Eleccions europees 2019

JxCat entra al cos a cos amb ERC: «Si poden, faran un tripartit a Barcelona»

Mas demana que Quim Forn pugui ser alcalde de Barcelona i Artadi, número dos de l'exconseller, situa la candidatura com l'única que pot impedir que Colau sigui alcaldessa

per Oriol March , Barcelona, 10 de maig de 2019 a les 00:00 |
Artur Mas, en l'arrencada de campanya de JxCat | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La seu electoral de Junts per Catalunya (JxCat), al barri de Gràcia, bull des de principis d'abril. Sense temps per digerir el resultat de les eleccions espanyoles -set diputats-, l'espai nacionalista va veure com la Junta Electoral Central (JEC) vetava la candidatura de Carles Puigdemont a les europees. Una dificultat afegida a l'hora d'afrontar un cicle electoral complex, marcat per l'excepcionalitat del moment -presos, exiliats i judici al Tribunal Suprem- i per unes enquestes adverses. Finalment, però, la justícia espanyola ha aixecat el veto a Puigdemont i JxCat s'agafa a aquest impuls per propulsar no només la candidatura a les europees, sinó també resistir als municipis.

La Fundació Antoni Tàpies ha acollit l'acte d'inici de campanya, que ha comptat amb la presència de tota la plana major de l'espai liderat per l'expresident de la Generalitat. Quim Torra, Artur Mas, Elsa Artadi, Jaume Alonso-Cuevillas, Gonzalo Boye i Toni Comín, aquest últim des de Bèlgica, han estat els encarregats de llançar els missatges a la militància congregada. Mas s'ha convertit, un cop més, en el més corejat pel públic després de fer una intervenció carregada d'intenció contra Ernest Maragall, candidat d'ERC, a qui les enquestes assenyalen com a favorit frec a frec amb Ada Colau, i ha alertat del risc d'un tripartit d'esquerres a la capital catalana.


"Hi ha una candidatura que sembla que té bones perspectives, que sembla que l'encapçala Ernest Maragall. Jo sóc testimoni de la Barcelona dels vuitanta i els noranta, amb l'alcalde Pasqual Maragall. Parlem de fa trenta anys enrere. Posats a buscar persones que ja valen d'aquella època, nosaltres ja tenim el Ferran Mascarell. I, posats a fer, què demano al 2019? Que es voti no amb la clau dels vuitanta i els noranta, sinó en clau de segle XXI. Les cares de la nostra candidatura són del present i del futur", ha assenyalat Mas, que ha demanat fer possible que Quim Forn sigui alcalde.

"Els tripartits es fan, si poden el faran. Si voleu el canvi real, el que s'ha de fer és votar aquesta candidatura, que és la garantia que l'Ada Colau no seguirà sent alcaldessa", apunta Mas

Just després ha advertit del perill d'un tripartit, un record que manté viu de la dècada anterior. "Els tripartits es fan, si poden el faran. Si voleu el canvi real, el que s'ha de fer és votar aquesta candidatura, que és la garantia que l'Ada Colau no seguirà sent alcaldessa de Barcelona. Això cal repetir-ho a tot arreu", ha ressaltat l'expresident de la Generalitat. El vot a la capital, ha dit, val doble: per la ciutat i per Europa. "Barcelona no necessita un tripartit, i això pot passar", ha destacat Artadi, que ha definit JxCat com a "vot útil" de cara a les municipals i que ha criticat Colau per no "haver fet res"

El record del 2015


CiU va ser capaç de guanyar les eleccions i sumar més de 400 alcaldies en les municipals del 2015, en les quals va revalidar la presidència a les quatre diputacions. Els barons de l'espai de JxCat, però, viuen amb inquietud el 26-M arran del resultat de les espanyoles, quan es van veure superats en almenys vint ciutats catalanes que ara estan a les seves mans. Fins i tot hi ha alcaldes que optaran per fer tramesa pròpia a la ciutadania al marge del partit. Tenint en compte que JxCat és un espai en construcció -aplega el PDECat, els grups parlamentaris a Barcelona i a Madrid i comparteix dirigents amb la Crida-, tenir un bon resultat municipal és clau.

Especialment a Barcelona, on l'aposta de l'espai de Puigdemont és el tàndem entre Quim Forn -empresonat a Soto del Real- i Elsa Artadi, exconsellera de la Presidència. Els acompanyen Neus Munté com a número tres i Ferran Mascarell com a número quatre en un intent de transversalitat després que ERC no s'avingués ni tan sols a negociar una llista unitària. Membres de l'equip de campanya consultats assenyalen que Forn i Artadi aconseguiran, "com a mínim", empatar amb Ernest Maragall i que tindran "opcions de guanyar" en la recta final de la campanya. Forn no pensa "renunciar" a ser alcalde tot i estar empresonat, però en cas que la justícia ho vetés, l'aposta és Artadi.


Xavier Trias, referent de l'antiga Convergència i amb el carisma intacte entre la militància, ha posat deures a la candidatura. Molt ambiciosos: "Guanyar". Segons Trias, la victòria és possible i ha remarcat que s'acabaran aconseguint entre nou i deu regidors, la xifra que té ara el grup municipal de CiU. "Tenim una candidatura extraordinària", ha ressaltat l'exalcalde, un dels més aplaudits de la nit. "No n'hem de treure nou o deu, sinó 41, sense excuses", ha arrencat un eufòric Mascarell, que ha indicat que ha situat JxCat com l'únic motor de "canvi" a la ciutat. "Recuperarem l'orgull de la ciutat", ha ressaltat Munté, que va guanyar les primàries del PDECat.

La "veu" de l'1-O

Comín, conseller de Salut per ERC en l'anterior legislatura, i Clara Ponsatí, titular de Ponsatí amb Puigdemont, han assenyalat que no volen fer "grans discursos", sinó que l'objectiu és "anar al Parlament Europeu a ser la veu de l'1-O i de l'autodeterminació davant dels pobles" del continent. "Volem desafiar un estat autoritari, i fer-li entendre a Europa que Catalunya és un dels llocs on s'està jugant la seva ànima", ha remarcat Comín, que també és el responsable executiu del Consell per la República. "Catalunya, el projecte republicà, vol ser la punta de llança d'aquesta Europa democràtica i diversa", ha remarcat l'exconseller de Salut, confiat en la victòria de JxCat.
 

Boye i Cuevillas, en l'arrencada de campanya de Junts per Catalunya Foto: Junts per Catalunya


Boye i Cuevillas, a mig camí entre la tasca d'advocats i de xòumans, havien de protagonitzar un diàleg, però el lletrat xilè s'ha menjat bona part del temps previst. "Només m'ha deixat trenta segons", ha apuntat el diputat electe per Girona. Al Congrés, ha dit, anirà a defensar que l'autodeterminació "no és delicte" i que s'està fent servir el "dret penal de l'enemic". Boye, que va substituir provisionalment Puigdemont com a cap de cartell de JxCat, ha demanat votar la candidatura -que inclou Ponsatí com a número tres- per tal que puguin defensar l'autodeterminació des del Parlament Europeu.

El front europeu

L'espai nacionalista es juga bona part de les opcions el 26-M. El flanc més simbòlic, protagonitzat per l'expresident de la Generalitat, Toni Comín i Clara Ponsatí, és l'europeu: obtenir acta d'eurodiputat -segons el CIS només en tindran un- permet visibilitzar la causa a Brussel·les i obrir un altre conflicte amb l'Estat. Quin? El pols per recollir l'acta. Puigdemont disposa de dos informes que li garanteixen que podrà ser diputat comunitari, però els serveis jurídics de la cambra, liderada per Antonio Tajani -ben connectat amb el PP espanyol- sostenen que haurà de venir a Madrid a recollir-la, amb el risc conseqüent de detenció. L'equip jurídic de Puigdemont confia que qui arbitri la qüestió sigui Europa, no Espanya.
 
El pols a Europa també és atractiu perquè és un duel directe entre l'expresident i Oriol Junqueras, líder d'ERC i el seu número dos al Govern en l'anterior legislatura. Els republicans es presenten sota la fórmula d'Ara Repúbliques, en coalició amb Bildu, i de moment el CIS els atorga fins a tres eurodiputats. Els estrategs de JxCat, però, indiquen que Puigdemont serà capaç d'aglutinar el vot independentista que, a les eleccions espanyoles, va optar pels republicans. "Guanyarem", repeteixen entre bastidors, convençuts que l'episodi de la Junta Electoral els afavoreix perquè reforça la tesi -molt repetida en campanya- que són "l'enemic número u d'Espanya".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació