10
de maig
del
2019
Actualitzat
a la
1:04h
La ciutat de Lleida ha entrat en campanya electoral amb la gran incògnita de si els socialistes aguantaran els embats de les forces independentistes, que concorren en aquests comicis municipals per separat.
Les grans crides a la unitat s'han traduït en una realitat electoral fragmentada en quatre partits que defensen la independència de Catalunya i que, en conseqüència, blasmen contra el bloc del 155 que lidera el PSC de Fèlix Larrosa, l'alcalde que per primer cop passarà per l'examen de les urnes. El socialista té la doble tasca de fer-se veure com a Paer en cap i de proposar arguments que facin creure a l'elector que és bo que un govern que porta quatre dècades governat ho hagi de seguir fent.
Siurana i Ros és l'herència que porta Larrosa a la motxilla i que li serà recordada pels partits sobiranistes, que busquen la majoria de 14 regidors al plenari que forçar un canvi de govern. Toni Postius i Miquel Pueyo porten la bandera del canvi a la qual s'hi suma l'anticapitalisme de la Crida que lidera Rosa Peñafiel i l'independentisme del carrer organitzat configurat amb Primàries, el quart partit independentista que encapçala Jordi Pou.
El Comú de Lleida, per la seva part, manté el repte de conservar els dos representants que va aconseguir fa quatre anys, una feina que també té el PP, partit que porta un any i mig recollint disgustos electorals a la ciutat i a la demarcació. La capacitat de resistència dels populars, amenaçats pel fenomen de Vox, marcarà en bona part les expectatives de Cs, que aspira a augmentar la quota de representants a la Paeria. Les dues formacions "constitucionalistes" s'intueixen com la taula de salvació d'un PSC que no té aliats a les bancades sobiranistes.
Les grans crides a la unitat s'han traduït en una realitat electoral fragmentada en quatre partits que defensen la independència de Catalunya i que, en conseqüència, blasmen contra el bloc del 155 que lidera el PSC de Fèlix Larrosa, l'alcalde que per primer cop passarà per l'examen de les urnes. El socialista té la doble tasca de fer-se veure com a Paer en cap i de proposar arguments que facin creure a l'elector que és bo que un govern que porta quatre dècades governat ho hagi de seguir fent.
Siurana i Ros és l'herència que porta Larrosa a la motxilla i que li serà recordada pels partits sobiranistes, que busquen la majoria de 14 regidors al plenari que forçar un canvi de govern. Toni Postius i Miquel Pueyo porten la bandera del canvi a la qual s'hi suma l'anticapitalisme de la Crida que lidera Rosa Peñafiel i l'independentisme del carrer organitzat configurat amb Primàries, el quart partit independentista que encapçala Jordi Pou.
El Comú de Lleida, per la seva part, manté el repte de conservar els dos representants que va aconseguir fa quatre anys, una feina que també té el PP, partit que porta un any i mig recollint disgustos electorals a la ciutat i a la demarcació. La capacitat de resistència dels populars, amenaçats pel fenomen de Vox, marcarà en bona part les expectatives de Cs, que aspira a augmentar la quota de representants a la Paeria. Les dues formacions "constitucionalistes" s'intueixen com la taula de salvació d'un PSC que no té aliats a les bancades sobiranistes.