10
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
21:25h
Els protagonistes
La mort d'Alfredo Pérez Rubalcaba, qui va ser líder del PSOE i vicepresident del govern espanyol, ha marcat el primer dia de campanya. La notícia de la seva defunció, que ha deixat tocat el socialisme espanyol i català, ha provocat canvis immediats en la dinàmica electoral. Tots els plans previstos pels partits s'han modificat. Si bé feia dies que es coneixia el seu estat greu de salut, les sospites que el desenllaç era imminent s'han confirmat quan la portaveu de l'executiu espanyol, Isabel Celaá, n'ha parlat diverses vegades en passat, emocionada. El govern de Pedro Sánchez ha definit Rubalcaba com un home "excepcional" i un polític "com pocs ha donat Espanya". No havien passat ni dues hores, que el PSOE ja n'anunciava el traspàs.
Rubalcaba, de la mateixa manera que ho va fer en vida -n'explica el caràcter i la trajectòria política Ferran Casas- ha aconseguit introduir elements de la seva manera de ser en la campanya. Un d'ells, la perseverança pel diàleg. De fet, el candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, en destacava aquesta precisa qualitat: "Dur en la negociació, ferm en les seves posicions, incansable en el diàleg". Però no ha estat l'únic que l'ha recordat. El conjunt de la classe política -des de la dreta, fins a l'esquerra- l'ha reivindicat, i fins i tot alguns partits polítics han suspès els actes que tenien previstos per aquest divendres. El debat de Betevé, el primer previst amb els candidats de Barcelona, s'ha ajornat per l'absència de l'alcaldable del PSC, Jaume Collboni.
La frase
"Iceta va votar la meva suspensió com a diputat al Parlament. És bastant estrany que qui vota la suspensió, de forma il·legal i il·legítima, d'un diputat, li demani ara suport". Carles Puigdemont ha avisat que no serà a canvi de res que Junts per Catalunya donarà suport a Miquel Iceta per ser designat com a senador, pas previ per ser escollit president del Senat. Puigdemont, candidat a les eleccions europees, és un habitual als mítings de les municipals. La coincidència de les dues eleccions fa que l'expresident sigui vist com una figura de campanya, també en la cursa electoral de pobles i ciutats. Un fet que reforça la figura d'Elsa Artadi, número 2 per Barcelona, que fins ara ha defensat la candidatura gairebé sola, per imperatiu legal. La Junta Electoral Central (JEC) va rebutjar ahir la petició de l'alcaldable de JxCat a Barcelona, Joaquim Forn, de participar en una roda de premsa aquest divendres, ja que la sala de videoconferències de Soto del Real estava reservada. Això fa que, de moment, Forn encara no hagi pogut entrar en campanya. Si les coses segueixen així, a Artadi se li gira -si escau- encara més feina i responsabilitat.
L'estirabot
Les primeres mesures concretes de campanya ja s'han començat a posar sobre la taula. La candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, ha proposat cobrir trams de la ronda Litoral per construir més habitatge assequible, i Artadi ha defensat reforçar la Guàrdia Urbana per acabar amb el "rècord d'inseguretat". Però la mesura que ha generat més polèmica ha estat la de Josep Bou, candidat del PP per Barcelona, que ha aterrat al Raval per fer-se la foto davant d'un narcopis del carrer Lancaster, on ha pretès entrar per demanar explicacions. Per sort o per desgràcia, ningú ha obert, tot i que el vídeo i la fotografia del moment han corregut per la xarxa. Bou, però, ha tancat el matí amb una proposta controvertida: reclamar l'expulsió dels menors no acompanyats (MENA) que cometin un segon delicte. "Amb els delinqüents que hi ha aquí, ja en tenim prou", ha justificat. Aquells que el coneixen, però, asseguren que el to de Bou durant aquest primer dia de campanya ha estat moderat. De veritat?
La dada
Ha caigut realment el suport a la independència? És la pregunta que respon Roger Tugas, després d'analitzar el baròmetre postelectoral del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que s'ha fet públic aquest divendres. En aquest es dibuixa un nou escenari polític. Per primer cop des de l'1-O, el percentatge de partidaris de la independència és inferior al dels detractors. Però, això, com s'ha de llegir? Hi ha diversos elements que permeten alimentar el dubte. En primer lloc, el marge d'error, que és del 3,1%. La diferència entre detractors de la independència (48,6%) i els partidaris (47,2%) és de tan sols d'1,4 punts. En segon lloc, el fet que aquest baròmetre s'hagi fet amb 1.000 enquestats, quan habitualment es fa amb 1.500 persones presencials. En tercer lloc, la disminució dels indecisos, per la proximitat temporal amb les eleccions espanyoles. I, per acabar, l'efecte de la victòria de Pedro Sánchez a les espanyoles, que ha fet reflotar el federalisme. Semblaria, doncs, que les coses estan molt igualades.