0-3 davant el Sevilla, vaig optar per romandre dret, quiet, mentre tot el camp protestava. Però aquell dia no es va produir cap incident perquè la gent va entendre que el president assumia la seva responsabilitat.  

- I el millor?

- Home, Messi. Em diuen que jo vaig contractar Messi. Va ser el Barça. Quan jo era president, això sí. I a qui li hauríem de fer un monument és al Carles Rexach, que va ser qui em va dir que no ens podíem deixar perdre Messi. També voldria destacar que la ciutat esportiva es digués Joan Gamper. Va ser una decisió meva perquè vaig entendre que el Barça s'havia oblidat del fundador. Però jo vaig ser un mal president. Una vegada em van preguntar si un dia em tornaria a presentar de president, i vaig contestar: "No, perquè jo no em votaria".  

- Què li sembla Valverde?

- Sensacional. Aquest tipus d'entrenador m'encanta. Un tipus pacífic, seguint la línia de Guardiola, Tito Vilanova, Luis Enrique... És cert que potser se'ls hauria de veure perdent, però és que no han perdut. 

- Com ha viscut el cas de Sandro Rosell?

- S'ha fet justícia i me n'alegro molt per ell i la seva família. També pel seu advocat, Pau Molins, a qui tinc gran estima. També demostra aquest cas l'escàndol que representa la presó preventiva.
 
- Quin error admetria haver comès com a empresari hoteler? 

- Tots. A la vida tots cometem errors i tenim encerts. Però sempre recordo el consell del meu pare: els hotelers de veritat han de tenir el seu hotel i dirigir-lo ells. Se n'han d'ocupar. El meu pare tenia raó. Nosaltres, a Husa, vam arribar a tenir 200 hotels. Això no pot ser. Admiro les famílies que disposen d'una cadena important, com els Barceló o els Meliá, però actualment la major part de cadenes estan en mans de fons o de multinacionals.

- Vostè és catòlic practicant. La fe és una part important de la seva vida? 

- Sí, soc catòlic i, per tant, practicant. Si ets catòlic, ets practicant. Que és diferent d'anar a missa. Això és una cosa personal.

- Va conèixer la mare Teresa de Calcuta i col·labora amb la seva fundació. És una figura que el va impressionar?

-  Sempre recordo d'ella la frase que em va dir: "Qui ha de donar les gràcies no és qui rep, sinó qui dona".