La rumba dels esdeveniments faraònics del PSC

Els socialistes proposen acollir l'Expo 2030, que s'emmiralla en els Jocs Olímpics del 1992 i el Fòrum de les Cultures del 2004, de balanç qüestionable

Collboni, a l'acte d'inici de campanya al Besòs
Collboni, a l'acte d'inici de campanya al Besòs | ACN
10 de maig del 2019
Actualitzat a les 17:05h
Narcís Serra i Pasqual Maragall van tenir els Jocs Olímpics, Joan Clos el Fòrum de les Cultures i ara Jaume Collboni vol fer l'Expo del 2030. El PSC sempre ha apostat per transformar Barcelona -no a gust de tothom- a cop de grans esdeveniments i el candidat a l'alcaldia en aquestes municipals planteja per una rentada de cara a Montjuïc. De retruc, també promet que una Expo permetria convèncer el govern espanyol per invertit en infraestructures a la ciutat.



Tot gran projecte necessita una banda sonora. La dels Jocs del 92 la van posar els Manolos amb els seus "Amics per Sempre" i la de la candidatura de Collboni ha estat obra de Petitet amb "Barcelona tornarà". És innegable que la lletra té essència socialista i, fins i tot, incorpora el cèlebre eslògan "més que mai", creat per Enric Casas i explotat pel PSC en l'època de la Barcelona preolímpica. En el darrer mandat Barcelona en Comú també hi ha recorregut. La reivindicació del maragallisme no coneix fronteres entre partits.



L'exemple de Diagonal Mar

Després del parèntesi de rumba de Carlinhos Brown amb el Fòrum -impossible oblidar els balls de Joan Clos-, doncs, el PSC balla de nou a ritme de rumba per defensar la candidatura a l'Expo.

Amb l'experiència olímpica ja llunyana, Collboni s'emmiralla en un Fòrum que va deixar un balanç de llums i ombres. Si d'una banda va servir per ampliar la xarxa de transport públic i transformar els barris del Maresme i el Besòs, on aquest dijous el PSC va donar el tret de sortida a la campanya, aquesta transformació no ha satisfet a tothom.

L'activitat que s'ha generat a la zona des del 2004 ha comportat un augment del turisme de congressos i negocis, l'edificació d'hotels i l'arribada de turistes. Un increment d'afluència, però, que no ha revertit en els veïns i que ha contribuït a aïllar el barri de Diagonal Mar del seu entorn.

A finals del 2018 el barri tenia un preu mitjà de lloguer mensual de 1.307 euros, gairebé el doble que el Besòs i el Maresme, amb 711 euros. Diagonal Mar és el vuitè barri més ric de Barcelona mentre que el Besòs i el Maresme ocupen el lloc número 58. La diferència entre la renda familiar entre tots dos és de més de 90 punts. Fora de Barcelona, el Fòrum també va causar un altre damnificat, ja que es va desaprofitar l'oportunitat que la capital catalana mirés de cara el barri de la Mina, administrativament dependent de Sant Adrià de Besòs.

L'especulació urbanística, doncs, va tenir els seus efectes. Ara Collboni planteja la seva Expo quan, a la ciutat, l'accés a l'habitatge és a segona principal preocupació dels veïns. El candidat assegura que té un "pla guanyador" per portar l'esdeveniment a Barcelona. Si aconsegueix el seu objectiu, els exemples històrics ensenyen quin és el camí a seguir per evitar que Montjuïc sigui el nou Diagonal Mar.
Arxivat a